Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Lat. 938, 108r-109v

  • Signatura:
  • Data: 1493/07/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Antoni Castell, prevere beneficiat perpetu de l’església parroquial de la vila de Pollença, a la diòcesi de Mallorca, havia exposat al papa Alexandre VI que Joan Gradolí (“Gradolini”), ciutadà de Mallorca, l’havia presentat davant de Pere Gual, vicari del bisbe de Mallorca, com a persona idònia per rebre un benefici perpetu fundat pel difunt Guillem Morgat a l’altar de Santa Maria situat a la mateixa església, que havia quedat vacant per la mort de Joan Gruat, el seu últim possessor, encara que un tal Miquel Llitrà (“Litra”), “pro clerico se gerens”, l’havia exigit falsament gràcies al suport de l’abadessa i del convent del monestir de Santa Maria, de l’orde de Sant Agustí, de les mateixes vila i diòcesi. Més tard, Antoni havia estat reconegut adequat per sentència. Però Miquel i Pere Aixartell (“Axiertel”), “etiam pro clerico se gerens”, presentaren una demanda contra ell, i el primer havia ocupat el benefici. Antoni havia apel·lat al vicari i després al papa. // Alexandre VI nomena el prior del priorat de Sant Joan de Mallorca i el degà de l’església de Mallorca com a comissionats seus per resoldre la causa.
  • Redacció: B.- N. Bregeon // B. X. Bagarothus

Reg. Lat. 935, 276v-277v

  • Signatura:
  • Data: 1493/08/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso Pérez Mexía, prevere de la diòcesi de Toledo, havia exposat al papa Alexandre VI que havia estat acusat del vici de sodomia pel difunt Gonzalo García, alguns consanguinis d’aquest i altres clergues i laics del castell (“opidi”) d’Haja o Haha?, a la mateixa diòcesi. Per purgar-se de la infàmia i per consell de Velasco Romero, degà de l’església de la vila de Talavera, a la mateixa diòcesi, vicari de l’arquebisbe de Toledo, Alfonso es va presentar a la presó del mateix castell i després Velasco va ordenar apoderar-se dels seus béns i portar-lo a les presons de la ciutat de Talavera, de la qual va fugir i després va suplicar al papa. // El papa Alexandre VI ordena a Francisco i Nicolás Ortís [Ortiz] i a Juan de Contreras, canonges de l’església de Toledo, que resolguin la causa i, si troben innocent Alfonso, que li retornin els béns.
  • Redacció: B.- F. de Parma // B. XX. Gavionibus prothonotarius

Reg. Lat. 935, 209r-210v

  • Signatura:
  • Data: 1493/08/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Luis Mercado, laic de Segòvia, havia exposat al papa Alexandre VI que els inquisidors de la ciutat i la diòcesi de Segòvia l’havien acusat del delicte d’heretgia i apostasia de la fe. Com que se l’havia empresonat per aquest motiu, Luis va recórrer en causa judicial, assignada pel papa Innocenci VIII al mestre Guillermus de Perreris, auditor del sacre palau apostòlic, que no va arribar a cap conclusió. Luis, que ja ha passat cinc anys a la presó, apel·la ara davant del papa Alexandre VI. // El mateix papa ordena a [Íñigo Manrique de Lara], bisbe de Còrdova, a Juan de Quintanapalla, ardiaca de Cuéllar, a l’església de Segòvia, i a Francisco de Malpartida, clergue de la diòcesi de Plasència, “licentiato in decretis”, que resolguin la causa.
  • Redacció: B.- Jo. de Ferraris // B. XXX. Gavionibus prothonotarius

Reg. Lat. 935, 208r-209r

  • Signatura:
  • Data: 1493/07/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El prior i el convent del monestir de Sant Benet, “per priorem soliti gubernari”, de l’orde del mateix sant, del castell (“opidi”) de Valladolid, a la diòcesi de Palència, havien exposat al papa Alexandre VI que hi havia una casa amenaçada de ruïna en una plaça del mateix castell, pertanyent al monestir, que havien decidit vendre a Alfonso de Medina, un laic de Valladolid, per un preu de 550 ducats “auri de Camera”, operació que tindria una utilitat evident per al monestir. Com que ja havien dipositat l’esmentada suma en mans d’una persona de confiança per comprar altres béns més útils per al mateix monestir, l’abat i el convent supliquen al papa de saber si, actuant així, aquesta venda no ha perdut el seu caràcter útil per al monestir. // El papa Alexandre VI ordena al bisbe de Palència i a Fernando de Castro, canonge de l’església de Palència, que verifiquin el que se suplica.
  • Redacció: B.- N. Bregeon // B. XXX. Gavionibus prothonotarius

Reg. Lat. 935, 040v-042r

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El noble Francesc Armengel [Armengol], soldat de la diòcesi de València, havia explicat al papa Alexandre VI que temps enrere va exposar al papa Innocenci VIII que un tal Jaume Erau, àlies de Folc, laic de la mateixa diòcesi, havia instituït en el seu últim testament que els seus marmessors venguessin tots els seus béns a fi d’obtenir una pensió anual per pagar un dot a una parenta seva. Com que els marmessors no ho van fer, Francesc, germà del testador, que tenia tres filles amb edat per casar-se, anomenades Anna, Úrsula i Isabel (“Elisabetta”), com que havia gastat molts dels seus béns a la guerra de Granada, ara exigia aquesta pensió. Francesc i les seves filles havien obert una causa sobre altres llegats del testament, però l’oficial de València va dictar sentència contra ells, que van apel·lar a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI nomena Pere Pau Rossell i Francesc de l’Ort i Pere Primer, canonges de les esglésies de València, Sogorb i Tortosa, respectivament, per resoldre com a comissaris la causa en qüestió.
  • Redacció: B. - N. Bregeon // B. XII. Gavionibus prtothonotarius

Reg. Lat. 935, 017r-018r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/13
  • Lloc:
  • Matèria:
  • Contingut: El degà i el capítol de l’església de Conca havien exposat al papa Alexandre VI que el noble senyor Alfonso Álvarez i els habitants dels llocs de Cervera i Aldehuela, a la diòcesi de Conca, que estaven obligats a pagar la dècima sobre els fruits de les seves possessions als esmentats degà i capítol, durant alguns anys no els l’havien pagada. El degà i el capítol, en conseqüència, havien apel·lat a l’oficial de Conca, que havia dictat una sentència al seu favor, a la qual Alfonso i els habitants dels llocs havien apel·lat a la cúria metropolitana de Toledo, que s’havia expressat al seu favor. El degà i el capítol van apel·lar a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI nomena els oficials de València i Albarrasí com a comissaris per resoldre la causa en qüestió.
  • Redacció: B. - N. Bregeon // B. XII. Bagarothus

Reg. Lat. 935, 010v-011v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Miquel Despès, laic de la diòcesi d’Urgell, havia exposat al papa Alexandre VI que els membres del capítol de l’església d’Urgell havien declarat falsament que ell havia ferit un venedor de carn. La causa havia estat portada davant de l’oficial d’Urgell, que va dictar una sentència a favor del capítol i contra Miquel, el qual va recórrer a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI nomena l’abat del monestir de Santa Maria de Populeto [Poblet], a la diòcesi de Tarragona, i Bartomeu de Salavert, canonge de l’església de Barcelona, com a comissionats per resoldre la causa.
  • Redacció: B. - F. de Parma // B. XIIII. Gavionibus prothonotarius

Reg. Lat. 927, 290v-292v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de León, notari pontifici, que, per concessió i dispensa pontifícia, té en comenda el monestir de Sant Isidor de Lleó, de l’orde de Sant Agustí, atès que a la mensa del predit monestir li corresponen els fruits de terres molt disperses, fins al punt que estan ocupades i governades per alguns senyors temporals, ha demanat al papa Alexandre VI que les pugui vendre o permutar-les amb altres més properes i útils per al monestir. // El papa Alexandre VI encarrega a l’abat del monestir de Sant Claudi extramurs de Lleó i a l’ardiaca de M[ay]orga, de l’església de Lleó, que prenguin una decisió al respecte.
  • Redacció: L. - N. Bregeon // L. L. Trottus prothonotarius

Reg. Lat. 927, 263r-264r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Les nobles Maria i Caterina de Castella, “sororum domicellarum” de la diòcesi de Palència, havien exposat davant del papa Alexandre VI que el comanador Garcías (“Garsias”) de Alvarado i els frares de l’Hospital del Rei extramurs de Burgos, cistercencs de l’orde de Sant Benet, afirmaven falsament que uns certs pous i altres béns immobles del castell de Poza, a la diòcesi de Burgos, estaven en possessió de la noble Elvira de Rojas, muller del noble Diego de Rojas, senyor del castell, amb motiu d’una concessió perpètua en emfiteusi, amb successió hereditària, feta per l’aleshores comanador i els frares del dit Hospital al difunt Diego i a la seva muller Caterina a canvi d’un cens anual. La causa ja ha estat jutjada en primera instància davant d’un vicari del bisbe de Burgos i després apel·lada a la santa seu apostòlica, i ara es presenta una segona apel·lació a la santa seu. // El papa Alexandre VI, tot i que ja ha expirat el termini per presentar un recurs, admet l’apel·lació i nomena els priors dels monestirs del Prado, de Sant Pau i de la Trinitat de Valladolid com a comissaris per dirimir la causa en qüestió.
  • Redacció: L. - N. Bregeon // L. XII. Trottus prothonotarius

Reg. Lat. 927, 184r-185r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Sancho de Guesalaga, vicari parroquial de l’església de Santa Maria de Dena, diòcesi de Pamplona, Domingo (“Dominici”) d’Arrona i altres clergues beneficiats perpetus de la mateixa església havien exposat davant del papa Alexandre VI que Pedro, abat del monestir de [Santa Maria] de la Oliva i conservador dels drets i els béns del monestir de Roncesvalls, afirmava falsament que els fruits, els ingressos i la meitat de la dècima de Dena pertocaven al priorat i la comunitat del monestir de Roncesvalls, de l’orde de Sant Agustí, o al vicari de l’església parroquial d’Onnaya?, a la diòcesi de Pamplona, la qual pertanyia a l’esmentat monestir de Roncesvalls. La causa, després de ser jutjada en primera instància davant de Juan de Cáseda (“Casseda”), prior del priorat de Vellatio, a la diòcesi de Pamplona, ha estat apel·lada a la santa seu. // El papa Alexandre VI nomena l’abat “secolaris et collegiate” de l’església de Zenarruza, el xantre de Sant Andreu d’Armentia, a la diòcesi de Saragossa, i l’ardiaca d’Eguiarte, a la diòcesi de Pamplona, com a comissaris per dirimir la causa en qüestió.
  • Redacció: B.- N. Bregeon, B. de Maffeis // B. XII. Bagarothus

Reg. Lat. 927, 149v-151r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La priora claustral i la comunitat del monestir de monges de Sant Daniel extramurs de Girona, de l’orde de Sant Benet, havien exposat al papa Alexandre VI que havien consultat al capítol provincial de l’orde si era permès utilitzar un vel blanc “beatillam nuncupatum” [beatilla] en lloc del negre establert per l’antic costum benedictí. Més tard, l’actual abadessa de Sant Daniel havia demanat una verificació de l’ús d’aquest nou vel als abats dels monestirs de Sant Esteve “Balneolarum” [de Banyoles], a la diòcesi de Girona, i de Sant Pere “Gallicantus” [de Galligants] de Girona, del mateix orde, que van enviar un visitador al monestir, el qual va considerar adequat el vel. Però la priora i altres monges van presentar-hi un recurs i van portar la disputa davant dels abats Francesc [de Xatmar], del citat monestir de Sant Esteve, i Lluís [Ballús], del de Sant Pere de la Portella, del mateix orde, a la diòcesi d’Urgell, presidents de l’orde, i posteriorment a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI nomena el prebost del monestir de Sant Martí Sacosta (“Cucosta”) i Pere Coll, canonge de l’església de Girona, com a comissaris seus, perquè dirimeixin la qüestió.
  • Redacció: B. - N. Bregeon // B. XXIIII. Bagarothus

Reg. Lat. 927, 133v-134v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de Vega, canonge de Badajoz, havia exposat al papa Alexandre VI que un jutge secular, a petició seva, havia obligat Lope Pardo, laic de Toledo, a concedir-li una de les seves cases i alguns béns com a hipoteca per una certa quantitat de diners que li devia, però Fernando de la Higuera, clergue "sive" laic de la ciutat “seu” diòcesi de Toledo, havia declarat falsament a Juan Sánchez, vicari de Pedro [González de Mendoza], arquebisbe de Toledo, que aquests béns se li devien a ell per un deute del mateix Lope. Més tard s’havia obert una causa entre Juan i Fernando davant del mateix vicari, que va dictar una sentència definitiva a favor de Fernando i contra Juan, el qual va apel·lar a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI ordena a Alfons García del Herena?, a Juan García de Chaves i a Fernando Pérez, canonges de l’església de Badajoz, que, com a comissaris seus, dirimeixin la causa en qüestió.
  • Redacció: B. - N. Bregeon // B. XIIII. Bagarothus

Reg. Lat. 927, 087r-088r

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro de Vargas, laic de Còrdova, havia exposat al papa Alexandre VI que Fernando “etiam” de Vargas, laic de Còrdova, havia declarat falsament que alguns béns immobles de la ciutat i diòcesi de Còrdova, que Pedro posseïa, li pertanyien. Més tard, l’oficial cordovès havia condemnat Pedro a abandonar els béns en disputa, però aquest va apel·lar a la cúria de Toledo i després a la seu apostòlica. // El papa ordena a l’abat del monestir dels Sants Màrtirs de Còrdova, a Alfonso de Ajora, canonge de la diòcesi de Sevilla, i a Antonio Martínez, de l’església de Còrdova, que dirimeixin la causa.
  • Redacció: Ja. - N. Bregeon // Ja. XII. Electus Nucerinus

Reg. Lat. 927, 080r-081v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando de Torres, laic i resident al lloc d’Aguaviva, a la diòcesi de Sigüenza, havia exposat al papa Alexandre VI que l’abadessa i la comunitat del monestir de monges de Santa Maria de Tulebras, de l’orde cistercenc, a la diòcesi de Tarassona, havien declarat falsament a Álvaro “Alfonsi” [Alonso], oficial de Tarassona i sotsconservador dels béns de l’orde, que una casa i els béns immobles anomenats de Sabas, a la mateixa diòcesi, propietat del citat Fernando, els pertanyien. L’oficial va promulgar una sentència favorable a les monges i Fernando va apel·lar a la seu apostòlica. // Alexandre VI nomena Juan de Montealegre, canonge i oficial de l’església de Sigüenza, comissari per jutjar la causa en qüestió.
  • Redacció: L. - N. Bregeon // L. XIIII. Trottus prothonotarius

Reg. Lat. 927, 020r-021r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Martín Fernández, arxipreste de la vila d’Olmedo, a la diòcesi d’Àvila, havia exposat al papa Alexandre VI que Pedro de Ávila, preceptor de la “domus” o convent de Nostra Senyora de la Mercè “opidi” de Huete, de l’orde de la Mercè “redemptionis captivorum”, a la diòcesi de Conca, havia declarat falsament que el mateix Martín s’havia apropiat d’uns béns mobles pels quals ara li exigia una indemnització monetària davant de Pedro de Ayala, tresorer de l’església de Santa Locadia “extra muros” de Toledo i sotsconservador dels béns de l’orde. La causa havia passat a Juan de Velasco, prior de Vélez, de l’orde (“militie”) de Sant Jaume de l’Espasa, a la diòcesi de Conca, que va nomenar una comissió, la qual es va declarar a favor de Pedro; Martín va apel·lar a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI nomena Luis de Aza [Haza] i Tristán de Medina, canonges de les esglésies de Toledo i Àvila, i l’oficial d’Àvila com a comissionats delegats seus per dirimir la causa en qüestió.
  • Redacció: B. - N. Bregeon // B. XIIII. Bagarothus

Reg. Lat. 927, 011v-012v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’administrador i els frares de la “domus” de la Santíssima Trinitat de Toledo, de l’orde de la mateixa Santíssima Trinitat “redemptionis captivorum” [trinitaris], havien exposat al papa Alexandre VI que Leonora Delgadillo, esposa de Gonzalo de Contreras, laic, havia declarat falsament que li pertanyien una casa (“domus”), unes vinyes i diversos immobles de la ciutat i diòcesi de Toledo, a més d’altres béns mobles llegats per la seva mare a la casa de la Santíssima Trinitat. Leonora havia fet citar l’administrador i els frares davant dels oficials de Pere [González de Mendoza], cardenal prevere de Santa Creu a Jerusalem i regent de l’església de Toledo, aquest va nomenar una comissió de jutges, la qual va dictar sentència a favor de l’administrador i els frares; aleshores Leonora va apel·lar davant de Juan de Estrada, canonge de l’església i vicari del cardenal, que va declarar injusta la sentència anterior. L’administrador i els frares van apel·lar a la santa seu. // El papa Alexandre VI nomena els priors dels monestirs de Sant Agustí de Toledo i Valladolid, “per priores gubernari solitorum”, i del priorat de Veles [Vélez], a les diòcesis de Palència i Conca, com a comissionats delegats seus per dirimir la causa en qüestió.
  • Redacció: IP 27-08-2021
  • Observacions: Ja. N. Bregeon // Ja. XII. Electus Nucerinus

Reg. Suppl. 968, 210v-211r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La mensa abacial del monestir de Santa Maria de Benevivas (“Benebibas”), de l’orde cistercenc, a la diòcesi de Palència, no es distingia de la conventual dels monjos i això havia provocat una baralla entre Baptista [Pinelli], arquebisbe de Cosenza, i Pedro Liqueti, abat d’aquest monestir, sobre els béns i la quantitat que, segons les normes, havia de romandre al monestir per al manteniment dels monjos. // Els monjos del monestir supliquen que s’ordeni a algun prohom que pugui separar del patrimoni del convent els béns necessaris per al seu manteniment. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 968, 179r-179v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Diego Muñoz posseïa l’església parroquial de Santa Maria del lloc de Sorihuela, a la diòcesi de Plasència, que vacava des de feia molts anys, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Sixt IV. La mateixa església estava, però, subjecta a Leonor Pimentel, duquessa de Plasència, senyora del dit lloc, que la reclamava per a un cert Diego Orguanistan o Organistán?, “assertum clericum”, familiar seu. Per concloure la causa, la duquessa va demanar una pensió anual de 4.000 morabatins sobre els fruits de l’església per al seu familiar. // Diego suplica que s’ordeni a alguns prohoms que comprovin si la informació és certa, i si ho és, que permetin la concessió de l’esmentada pensió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Una altra súplica sobre el matex afer es troba, amb data 1493/02/07, al reg. Suppl. 969, ff. 23r-23v. La butlla corresponent, amb data 1493/03/05, es troba al reg. Lat. 935, ff. 15r-16v. Els comissaris designats són l’escolàstic de Còria, Pedro de Las Cuevas i Francisco Flores, canonges de l’església de Salamanca

Reg. Suppl. 967, 114r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Guillem Ramon (“Raymundi”), Beatriu de Peralta, vídua del difunt Andreu de Romeu?, laic, Joana “etiam” de Peralta, muller de Jaume Mato?, “etiam” laic, Andreua La Guria o Geria?, “mulieris etiam relicte quondam” Martín de las Yeguas, laic, Pere “etiam” de las Yeguas, “eiusdem Andreu nati ac Isabelle” del difunt Martín “etiam” de las Yeguas, laic, i Isabel Peralta, infant de la ciutat de Sarinyena, respectivament de les diòcesis de Lleida, Saragossa i Osca, havien exposat al papa Alexandre VI que Jaume ?, “pro clerico se gerente”, tutor de la nena, s’havia apoderat dels béns de l’herència del difunt Jaume de Peralta, laic de la diòcesi de Lleida, i que ells l’havien citat davant de Laurent [Allemand de Laval], bisbe de Grenoble, “qui pro conservatore visitatoris studii tholosani”, el qual havia permès al suplicant Bernat Albert, vicari de l’església parroquial de Santa Maria de Monteconi?, a la diòcesi de Lleida, representar els suplicants en la citació a la ciutat de Tolosa. // Els suplicants i el mateix Bernat sol·liciten que es creï una comissió per jutjar sobre el cas. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 967, 113r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El difunt Gabriel Vallès, prevere, posseïa un benefici simple perpetu a l’altar de l’església parroquial de la ciutat de Maó, a la diòcesi de Mallorca, que “de jure patronatus laicorum existit”, en la fundació del qual s’establia que només l’obtindria el prevere més prop en parentiu al fundador. Més tard s’havia obert una causa entre un cert Sebastià Huguet, “assertum se clericum”, parent del fundador, i el suplicant Remigi Morlà, prevere de Mallorca i parent més pròxim del fundador, davant de Miquel Diva?, canonge de la mateixa ciutat. Com que mentrestant el jutge havia mort i la causa restava indecisa, Sebastià havia ocupat indegudament el benefici. // Remigi suplica que es creï una comissió de prohoms per jutjar sobre la causa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Una altra súplica sobre el mateix afer amb data 1493/01/28 es troba al reg. Suppl. 968, f. 141r.

Reg. Suppl. 967, 108v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Gabriel Roís, preceptor de la preceptoria de la casa de Sant Antoni de la ciutat de Mallorca, de l’orde de Sant Agustí, dependent del monestir de Sant Antoni de Vic, suplica que s’ordeni al bisbe de Mallorca, o a un vicari seu, que es creï una comissió per jutjar si ell té dret als beneficis que ocupava en virtut de certes prerrogatives. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 967, 096r-096v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/09
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El clergue Andrés Núñez (“Nunii”) havia renunciat en mans d’un cert executor apostòlic les porcions prestimonials dels llocs d’Algete, Balaguera (“Valaguera”) i Cedillo (“Zedillo”), que posseïa a la diòcesi de Toledo. El mateix executor havia admès la renúncia i havia concedit als suplicants, el prior i la comunitat del monestir de San Bartolomé de Lupiana, de l’orde de San Jeroni, a la mateixa diòcesi, d’annexar-les i incorporar-les i a Andrés, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos dels citats beneficis. // Com que Fernando “etiam” Núñez, de la ciutat d’Alcalá de Henares i pare del dit Andrés, estava sota sospita dels inquisidors de l’herètica pravitat, els suplicants sol·liciten que ell sigui declarat no hàbil per percebre la seva pensió. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 967, 043r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants, l’abat i els canonges de l’església col·legiata de Santa Maria de Cenacaira [Cenicero] i tots els seus clergues beneficiats, amb altres laics i clergues del comtat i senyoriu de Biscaia (“comitatus seu districtus Bystaie”), a la diòcesi de Calahorra, havien exposat al papa Alexandre VI que un cert Pedro de Hugas, “qui se gerit pro clerico”, afirmava que el papa Innocenci VIII li havia concedit l’administració dels oratoris o eremitoris (“oratoria seu heremitoria”) units a la citada església, construïts al camp i a la muntanya del comtat, els béns dels quals estaven ocupats pels laics. // Els suplicants sol·liciten que s’ordeni a alguns prohoms que jutgin si Pedro té dret a aquesta concessió. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 966, 031v-032r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando Martínez de Valverde havia renunciat en mans del papa Sixt IV la canongia amb prebenda que posseïa a l’església de Calahorra. Més tard, el mateix papa l’havia concedit a Juan de Puello?, “qui pro clerico se gerit”, de 12 anys d’edat, que la va ocupar durant anys malgrat el seu “defectum natalium”. // Andrés de Ulloa, clergue de la diòcesi de Zamora, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de crear una comissió de prohoms que verifiqui si Fernando té dret a aquest benefici i, en cas d’invalidesa de la provisió, que se li concedeixi el benefici. “Concessum ut petitur de commissione cause et provisionis in eventum in presentiam d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: La corresponent butlla, amb la mateixa data, es troba al reg. Lat. 926, ff. 10v-13r.

Reg. Suppl. 963, 151r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants, el prior i els frares de la “domus” o cartoixa d’Escaladei, de l’orde cartoixà, a la diòcesi de Tarragona, havien exposat al papa Alexandre VI que el difunt Gabriel de Castellón, laic, havia deixat en el seu testament alguns “jura censualia et alia bona” per a la mateixa “domus”. Més tard, però, s’havia obert una causa davant de certs jutges seculars entre els suplicants i Luis de Castellón, laic de Saragossa, sobre la possessió dels dit drets i béns. // Els suplicants sol•liciten que es creï una comissió per jutjar el cas. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 096r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Elionor Peguera, dona de Barcelona, havia contractat matrimoni “per verba de presenti” amb el difunt Berenguer de Peguera, laic de la mateixa ciutat, que va demanar a l’oficial eclesiàstic de Barcelona que aprovés la validesa de l’enllaç. L’oficial havia expressat un judici contrari a Berenguer, que havia apel•lat davant de l’arquebisbe de Tarragona. // Com que l’apel•lació no havia arribat a cap conclusió, Elionor suplica que s’ordeni a Berenguer [de Sos], arquebisbe de Torres, i a Francisco [de Majorina], bisbe de Tagaste, presents a la ciutat de Barcelona, que creïn una comissió amb Lluís Desplà i Nicolau Ferrer de Gualbes, de l’església de Barcelona, per jutjar la causa. “Concessum ut petitur in presentiam d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: La mateixa súplica amb data (1492/12/18) i redacció (Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria) diferents es troba al reg. Suppl. 966, ff. 106v-107r.

Reg. Suppl. 963, 015v-016r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Guillem Mestre, “inequitatis filius”, “qui pro clerico se gerit”, desitjant obtenir la provisió de la vicaria perpètua de l’església parroquial de Santa Maria del Grau, a la diòcesi de València, que el difunt Andreu Martí posseïa, va fer un pacte amb ell: en cas de renúncia i concessió del benefici a favor seu, Guillem l’indemnitzaria amb una diners. El jutge que havia admès la renúncia, potser inconscient del pacte, va concedir el benefici a Guillem. // El suplicant Joan Jeroni Sobrevilla, clergue de València de 19 anys d’edat i dispensat sobre la mateixa edat, sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de crear una comissió de prohoms que verifiqui si té dret a obtenir aquest benefici “in forma juris”. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu reg. Suppl. 962, ff. 201v-202r.

Reg. Suppl. 962, 227r-227v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants mestre Esteban de la Hoz, notari i escriptor, familiar del papa, i Francisco i Juan de (la) Hoz, rectors de la ciutat de Segòvia i germans seus, i la seva mare, Caterina González, vídua, havien declarat que Gonzalo Osorio, àlies de Các[e]res, laic “etiam Segobiensis falso asserens”, s’havia apropiat indegudament d’alguns edificis i sumes de diners, a la mateixa ciutat i diòcesi, que formaven part de l’herència d’Alfonso González, també de (la) Hoz, laic i pare dels germans, i de l’avi, Gonzalo, així que havien apel•lat al president i als auditors de la cancelleria del rei Ferran i de la reina Isabel de Castella i Lleó. En virtut de l’activitat d’Esteban, la causa s’havia postposat a la justícia eclesiàstica. // Els suplicants sol•liciten que se’ls concedeixi la gràcia especial de crear una una comissió per jutjar sobre la causa. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 962, 121r-121v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Álvaro de Salazar, laic de Burgos, batxiller en decrets, que havia estudiat dret canònic durant molts anys a l’Estudi de Salamanca, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ordenar al bisbe de la mateixa ciutat que convoqui tres doctors per examinar-lo i, si el troben idoni, li concedeixin la llicència i el grau de doctorat. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 965, 219v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El difunt Andreu Caselles, prevere de Barcelona, havia deixat a la seva germana Antònia alguns beneficis en cas de matrimoni dels seus descendents, que haurien de ser administrats per un fill o una filla. El difunt Joan de Casanova, fill d’Antònia, havia deixat a una tutora del seu fill Eloi, de deu anys, l’administració dels beneficis. // El suplicant Vicenç de Casanova, prevere de Barcelona i marmessor d’Andreu, sol•licita que es creï una comissió de prohoms per determinar qui ha d’administrar els béns del difunt Andreu. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies