Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 962, 299v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El monestir de Sant Feliu de Guíxols, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Girona, posseïa entre els seus beneficis uns censos anuals sobre certes cases i possessions de l’església de Bordils, a la mateixa diòcesi, que l’abat i la comunitat del monestir haurien comprat sense que resultés clara la seva utilitat per al monestir, tot amagant-ne el document de venda. // Els mateixos abat i comunitat del monestir supliquen que se’ls concedeixi la gràcia especial d’ordenar a alguns prohoms que verifiquin la utilitat i la rendibilitat de la compra, i, si aquestes es demostren, de conservar aquells censos. “Concessum ut petitur si in evidentem in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 962, 276v-277r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El prior i els monjos de la cartoixa de Jesús Natzarè (“cartusiensis ordinis”), a la diòcesi de Mallorca, havien declarat a Pedro de Luna –Benet XIII “in sua obedientia nuncupato”– que el rei Martí d’Aragó considerava insuficients els fruits de la cartoixa per sustentar-los. En conseqüència, el mateix papa havia aprovat la unió del priorat amb l’església parroquial de Santa Creu del mateix bisbat i havia disposat que un vicari d’aquesta dediqués una part de les seves rendes al sustentament del prior i dels monjos. // Més tard, com que els fruits i les rendes del priorat havien augmentat, el suplicant Joan Mur, clergue de Mallorca, familiar i continu comensal d’Oliviero [Carafa], cardenal bisbe sabinense, sol•licita al papa Alexandre VI la gràcia especial de dissoldre l’annexió del priorat a l’església. “Concessum ut petitur de dissolutione pro ut de jure et de provisione in eventum in presentia d.n. pape A. car. s. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 962, 277r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa “extra romana curia” entre el suplicant Dionís Pont, clergue de la diòcesi de Mallorca, d’una banda, i un cert Arnau, Albert i Pere Esteve, “assertos clericos adversarios”, de l’altra, sobre la possessió del benefici perpetu simple de l’altar sota la invocació de Sant Jaume de l’església parroquial de la ciutat d’Alcúdia, a la mateixa diòcesi, “que de jure patronatus laicorum existit”. La causa restava indecisa en primera instància. // Dionís suplica que, en cas de “si nulli”, se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici, ara vacant per la mort de Martí Roger, el seu últim possessor. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 286v-287r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El priorat de Santa Maria de Ridaura, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Girona, havia estat posseït pacíficament per Francesc Costa amb la sagristia major del monestir de Santa Maria d’Amer, a la mateixa diòcesi. // Com que ara el benefici està vacant, el suplicant Bernat Ponts, monjo del monestir de Santa Maria del mateix orde a la diòcesi d’Elna, sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 962, 287r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Joan Vallès, clergue de la diòcesi de Barcelona, i el suplicant Francesc Ginard, canonge de l’església de Girona, sobre la possessió del benefici perpetu “seu portione ebdomadaria minori nuncupata” de l’església de Sant Pere de Vilamajor, a la diòcesi de Girona. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Joan havia cedit els seus drets sobre el benefici. // Francesc suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets d’aquell sobre el benefici i la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 962, 290v-291r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jaume Fiella, degà, i Gabriel Miró, canonge de l’església de Barcelona, havien renunciat en mans del papa la pabordia de l’església de Santa Maria de Mur, de l’orde de Sant Agustí, a la diòcesi d’Urgell, que posseïen per comenda papal. // El suplicant Galceran de Castre-Pinós, clergue de la diòcesi de Saragossa, suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre el mateix tema vegeu reg. Suppl. 962, f. 268r i f. 268v.

Reg. Suppl. 962, 298r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Francesc Costa, prior del priorat de Santa Maria de Ridaura, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Girona, havia estat considerat indigne del títol a causa d’un escàndol. // El suplicant Bernat Ponts, monjo del monestir de Santa Maria, a la diòcesi d’Elna, sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial d’ordenar a alguns prohoms que verifiquin si les acusacions contra Francesc són certes i, si ho són, privar-lo del seu benefici “in forma juris”. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix tema vegeu reg. Suppl. 962, ff. 286v-287r.

Reg. Suppl. 962, 268r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Galceran de Castre-Pinós, comendatari de la pabordia de Santa Maria de Mur de l’orde de Sant Agustí, a la diòcesi d’Urgell, “per adimplemento certe honeste concordie” entre ell i el suplicant Jaume Fiella, degà de Barcelona i escriptor de lletres apostòliques, familiar del papa, sobre la possessió de la pabordia, havia concedit a Jaume una pensió anual sobre els fruits d’aquesta. // Jaume suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la pensió, que Galceran i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 268v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Galceran de Castre-Pinós, comendatari de la pabordia de Santa Maria de Mur de l’orde de Sant Agustí, a la diòcesi d’Urgell, “per adimplemento certe honeste concordie” entre ell i el suplicant Gabriel Miró, canonge de la diòcesi de Lleida, sobre la possessió de la pabordia, havia concedit a Jaume una pensió anual sobre els fruits d’aquesta. // Gabriel suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la pensió, que Galceran i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 273r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Montuïri, a la diòcesi de Mallorca, i el benefici perpetu simple de l’església de Santa Maria? de Mallorca havien estat vacants durant tant de temps que la seva col•lació havia retornat a la seu romana. // El suplicant Antonio Talavera, clergue de Tarassona, familiar i continu comensal del papa, sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió dels beneficis. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 224v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa al sacre palau apostòlic entre el suplicant Gabriel Reyes, “moderni preceptoris domus sive preceptorie S. Antonii maioricen. ord. S. Augustini” [Mallorca], i Pere Mateu i més tard Mateu Bernat, àlies Sureda, “qui se pro fratibus dicti ordinis gerebant” sobre la possessió de la mateixa preceptoria. // Com que Mateu Bernat havia mort, el suplicant sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els seus drets sobre el benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 962, 226v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix “motu proprio” a Monserrat Gavaldà (“Guanalda”), clergue de Barcelona, familiar i continu comensal de Joan de Castre, bisbe d’Agrigent, la gràcia especial de la provisió del benefici simple de Sant Miquel de l’església de Santa Maria del lloc d’Arnes, a la diòcesi de Tortosa, vacant per la mort de Ramon Alvear, el seu últim possessor. “Fiat ut petitur. R[odericus].

Reg. Suppl. 962, 232v-233r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els beneficis simples de l’altar de Sant Domènec, fundat per la difunta Nicolaua Narcís, dona de Girona, i de l’altar de Santa Creu, fundat per Guillerm Jofré (“Gaufridi”), prevere del capítol de l’església de Girona, a la mateixa església, vacants, havien estat concedits al suplicant Bernat Vedrinyà, clergue beneficiat a la diòcesi de Girona, amb permís per unir-los. Més tard, el suplicant tenia dubtes sobre la concessió i Joan Despuig, clergue de Girona, familiar i continu comensal del papa, havia obtingut la provisió dels beneficis, encara vacants, per concessió apostòlica. El mateix Joan els va cedir en mans del papa, “litteris apostolicis super ea non confectis”. // Bernat suplica que s’admeti la cessió i que se li faci una nova provisió dels beneficis amb permís per unir-los. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 235r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Joan Artés, clergue de València, familiar i continu comensal del papa, havia estat presentat a l’oficial de la mateixa ciutat per a la concessió de la provisió d’un benefici perpetu simple vacant a l’església de Sant Esteve de València “quod de jure patronatum laicorum existit”. Més tard s’havia obert una causa entre ell i “alium pro clerico se gerente”, que també s’havia presentat a l’oficial de València, sobre la possessió del mateix benefici. // Joan suplica que s’ordeni a l’auditor que ha de jutjar la causa que, en cas d’invalidesa de les dues presentacions, li concedeixi la gràcia especial d’una gratificació sobre el benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 238r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El bisbe d’Urgell [Pere de Cardona], al servei de Ferran, “Aragonum et Castelle regis”, suplica que se li concedeixi una pròrroga d’un any per continuar vivint lluny de la seva residència. “Concessum ut petitur ad sex menses in presentia d.n. pape. A. car. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 962, 239v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Bernat Marromà, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, la rectoria de les esglésies parroquials de Canet, a la diòcesi de València, i de Santa Maria de Roiate, a la diòcesi prenestina, amb una dispensa per no haver d’aconseguir els ordes sagrats necessaris per administrar-les. Com que el papa Innocenci VIII havia mort, el suplicant sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de confirmar-li la possessió dels beneficis i la dispensa. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre Bernat Marromà veg. també reg. Suppl. 964, f. 221r.

Reg. Suppl. 962, 246r-246v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant del difunt bisbe de Nocera, auditor del sacre palau apostòlic, entre Joan Vilana?, monjo prior de Santa Maria de Panissars, de l’orde de sant Benet, a la diòcesi d’Elna, “defensorem”, i Jeroni Miralles, “adversarium et actorem”, sobre la possessió del priorat de Santa Maria d’Olius [Solius] de l’orde de sant Agustí, a la diòcesi de Girona, que havia estat concedit al mateix Jeroni per l’autoritat ordinària. La causa restava indecisa en primera instància. Com que no arribava a la seva conclusió, Jeroni havia cedit els seus drets sobre el benefici. // Joan suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. Car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 249v-250r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Jorge de Valba? i el difunt Rodrigo de Cabredo havien cedit en mans del papa Innocenci VIII, respectivament, una canongia amb prebenda a l’església de Calahorra i dos beneficis simples servitoris de les esglésies de Santa Maria Magdalena a la ciutat de Jaén i de San Juan de Arjona a la diòcesi de Jaén, que posseïen “causa permutationis”. Ambdós havien aconseguit el seus nous beneficis. Més tard, Alfonso Rodríguez de Arjona (“Argiona”) i Cristóbal Caro havien declarat que rebien certes pensions sobre els dos beneficis de la diòcesi de Jaén. // Jorge suplica que s’ordeni a l’auditor del sacre palau apostòlic que es creï una comissió de prohoms per jutjar si cal seguir pagant les pensions. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 265r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Juan Andrés, “in sacra theologia magister”, familiar i continu comensal del papa i de [Joan de Borja i Navarro], cardenal prevere de Santa Susanna, i Diego Camora [Zamora], familiar i continu comensal del papa i d’[Antoniotto Pallavicini], cardenal prevere de Santa Pràxedis, havien renunciat en mans del papa, respectivament, l’església parroquial del lloc de Mazaleón, a la diòcesi de Saragossa, i la perpètua capellania de la capella de Santa Maria Magdalena de l’església d’Osca, el primer, i la perpètua capellania “commensaliam nuncupatam”, sota la invocació de Sant Pere de l’església de Tortosa, “per clericos seculares obtineri solitam”, el segon, que posseïen “ex causa permutationis”. // Els suplicants sol•liciten que s’admeti la renúncia i que es concedeixin els beneficis als nous titulars i a Diego, per les despeses, una pensió sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la capellania de l’església de Tortosa que Juan Andrés i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 200v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Miquel Morell, clergue de Tarragona, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici simple servitori anomenat “prebenda” de l’església de Reus, a la mateixa diòcesi, vacant per la mort de Francesc Moret, el seu últim possessor. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 962, 201v-202r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/09
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Lluís Ferri, clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia exposat al papa que Andreu Martí, “qui se gerit pro clerico”, havia renunciat, a canvi de diners, la vicaria perpètua de Santa Maria del Grau, a la diòcesi de València, que posseïa, a favor de Guillem Mestre. Andreu també posseïa la vicaria parroquial perpètua del lloc de Castellot de “Lescones”? i dos beneficis simples de l’església parroquial del lloc d’Alcoi sota la invocació de Santa Maria i de l’església de València sota la invocació de L’Espina, dels quals s’havia demostrat indigne. // El suplicant sol•licita que se li concedexi la gràcia especial d’ordenar a alguns prohoms que verifiquin el delictes que Andreu havia comès [simonia] i, si el troben culpable, el privin dels seus beneficis i els concedeixin al mateix Lluís. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 202r-202v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/09
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El difunt Juan de Torla, ciutadà de Saragossa, “dum in humanis ageret” havia ordenat que s’erigís una capellania perpètua sota la invocació de Sant Tomàs de Canterbury a l’altar del mateix sant de l’església parroquial de Santa Maria Magdalena de Saragossa, i que aquesta s’assignés a un capellà adient entre els seus hereus o familiars. // Com que havia pasat una dècada i això no s’havia acomplert, Antoni Tomàs, capellà perpetu del dit altar, suplica que s’erigeixi la capellania i, en cas de quedar vacant, se li’n concedeixin els fruits, les rendes i els ingressos. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 962, 215v-216r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Santa Maria anomenada arxiprestat “terre Marci et casalium comitatis sancti Marci”, a la diòcesi de Messina, vacant per la mort de Gregorio Grasso, havia estat concedida per l’autoritat ordinària al suplicant Filippo Ribiba, prevere de la mateixa diòcesi. // El suplicant, que té dubtes sobre la concessió, sol•licita que se li faci una nova provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: La butlla corresponent, amb la mateixa data, es troba al reg. Lat. 939, ff. 23r-24r.

Reg. Suppl. 962, 164v-165r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Gabriel Romaguera volia obtenir el benefici perpetu simple de l’altar de Corpus Christi de l’església de Santa Maria del Mar, a la diòcesi de Barcelona, que el suplicant Antoni Conjunta, canonge de Barcelona, havia renunciat en mans del papa. // Ambdós suplicants sol•liciten que s’admeti la renúncia i es concedeixi el benefici a Gabriel i a Antoni un altre. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Veg. Reg. Suppl. 962, f. 040v.

Reg. Suppl. 962, 170v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre els suplicants Bernat Codolosa, prevere de la diòcesi de Vic, i Bernadí Comella, rector de l’església parroquial de Sant Feliu del lloc de Torelló, a la mateixa diòcesi, sobre la possessió de l’església. Per arribar a una conclusió, Bernadí havia cedit en mans del papa els drets que posseïa sobre el benefici. // Els dos suplicants sol•liciten que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Codolosa, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mateixa església, que Berardí i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 170v-171r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Contingut: A favor de Gaspar Roís “cum aliis”. S’havia obert una causa davant de Miquel Bacallar, arxipreste de la diòcesi d’Ales a Sardenya, jutge i comissari, entre el suplicant Gaspar Roís de Mores, “actorem”, i Pere Pilares, arquebisbe de Càller, “adversarium”, sobre una certa quantitat de diners, i entre el mateix suplicant i altres contra l’arquebisbe per la mateixa raó. El jutge s’havia manifestat a favor de Gaspar i contra l’arquebisbe, que va apel•lar davant del jutge Miquel Caçà. // Gaspar suplica que s’evoqui la causa davant del papa perquè M. Caçà és el vicari del mateix arquebisbat. “Concessum ut petitur et constito de re judicata in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 175v-176v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: En els estatuts i les pràctiques dels regnes de Castella i Lleó s’establia que només hi obtindrien beneficis els originaris de les seves diòcesis. // El suplicant Arnau de Santacília, canonge de Mallorca, cubiculari, familiar i continu comensal del papa, “ex nobili gente”, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una dispensa per poder obtenir qualsevol tipus de benefici en aquests regnes. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: La butlla corresponent amb la mateixa data es troba al reg. Vat. 776, ff. 76r-79v.

Reg. Suppl. 962, 184v-185r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Bartomeu de Boïl, canonge de la província de Tarragona de l’orde de Sant Agustí, que de petit va entrar a l’orde dels frares predicadors, suplica que s’ordeni a Gonzalo [Fernández de Heredia], arquebisbe de Tarragona, que li concedeixi la gràcia especial de sortir del seu orde i ingressar en un altre. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 962, 186r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’arxiprestat de Tarassona, que Eiximèn Gonzàlez havia renunciat en mans del papa Innocenci VIII, havia estat concedit per aquest a Juan de San Juan, clergue de la mateixa ciutat. El mateix papa havia concedit, per les despeses, a Eiximèn una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos d’alguns beneficis de Juan que el mateix li hauria de pagar. // Com que Juan ara havia decidit renunciar a la dita pensió, el suplicant sol•licita que s’admeti la renúncia i que es cancel•li la pensió. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 962, 120v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix “motu proprio” a Jaume Cardona, clergue de la diòcesi d’Urgell, familiar i continu comensal seu, la gràcia especial de poder obtenir qualsevol benefici o ofici malgrat el seu “defectum natalium” com a fill il•legítim de noble. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies