Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 972, 212r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La capellania perpètua de l’altar de Santa Maria de la Pietat (“de Pietate”) de l’església parroquial de Sant Tomàs de la ciutat de Zamora vacant per la mort de Antonio Fernández, el seu últim possessor, havia estat concedida a Álvaro de Las Cuevas, clergue de la mateixa ciutat, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. // Álvaro, que té dubtes sobre la concessió, suplica que se li faci una nova provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 972, 206v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’alguns jutges entre Bernat Gomar, prevere beneficiat a l’església de Vic, i altres adversaris “assertos clericos” sobre la possessió del benefici de Santa Maria situat a l’altar major de l’església de Santa Maria de Moià, a la mateixa diòcesi, vacant per la mort de Roger Castell, el seu últim possessor. La causa restava indecisa en primera instància. // Bernat suplica que, en cas de “si neutri”, se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 205r-205v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia erigit dues dignitats a l’església de Sevilla: un ardiaconat de Carmona i una capellania major, i havia suprimit dues canongies amb prebendes de la mateixa església per donar els seus fruits com a dot a les anteriors. Més tard, com que la canongia amb prebenda de la mateixa església havia vacat per la mort de Pedro Ruiz de Porras, el seu últim possessor, va ser concedida a Diego de Muros, ardiaca de Carmona, a la mateixa església, en vigor d’unes lletres expectatives. Després que acceptés el benefici, va sorgir una causa a la mateixa cúria, davant un auditor del sacre palau apostòlic, entre ell mateix i Lo[renzo] [Cybo de Mari], cardenal prevere de Santa Cecília i bisbe de Benevent, i Alfonso Cortés, “assertum clericum”, “adversarios”, sobre la seva possessió. La causa restava indecisa en primera instància. Diego, secretari de [Pedro González de Mendoza], cardenal prevere de Santa Creu a Jerusalem, suplica que, en cas de “si neutri”, se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de la canongia amb prebenda per tal d’extingir-la i poder-ne rebre els fruits. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 204v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: B[attista Orsini], cardenal prevere de Sant Joan i Sant Pau, havia cedit en mans del papa Alexandre VI la porció perpètua de l’església de Palència que prèviament havia estat renunciada per Diego Guillén, que l’havia obtinguda “ex causa permutationis” amb Rodrigo de Loyola. // Pedro Guillén, clergue de Toledo, suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici, amb dret de regressió lliure en el mateix pel cardenal en cas de cessió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Una altra súplica sobre el mateix afer, amb data 1493/04/24, es troba al reg. Suppl. 972, f. 227r. Sobre la mateixa església vegeu també reg. Suppl. 971, ff. 300r-300v.

Reg. Suppl. 972, 203r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix “motu proprio” a Juan de Tudela, clergue de la diòcesi de Palència, familiar, continu comensal i palafrener seu, la gràcia especial de la provisió de l’església parroquial de Santa Eulàlia del castell (“oppidi”) de Villar de Dondiego, a la diòcesi de Zamora, vacant per la mort d’un cert Nicolás, el seu últim possessor. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 200v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro López, prevere de Zamora, resident a l’Estudi de Salamanca, suplica poder obtenir un indult per poder estudiar dret civil en qualsevol altra universitat. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 199v-200r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Nicolau Canyelles (“Canyellas”) havia cedit en mans del papa Alexandre VI la canongia amb la prebenda anomenada “de Micii Orroli” que posseïa a l’església de Dolia i diversos beneficis simples: un sota la invocació de Santa Eulàlia i un altre de Sant Francesc a l’església de Càller; un sota la invocació de Sant Joan, a la mateixa diòcesi de Càller, i encara un altre, anomenat priorat, de l’església de Santa Llúcia, a la diòcesi de Sulcis. // Nicolau i Marc Antoni Carbonell, clergue de Càller, de 8 anys, supliquen que es permeti la renúncia, que es concedeixin els beneficis a Marc Antoni, i a Nicolau, per les despeses, una pensió anual sobre la tercera part dels fruits dels dits beneficis, que el mateix Marc Antoni i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 199r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial del lloc de Piedralueche (“Piralueche”), a la diòcesi de Conca, vacant per la mort de mossèn Enrique, el seu últim possessor, havia estat concedida a Ignacio de Collantes, clergue de la diòcesi de Sigüenza, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII, malgrat que un cert Juan Manzano, àlies d’Hervías, “pro clerico se gerente”, l’ocupava. Més tard, Gonzalo de Salmerón, Juan de Cañizares i Gil de Molina, “pro clericos se gerentes”, van al•legar cadascun que el benefici els pertanyia. Per tant, es va crear una comissió davant de Matteo de Ubaldis, auditor del sacre palau apostòlic, que es va pronunciar a favor d’Ignacio, i en l’entremig Juan de Manzano va morir. Més tard, Juan de Cuevas, “etiam pro clerico se gerens”, va ocupar l’església. Així s’havia obert una nova causa entre el suplicant i Juan que, per arribar a una solució, havia cedit els drets que posseïa sobre el benefici en mans de l’auditor. // Ignacio suplica d’ésser substituït en els drets de Juan i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 198v-199r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso de “Gigon” [Gijón o Girón?], clergue de Zamora, “de nobili genere procreatus”, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder obtenir fins a dos beneficis, encara que siguin incompatibles. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 193r-193v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’Achille de Grassis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Pedro de Aranda, prevere de la diòcesi de Sevilla, i Lucas de Sarria, “assertum clericum”, sobre la possessió de la porció prestimonial del lloc de Santa Maria del Puerto, a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Lucas havia cedit en mans del papa Alexandre VI els seus drets sobre el benefici. // Pedro suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió d’aquella porció. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 192v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando de Viloria, escolar de la diòcesi de Calahorra, present a la cúria romana, suplica que s’esculli un bisbe resident en aquesta que li confereixi la primera tonsura i el caràcter clerical. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 190v-191r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Contingut: A favor de Juan Sánchez de Carrión. Es demana afegir a les lletres que s’estaven preparant sobre la dispensa “ad tria” i l’indult per percebre els fruits en absència la menció de l’església parroquial de Lagartos (“la Garthos”) i totes les prerrogatives relatives a la mateixa dispensa. “Concessum ut petitur. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: La reforma es refereix a la súplica del reg. Suppl. 972, ff. 74r-74v.

Reg. Suppl. 971, 187r-187v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando Sánchez de Gassión, prior de l’església de Sigüenza, havia exposat al papa Alexandre VI que s’havia obert una causa entre ell i Pedro González de Aguilera, “tunc in dicto prioratu intrusum”, sobre la possessió del mateix priorat. La causa s’havia acabat amb la condemna de Pedro i dels seus parents, que no la van respectar, i per compensar-lo van acusar davant dels inquisidors de l’herètica pravitat el suplicant, els seus parents i també un altre Fernando Sánchez de Gassión, habitant laic de la vila de Medina, a la mateixa diòcesi, pare del suplicant, i Magdalena Sánchez, la seva dona. Per defensar-se de les acusacions, Fernando havia elevat la causa davant del papa, que ordena una comissió per jutjar-la formada per Fernando de Montemayor, laic de l’església de Sigüenza, i Ferran de Carrión, arxipreste i canonge de la mateixa església. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie et cum advocatione cause”.

Reg. Suppl. 972, 184v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Álvaro de Bracamonte, clergue de la diòcesi de Salamanca, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI i de Joan de Borja, cardenal prevere de Santa Susanna, i Juan Pereira, ardiaca de l’església de Salamanca, sobre la possessió d’un benefici servitori simple de l’església parroquial del lloc de Villar de Gallimazo, a la diòcesi de Salamanca, vacant per la mort de Juan de Villante, el seu últim possessor. Per arribar a una conclusió s’havia arribat a una concòrdia entre les dues parts: Álvaro cediria els seus drets sobre el benefici a canvi d’una pensió anual de 4.000 morabatins sobre els fruits del benefici, que Juan i els seus successors li pagaran. // Álvaro suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’aquesta pensió. “Fiat ut petitur R[odericus]”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 177v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els beneficis simples perpetus dels altars de l’Assumpció de Santa Maria Verge i de Sant Martí de l’església parroquial de Montblanc, a la diòcesi de Tarragona, havien estat vacants durant tant de temps que la seva col•lació havia tornat a la seu apostòlica, tot i estar ocupats per Gabriel de “Sordel” o “Dordel”? // Bernat de Corbera, clergue de Barcelona, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió dels dos beneficis. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 175v-176r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/26
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial d’Esporles, a la diòcesi de Mallorca, estava vacant per la mort d’Antoni Gerona [Girona], el seu últim possessor, i ocupada sense títol per un tal Joan de Déu, bisbe de Tars, de l’orde dels frares carmelitans. // Pere Fortesa, clergue de Mallorca, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 174v-175r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso García de la Torre, rector de l’església parroquial de Sant Esteve de La Calzada, a la diòcesi de Lleó, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que s’esculli un bisbe resident a la cúria romana que li confereixi els ordes sagrats i el promogui al grau del presbiterat, necessari per administrar el benefici que posseeix. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 169v-170r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix a Juan Alfonso de Astorga, canonge de Còrdova, la gràcia especial de la provisió de la canongia amb prebenda de l’església de Mallorca que Martí Ponç (“Pontz”), elegit arquebisbe de Messina el mateix dia per la mort de Pedro [de Luna], havia deixat vacant. “Concessum motu proprio ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 972, 169r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Vicent Moner (“Munario”), clergue de València, casat, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una indulgència per sustentar la seva muller, que havia tingut alguns problemes amb els enemics de la fe. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 167r-167v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Contingut: Atès que en la fundació d’una capellania constava explícitament que el “ius patronatus” pertanyia als prohoms de la vila d’Alcúdia, es va obrir una causa davant de l’oficial de Mallorca entre el suplicant i un cert N., “qui pro clerico se gerit”, que restava indecisa en primera instància. // Es demana afegir en les lletres que s’estan preparant que el suplicant obté la provisió pel “ius patronatus” dels caps de la vila d’Alcúdia. “Concessum ut petitur A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: La reforma, probablement, es refereix al reg. Suppl 961, ff. 6r-6v.

Reg. Suppl. 972, 166r-166v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso [de Fonseca], arquebisbe de Santiago de Compostel•la, considerant que a l’Hospital de Sant Jaume de Compostel•la hi arribaven tantes persones que no n’hi havia prou amb els seus fruits per tenir-ne cura, atès que el monestir contigu de Sant Martí, de l’orde de Sant Benet, estava vacant per la mort de Diego de Muros, el seu últim possessor, l’havia concedit i unit a l’administració de l’Hospital. // L’arquebisbe suplica que es confirmi la unió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 161v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando de Ortega, escolar de la diòcesi d’Àvila, familiar i continu comensal del mestre Rodrigo de “Creza” [Cieza], escriptor de lletres apostòliques, suplica que s’esculli un bisbe resident a la cúria romana que li confereixi la primera tonsura. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 161v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Contingut: A favor de Pere Oliva i del capítol d’Urgell. Es demana afegir al text de la súplica pertinent algunes paraules que s’havien omès. “Concessum A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 158v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de l’oficial de Tarassona, jutge delegat, entre els suplicants Íñigo de Cabera, degà de l’església de Coria, i García Arnaldo de “Arcamenta” o “Arrementa”?, clergue de la diòcesi d’Oloron, sobre la possessió del priorat de Caparroso, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Pamplona. Per arribar a una conclusió, García Arnaldo havia cedit els seus drets sobre el benefici. // Ambdós supliquen que s’admeti la renúncia, s’extingeixi la causa i es concedeixi la provisió del priorat a Íñigo. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix benefici vegeu també reg. Suppl. 972, f. 138r.

Reg. Suppl. 972, 158r-158v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Joan Gerona [Girona], clergue de Tortosa, notari, secretari i escriptor de lletres apostòliques, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici simple perpetu de l’església ermita de Santa Maria de la Petja (“Perga”), extramurs de Tortosa, vacant per la renúncia en mans de l’ordinari de Lleonard Pessonada (“Pezonada”), el seu últim possessor. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre l'ermita de la Petja vegeu també reg. Suppl. 963, f. 297r.

Reg. Suppl. 972, 156r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pere Cogolls, prevere beneficiat del benefici simple perpetu anomenat albergueria (“Albergaria”), a l’església de Vic, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder obtenir un altre benefici de qualsevol tipus, a més de l’església que ja posseeix. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 155v-156r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de “Nahares” [Navares], a la diòcesi de Conca, situada en els confins de l’església parroquial de Caracena i Pineda, a la mateixa diòcesi, havia estat vacant durant tant de temps que la seva col•lació havia retornat a la seu romana. // Alfonso de Cuenca, rector d’aquesta i familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i de poder-lo unir amb la seva església. “Concessum ut petitur ad vitam in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 972, 152v-153r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El benefici simple perpetu de l’església parroquial de Cidamón, a la diòcesi de Calahorra, havia estat vacant durant tant de temps que la seva col•lació havia retornat a la seu romana. // Rodrigo de Corcuera (“Corquera”), clergue de la mateixa diòcesi, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 150r-150v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Francisco Bocanegra, canonge de Burgos, de 16 anys d’edat, nebot d’Alfonso de Lerma, escriptor de lletres apostòliques, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder obtenir qualsevol tipus de benefici. “Fiat ut petitur in decimoctavo. R[odericus]”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 145r-145v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Fernando de Riero, clergue d’Astorga, familiar del papa Alexandre VI, i Pedro de Tara, “assertum clericum”, sobre la possessió del benefici simple de Santa Eulàlia del lloc de Ballesteros, a la diòcesi d’Astorga. La causa quedava indecisa en primera instància. Com que mentrestant Fernando havia mort, Juan [Ruiz de Medina], bisbe d’Astorga, en la persona del suplicant Alfonso de Mirantes, familiar seu, suplica que se’l subrogui en els seus drets i se li concedeixi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies