nova pensió | Els Borja

Signatura: Reg. Lat. 940
Data: 1492/08/26
Lloc: Roma - Sanctum Petrum
Tipologia: butlla
Matèria: nova pensió
Contingut: Bartomeu Fàbregues, clergue de Barcelona, havia renunciat en mans del papa Innocenci VIII el benefici perpetu de l’altar de Santa Maria Magdalena situat a l’església de Barcelona, que el mateix papa després havia concedit a Pere Mafre, prevere de Barcelona. Innocenci VIII, per les despeses, també havia concedit a Bartomeu una pensió anual de 20 florins “auri de Camera”: vuit sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’esmentat benefici, vuit sobre els del benefici perpetu de l’església parroquial dels Sants Abdó i Senén de Cornellà, i quatre més sobre els del benefici perpetu de l’església parroquial de Sant Antoni de Gelida (“Gillida”), a la diòcesi de Barcelona, que Pere, com a possessor, i els seus successors li haurien de pagar. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis ipsius predecessoris littere eius superveniente obitu confecte non fuerunt”, confirma la concessió de la pensió a favor de Bartomeu.
Redacció: L. - B. de Maffeiis, Jo. Bufolinus (f. 136v)

Signatura: Reg. Lat. 935
Data: 1492/08/26
Lloc: Roma - Sanctum Petrum
Tipologia: butlla
Matèria: nova pensió
Contingut: Juan Roys [Ruiz] de Sepúlveda, clergue de la diòcesi de Segòvia, havia exposat al papa Innocenci VIII que havia renunciat el benefici simple de Celadilla de Sotorbin [Sotobrín], a la diòcesi de Burgos, en mans de l’ordinari, i que aquest havia admès la renúncia i l’havia concedit a Juan Sánchez “etiam” de Sepúlveda, consanguini seu. Més tard, el mateix Joan havia permutat el benefici per una porció íntegra que després havia concedit al seu germà Álvaro de Sepúlveda. Aleshores el papa havia concedit, per les despeses, a Juan Roys una pensió anual de 3.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos d’aquesta porció íntegra, sobre la qual hi havia una altra pensió de 6.000 morabatins a favor de Gómez de Salazar, clergue de la diòcesi de Burgos, que Álvaro i els seus successors li pagaran. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis ipsius Innocentii predecessoris eius superveniente obitu littere confecte non fuerint”, confirma tot el que el seu predecessor havia fet.
Redacció: B. - N. Bregeon , B. de Maffei (f.137r)

Signatura: Reg. Lat. 935
Data: 1492/08/26
Lloc: Roma - Sanctum Petrum
Tipologia: butlla
Matèria: nova pensió
Contingut: S’havia obert una causa davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Francisco Méndez, clergue de la diòcesi de Toledo, i Juan de Miñana, rector de l’església parroquial de Santa Maria del castell (“opidi”) de Trujillo, a la diòcesi de Plasència, per la possessió de la mateixa església. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Francisco havia cedit els seus drets sobre el benefici en mans del papa Innocenci VIII. El mateix papa havia admès la renúncia i havia concedit a Juan la provisió de l’església i a Francisco, per les despeses, una pensió anual de 6.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mateixa església, que Joan i els seus successors li haurien de pagar. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis ipsius Innocenti predecessoris littere eius superveniente obitu confecte non fuerint”, confirma tot el que el seu predecessor ha concedit.
Redacció: B. - Jo. de Ferraris, F. de Parma (f.119r)

Signatura: Reg. Lat. 926
Data: 1492/08/26
Lloc: Roma - Sanctum Petrum
Tipologia: butlla
Matèria: nova pensió
Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana entre Pedro de Quirós, clergue de la diòcesi de Palència, familiar i consanguini del mestre Francisco de Torquemada, escriptor de lletres apostòliques, i Diego d’Aranda, canonge de Palència, sobre la possessió d’una canongia amb prebenda de l’església de Palència. Per arribar a una conclusió, Pere havia renunciat en mans del papa Innocenci VIII els seus drets sobre el benefici. El papa va admetre la renúncia i va concedir a Pere, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia que el mateix Diego li havia de pagar. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis ipisius Innocentii predecessoris eius superveniente obitu littere apostolice confecte non fuerunt”, confirma la concessió a Pedro.
Redacció: L. - A. de Sancto Severino, F. de Parma (f.301r)

Signatura: Reg. Vat. 776
Data: 1492/08/26
Lloc: Roma - Sanctum Petrum
Tipologia: butlla
Matèria: nova pensió
Contingut: Pedro de Valencia, clergue de Segòvia, havia renunciat en mans del papa Innocenci VIII el benefici simple servitori perpetu de l’església parroquial de Noviercas, a la diòcesi d’Osma. El papa havia admès la renúncia i l’havia concedit a García Jiménez, clergue de la mateixa diòcesi, i havia assignat a Pedro, per les despeses, una pensió anual de 24 ducats “auri de Camera”: 7 sobre els fruits del benefici i 17 sobre els d’una canongia amb prebenda a la diòcesi de Calahorra que el mateix García, com a possessor, i els seus successors li haurien de pagar. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis littere dicti Innocentis predecessoris eius superveniente obitu confecte non fuerunt”, confirma la concessió de la pensió a favor de Pedro.
Redacció: Ludovico Podocataro // "Februarii" - "Gratis pro familiari reverendissimi domini vicecancellarii" M. de Thebaldis, Jo. de Cardona - Jo. Torquemada - "Collatum" A. de Campania

Signatura: Reg. Vat. 775
Data: 1493/01/27
Lloc: Roma - Sanctum Petrum
Tipologia: butlla
Matèria: nova pensió
Contingut: Lluís Joan [del Milà], cardenal prevere dels Quatre sants coronats (“sanctorum quatuor coronatorum”), per tal d’arribar a una conclusió en la causa que s’havia obert entre ell i el difunt Prospero [Colonna], cardenal diaca de Sant Jordi “ad velum aureum”, havia cedit en mans del papa Pius II els drets que posseïa sobre el monestir de Sant Apol•loni de Canossa, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Reggio Emilia. El papa havia admès la cessió i havia concedit a Lluís, per les despeses, una pensió de 100 florins sobre els fruits, les rendes i els ingressos “mense abbatialis dicti monasteri”, que Prospero i els seus successors li havien de pagar. Més tard, el papa Innocenci VIII havia reduït la dita pensió a 50 florins. // El papa Alexandre VI confirma a Lluís la pensió i l’augmenta a 100 florins.
Redacció: Ludovico Podocataro // Jo. Cotini - "Collatum" L. Amerinus