De George Steiner als Borja

Un camí fet a recules després de llegir ratlles com aquestes: Els nens i els adults es tradueixen als idiomes respectius, com fan les generacions successives. El llenguatge està en moviment i canvi perpetu. Les regions, fins i tot els pobles veïns, tenen dialectes i...

Dada borgiana amb assossec inclòs

En un text anterior en aquest mateix blog, s’escaigué de parlar de Jordi Rubió i Balaguer a propòsit de fer-ho de Lucrècia Borja. Res fora vol en adduir la seva autoritat reconeguda unànimement. Succeí, però, que es va descobrir en ell una badada i, la veritat,...

Tot per una badada, II: Però Eiximenis hi era

(Continuació) La segona part anunciada té a veure –es veia venir, oi?– amb el títol general i s’ha d’aclarir sense esperar més; s’ho mereix el pacient lector. El 1949, i s’allargà fins el 1967, es publicava, volum a volum, a Barcelona, una Historia general de las...

Tot per una badada, I: N’era devota, Lucrècia?

Solen ser arriscades les afirmacions sense altra dada que una línia de lletres impresa, i més si té relació amb la intimitat d’algú. Deixem-ho, doncs, en una ingènua piadosa pregunta, feta, endemés, amb una entonació neutra tant com sigui possible perquè d’ella, de...

Un bou al tamboret

Qui visiti el Museu de Belles Arts de València podrà plantar-se, per contemplar a pleret, davant d’una taula de Bernardino di Benedetto di Biagio, això és, podrà admirar una obra d’Il Pinturicchio. Reprodueix tres personatges en imatge suposada de dos i en retrat...

Una lliçó de Paul Valéry

Com que l’he de treure del seu lloc original, la presento. Es troba en dues pàgines intitulades L’ange, publicades com a “plaquetta” el juny de 1946 per la Nouvelle Revue Française. Les paraules inicials i les últimes: Une manière d’ange était assis sur le bord d’une...

Dos retrats en guadamassil

Al Museu de la Catedral de València hi ha dos retrats sobre els quals hom pot passar-hi, entretinguda o no, la mirada i el pensament. A distància, només amb una reproducció fotogràfica, podem intentar-ho. Els experts els situen fets el 1568. El seu autor, si no de...

Per entendre-ho, una profecia

Va ser l’any del Senyor (potser també el d’algun diable) de 1492. Com tots, els precedents i els que vindrien després, col·leccionà esdeveniments de tota mena, uns quants per a ventar-los a l’oblit dels segles, uns quants per estampar-los a les pàgines de la història,...

Francesc de Borja al Dietari (i 2)

(Continuació) La mirada al panorama Desconec si els lectors d’aquest blog han parat esment en tanta borderia –amb bastanta, si més no– que apareix en una plana no i en altra sí, si són dedicades als Borja –o si ho fossin a moltes altres famílies nobles. Avui toca...

Francesc de Borja al Dietari (1)

El panorama Precisions: sant (perquè amb el nom Francesc, a la família Borja, n’hi hagué uns quants, dos ducs de Gandia i un tercer amb el nom compost de Carles Francesc i un quart que fou el X, Pasqual Francesc; dos cardenals i un virrei del Perú; un bastard del VI...

Hi és per la rima o per la llegenda?

Hi és, sí, en un poema de Pere Quart; el darrer del seu primer llibre, Les decapitacions. Entenguem-ho: un personatge es fa present en els versos, així, a primera ullada, perquè ho exigeix la llei de la rima consonant. O bé perquè com a tal és ben trobat i digne...

De la rendició a la compra (i II)

… A la compra Vegem amb calma si de la història anem a la mitificació. O d’aquesta retornem a aquella. I és que, lector, una reconquesta suposa la força militar per recuperar el que a la força un altre t’havia conquerit, això és: havia procurat quelcom per a si...

De la rendició a la compra (I)

De la rendició… Puc imaginar-me que arreu i per a molts, abans i ara, se solen repetir unes circumstàncies semblants que per constants en la seva retornada un cop i un altre ja no capten l’atenció, però, per què no?, no deixen de merèixer un comentari. Encara...

A l’ombra dels Borja

Pausadament a la seva ombra. Hi estarem una estona i d’allà vindrem fins ben ençà. Des de finals del segle XV al darrer quart del segle XX. Vaja, fins avui mateix quan tu, lector, llegeixis aquesta plana. Per començar, una ratlla d’exactitud: a l’ombra de Roderic de...

Era pel nom que duien?

Entrada Simple i tal volta absurda elucubració. Una hipòtesi per donar raó a tanta història i a la inacabable llegenda. Expliquem-nos a partir d’una suposició. La insigne i ultratjada família, haguera arribat on és avui si tots els seus membres haguessin estat gent de...

En un vers de François Villon

Perquè en ell arribem, en ell som, des d’ell marxem. Tot és en ell. En jo morir se’m mor. Perquè l’eternitat no és el temps, però en absència també hi és. El temps. Temps per al pagès i el filòsof. Ara plou. Sein und Zeit. I des de temps immemorials es transmeten els...

Ella, esmunyedissa

Se’ns escapa i no sabem per on. Hi és i no la veiem. Només la imaginem. S’esmuny arreu i solament hi deixa l’empremta del seu nom. Totes les lletres –no sempre–, però ella absent. Vegeu com n’és de certa l’atestació amb el cas següent. Un germà li escriu una carta des...

Els Borja i el poder de la informació

Qui té la informació té poder. El poder depèn de la informació. El més poderós és qui domina la informació. Etc., per arribar a la mitja dotzena o més d’aforismes similars. Fins i tot el poder del diner depèn de la informació sobre ell sabuda abans d’una ensulsiada...

Quin papa, el més polític?

La pregunta sorgeix a propòsit d’aquesta frase llegida a la revista Serra d’Or del mes de novembre del 2016: […] calia sortir dels murs alterosos fets aixecar, entre d’altres, per Alexandre VI, un dels papes més polítics que han ocupat la seu de Pere. Es pot...

Te’ls trobes a les sopes

Disset són les locucions verbals amb el substantiu “sopes” que recull el Diccionari català, valencià, balear d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll, però no hi és –ni entre les aplegades per Joana Raspall i Joan Martí al seu Diccionari de frases fetes– una que de...

El mestratge d’un mestre: Joan Francesc Mira (confessions)

És permès de confessar-se aquí? Ja fan un xic de pila les pàgines que porto escrites sobre els Borja. Els dies se m’escolen de les mans i elles es queden amb un regust agredolç. No em deixa ni en recordar-ho a temps passat. És que en cercar temes i en redactar-los,...

Per un brisall d’història borgiana

Situem-nos en lloc i dia. Roma, 10 de setembre de 1491. Ha deixat aquest món Alonso Carrillo, bisbe d’Iruña, altres en diuen Pamplona, y su Obispado se diò luego por el Papa Alejandro VI al Cardenal Cesar Borja su Hijo, que à principios del año siguiente à 12 de...

Ramon Llull i Cèsar Borja, de costat

Dir que van junts fóra una afirmació urticant. De costat és, simplement i precisa, l’ordre en què són esmentats. Així aparegueren el 1910 al diari La Veu de Catalunya. –I vostè, senyor autor, què prepara? –Actualment estic treballant en un drama històric sobre...

La Puríssima i Alexandre VI

Com altres vegades passa, el títol d’un petit comentari no l’encertes fàcilment. Aquesta volta amaga al darrere una convenció o un costum que podia o no tenir significació. És la dedicatòria d’un llibre. Més exacte en aquest cas: allò que en diríem el pròleg a la...

Un papa Borja sense el nom

Tres vegades bramarà, o mugirà fort el bou i hom sabrà dues coses: que el sant dominicà Vicent Ferrer era autèntic profeta i que a la cadira de sant Pere, al Vaticà, hi seuran tres valencians de la mateixa família. Així ho va contar la tradició durant més de cent...

Un Borja en temps dels Segadors

Allarguem com cal el títol: Un Borja en el temps de la guerra dels Segadors. Les dades són les justes i les trobem a la Història de Catalunya de Ferran Soldevila. Som en temps de Felip IV de Castella –III de Catalunya-Aragó i de Portugal. Som en temps del “Conde-duque...

El “duque de Lerma”, esborradís

El poble, hom el trobarà per carretera anant de Madrid a Burgos, ben poc més de quaranta quilòmetres abans d’entrar al vell cor de Castella. Lerma. Bé: “Villa Ducal de Lerma”; cap de la zona comarcal que rega el riu Arlanza. Un poble bell situat en un turó que domina...

Gosat a fer un comentari

  La inconstància del moviment variable de l’atzar fa que ens haja de presentar tota mena de rostres. Hi ha cap acció de justícia més expressa que aquesta? El duc de …, després que havia decidit enverinar …, a casa del qual, …, anaven a sopar...

Unes cobles, un Borja i els llibres

Tradueixo una frase i la rellegeixo. “Perquè els llibres són la continuació uns dels altres, malgrat el nostre costum de jutjar-los per separat”. L’he trobada al capítol cinquè del llibre de Virginia Woolf A Room of One’s Own. I l’he recordada en tenir al davant...

Dos personatges Borja al pont Carles de Praga

Cau la tarda a Praga. El sol tenyeix les pedres d’un groc carabassenc que poc a poc es torna malva. Envia, per darrere nostre, la seva última claror directa. Al matí faríem via banyats de llum lletosa, més aviat grisa, a la cara. Caminem lentament des de la riba...

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies