Francesc de Borja i d’Aragó i una acadèmia

Francesc de Borja i d’Aragó, el besnet d’un papa, el pare de vuit fills, el duc de Gandia, el virrei de Catalunya, el prepòsit general dels jesuïtes i altres etc., etc. L’Acadèmia, «una de les primeres acadèmies de la Península [Ibèrica], per no dir la primera». En el...

Com el fast i la mort van de bracet

Naufragi (Escola flamenca, segle XV). Hospital de Tavera (Toledo) Un mal fat et pot convertir, en un obrir i tancar d’ulls, en un moralista banal encara que no vulguis. Ho he vist només de rellegir una pàgina oblidada de molt temps i que m’ha suggerit aquest títol....

Un retorn de Francesc de Borja?

El mes de juny de l’any 2021 escrivia, en aquest blog, entorn d’una escultura de Francesc de Borja que duu el crani d’un mort a les mans i que les òrbites buides em xuclaven la mirada i m’infonien basarda, la poca i imprecisa que un infant pot tenir. En parlava perquè...

El Borja hi era i no hi era

Simon Vouet, “El temps vençut per l’amor, la bellesa i l’esperança” (1627). Museu del Prado. Font: Wikimedia Commons. El títol no és una broma perquè hi haurà l’aclariment a la contradicció que abandera (i el significat militar d’aquest verb no...

Els Borja i la fonètica

Qui ho diria, oi? Yo soi aficionado a la lengua valenciana, i aunque Carlos Ros es ignorante, he procurado ver una Breve Esplicación de las Cartillas Valencianas que publicó en el mes de marzo de este año; i en la pág. 16 he hallado una doctrina mui ignorante, i tal...

Viatgem al Perú

No em pregunteu per quins mars i camins. M’hi porta la fantasia en un dia de la segona dècada del segle XVII, però no més ençà del 1618. El vicari general dels frares mercedaris d’aquell país, Melchor Prieto, és a punt de deixar enllestida per a la posteritat l’obra...

I si tingués raó Joan Fuster?

“Joan Fuster, dimoni” (Equip Realitat) Sí, si tingués raó. Potser la té. Segurament que sí en bona part. Va ser el 1956 que aparegueren impreses dues pàgines en què reflexionava sobre els Borja, la família única del regne de València, única en l’espai més...

Quan Joan Fuster parla de tribu

Quan Joan Fuster parla de tribu, què vol dir? Aquesta és la qüestió a dilucidar perquè el mot l’he trobat, sense esperar-lo com sol passar, en el segurament més important dels seus llibres. Aquell que va sorprendre amics i enemics, els de casa i els forans en l’any...

Els Borja de Salvador Espriu i Stendhal, passant per Fuster

Cada paraula al seu lloc és la condició perquè cadascuna sigui entesa, fins i tot en el més rebuscat hipèrbaton al parterre literari. Altra cosa és situar cada text al seu context i a voltes se sol oblidar. En primer lloc tenim al davant unes cartes del poeta Salvador...

Trunyella per fer història

Joan Fuster 2022. Enguany Joan Fuster en faria 100. Quants més podrà complir-ne en la cultura catalana? Pessimistes: anem de mal borràs. Optimistes: uns altres centenaris. Els del mig: “L’imprevist, destorba”.[1] I (Història) “trunyella f. trena prima d’espart, cànem,...

Falconeria per a un Borja?

Clara Peeters, Falcó pelegrí amb la seva presa (c. 1612-1621) L’estranyesa del títol, una pregunta, té el seu sentit pel fet que la font m’ho posa davant dels ulls i m’ho regala per al costum d’escriure menudeses borgianes. Què és? Doncs això: un tractat sobre “l’art...

Anem a Lleida, anem a estudi

Cançoner de Ripoll (ACA, ms. Ripoll 74, f. 98; detall). Font: PARES Ad Ilerdam imus,in ea uacamuspauci certe librimulti dies festi [Traducció: Anem a Lleida, / hi fem vacances / ben pocs els llibres / molts jorns de festa.] Amb la corresponent cantarella, mentre...

Més de les santes dones

En unes pàgines escrites setmanes passades, comentava les pregàries de dues santíssimes dones del casal borgià, la mare doña Maria Enríquez i la germana Isabel de Borja, del segon duc de Gandia, Joan de Borja.[1] A les últimes ratlles, en fer el salt de les dues dames...

S’han de passar comptes

Ercole de’ Roberti (Ercole Ferrarese), Miracles de sant Vicent Ferrer (detall). Font: Wikimedia Commons Una hora o altra. Sempre és bona la de passar comptes i restar en pau amb el creditor. Diguem allò de “qui paga dorm tranquil i qui cobra encara més”....

Aquella escultura de sant Francesc… adeu

Va ser a València, en ocasió del cinquè centenari del naixement de Francesc de Borja l’any 2010. Vaig comentar per què l’havien fet sant, però per començar se m’acudí un record de la infantesa. S’obre el micròfon i conto als assistents: Fa més de cinquanta anys que en...

Uns Borja en la ploma de Voltaire?

El títol sorprèn. La resposta afirma. Sí. Dos de la gran família, pare i fill. En aquest blog ja són moltes les vegades que un dia d’un poeta, un altre d’un novel·lista, un tercer d’una dada d’arxiu i així una i una altra i més encara en què es parla dels Borja perquè...

Vides paral·leles?

Entre els clàssics de l’antigor que ens han deixat biografies dels seus contemporanis o anteriors, hom sol estar d’acord que hi sobresurt, per la intenció i la forma d’escriure, Plutarc de Queronea (o Luci Mestri Plutarc segons el costum romà), filòsof i historiador,...

Cèsar a les aules

La política acaba, però no comença, on “parla” la violència. (Hannah Arendt, Diari filosòfic, juliol de 1953 [1]) A propòsit del llibre La filosofia del Renaixement d’Ernst Bloch. Així de simple. Aquest filòsof alemany feu un seguit de classes entre el 1952 i 1956,...

Tres santes dones

En aquest blog borgià es feu memòria, fa uns dies, d’un “misteriós” o “miraculós” fet que li passà al tercer duc de Gandia quan en mala hora va trobar-se al mig de la batussa entre reialistes i agermanats a les primeries de la tercera dècada del segle XVI. Va ser un...

Un miracle en el duc de Gandia

“Un miracle en el duc de Gandia o com interpretar la fatalitat”. Així de llarg el títol i s’ajustaria més al que seran aquestes pàgines. També havia pensat aquest altre: “Joan de Borja entre Joan Lluís Vives i Joan Justinià”, títol suggerit per Joan Fuster. Cinc...

Un mot bellugadís

  Llegeixo: Beatissime pater: […] sy en aquesta terra y à borbull per l’armada que s’espera, serà menester que Déus nos ajut, sy vostra santedat no·ns ajuda. a la carta 105 de les aplegades a l’Epistolari català dels Borja.[1] Es tracta d’un informe de...

Els Borja a les notes de Joan Fuster

Com que “nota” és un nom o substantiu plurisemàntic a la ratlla de vint significats –de la música a la diplomàcia, sense oblidar el comerç ni la fama de ningú (malament si ets considerat de ‘mala nota’!)– cal, doncs, especificar a què es refereix en el títol i a...

Primera part, segona part

El dia 18 d’abril de 1494, a Roma, el cardenal Cèsar Borja agafà paper, sucà la ploma al tinter i va escriure al seu germà Joan de Borja, duc de Gandia. A l’Arxiu Vaticà es conserva aquesta carta. Il·lustríssimo senyor e caríssim germà: Per vostra consolaçió vos avís...

Dos pedestals per a Cèsar Borja

I Existeix una pintura del 1864 de Federico Faruffini, oli sobre tela, que porta per títol el que s’hi veu a primera vista, dos personatges en una espaiosa estança,“Legazione de Niccolò Machiavelli, cittadino e segretario fiorentino, a Imola per incontrare Cesare...

Borges a Cervera (i 2): la presència del segon

(Continuació) Un altre Borja va anar un dia a Cervera talment com va fer-ho el primer, Alexandre VI, és a dir, ni a peu ni a cavall sinó, com ho diríem avui, virtualment. Es conta, i la història em temo que no ho pot confirmar amb totes les garanties pertinents, que...

Borges a Cervera (1): quin mesclament!

Diguem-ho així, mesclament. A Cervera de Segarra. Ciutat clafida d’història com poques n’hi ha. Situem-nos a l’any 1909, en un parell de pàgines d’un llibret on trobem la ciutat i al seu bell mig, per modes diversos, Jaume Collell, Francesc d’Assís, Pere Ferrussola,...

Un de Brossa borgià?

Un poema, evidentment. De Joan Brossa, el poeta barceloní, únic més que cap altre, el d’aquests versos: Camina un home amb les sabates espellifades. D’aquí a vint anys serà ruc, ai!, ric. (Qui té boca s’equivoca.)[1] “Borgià”, és a dir, no del barracó construït amb...

Versos entre parents borgians, II: El poeta (segona part)

(Continuació.) Ara es tracta de conèixer com a poeta el príncep d’Esquilache, el més lletraferit, juntament amb el seu pare, de tota la parentela dels Borja: ell, Francesc de Borja i d’Aragó i Barreto; el seu progenitor, Joan de Borja i de Castro. Descobrim-lo en...

Versos entre parents borgians, II: El poeta (primera part)

(Continuació.) El poeta, el trobarem a l’extrem més proper a nosaltres d’aquesta llista que va de pares a fills: Alexandre VI, papa; Joan de Borja (Catanei) (1478-1497); Joan de Borja i Enríquez (1494-1543); (sant) Francesc de Borja i d’Aragó i de Gurrea (1510-1572);...

Versos entre parents borgians, I: El poema

Canción, el alma siente, Que no te ofrece espíritu valiente, Mas no podrán tacharte, Aunque eres parte, y de Francisco parte. El poeta, amb dos heptasíl·labs i dos hendecasíl·labs, justifica els 83 versos anteriors als quatre transcrits, combinats de mètrica igual,...

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies