Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 968, 136v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Martín Sánchez, beneficiat perpetu de l’església parroquial de Villarcelda, a la diòcesi d’Osma, havia consentit a pagar una pensió anual de 2.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos del seu benefici a favor de Pedro Martínez de Pinillos, clergue de la mateixa diòcesi. // Pedro suplica que se li concedeixi la gràcia especial de l’esmentada pensió, que li serà pagada amb el consentiment de Martín. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 968, 136r-136v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan del Burgo, rector de l’església parroquial del lloc de Quintanar de la Orden (“Quintanare Dondra”), a la diòcesi d’Osma, havia consentit a pagar una pensió anual de 1.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mateixa església a favor del suplicant Francisco de Roa, clergue de la mateixa diòcesi. // Francisco, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de l’esmentada pensió que li serà pagada amb el consentiment de Juan. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 968, 022v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro Carranza, canonge de l’església de Sevilla, cubiculari del papa Alexandre VI, havia consentit a pagar una pensió anual sobre els fruits de la seva canongia amb prebenda a Sancho de Medina, familiar i continu comensal del mateix papa i canonge de Cartagena. // Sancho suplica que se li concedeixi la gràcia especial de l’esmentada pensió, que Pedro i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 961, 224r-224v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Diego López, prevere de Còrdova, havia renunciat en mans de l’ordinari el benefici perpetu que posseïa a l’església parroquial del lloc de Guadalcázar, a la diòcesi de Còrdova. Més tard, l’ordinari l’havia concedit a Antonio Sánchez, mig porcionari de l’església de Còrdova, com a conseqüència d’una certa concòrdia entre els esmentats Diego i Antonio. // Diego suplica que, per les despeses, se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual sobre els fruits de la dita mitja porció que Antonio li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri papae. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 961, 188v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa “coram loci ordinario” entre el suplicant Bernat Oliveres, prevere de la diòcesi de Barcelona, i Pere Mester (?), possessor del benefici perpetu de l’altar de Santa Maria de l’església parroquial de Sant Vicenç dels Horts (“Ortis”), a la mateixa diòcesi, sobre la possessió del perpetu benefici de l’altar de les 11.000 verges de l’església parroquial de Sant Boi de Llobregat (“Sancti Baudilii de Lupiaco [sic]”), a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió el suplicant havia cedit en mans de l’ordinari els drets que posseïa sobre el benefici. // Bernat suplica que, per les despeses, se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió sobre els fruits del benefici de l’altar de Santa Maria, que Pere i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 961, 122r

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Gil de Novercas? [Navirca?], “tunc” beneficiat del benefici perpetu anomenat de la Candela, i Antoni Rives [Ribes], “etiam” beneficiat perpetu de l’altar de Sant Sixt? a l’església de Mallorca, havien renunciat els seus beneficis en mans de l’ordinari “ex causa permutationis”. // Com que els fruits del benefici de la Candela valien més i per les despeses, Gil suplica que se li concedeixi també una pensió anual sobre els fruits de la canongia amb prebenda de l’església de Mallorca que Gaspar de Càller, com a possessor, li pagarà. “Fiat ut petitur R[odericus]”.

Reg. Suppl. 961, 068v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Filippo de Grarco, canonge de l’església de Messina, estava obligat a pagar una pensió anual de nou ducats sobre els fruits de l’església de Santa Elisabet de Messina, sis sobre la de Santa Domenica extramurs de Messina, tres sobre l’ofici “seu beneficii tabulati nuncupati” a l’església de Messina i tres sobre la de San Nicola dei Lombardi “terre Milatii”, a la mateixa diòcesi, i altres tres sobre la de Santa Maria de la dita terra. // Jorge [Costa], cardenal prevere de Santa Maria Transtiberim, suplica en nom de Giovanni Morselli, clergue de la diòcesi de Siracusa, secretari i familiar seu, que se li concedeixi la gràcia especial d’aquesta pensió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 961, 053r-053v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre el suplicant Pedro Nieto, clergue de Jaén, familiar i continu comensal de Ra[ffaele Riario], cardenal diaca de Sant Jordi “ad velum aureum”, “actorem”, i Gaspar? [sic per Cristóbal?] Ortiz, “reum et possessorem”, sobre la possessió d’una porció de l’església de Jaén. La causa restava indecisa. Per concloure-la s’havia arribat a una concòrdia entre les dues parts: Pedro deixava a Gaspar la possessió del benefici, mentre que Francisco de Frías, tresorer de l’església de Jaén, de qui Pedro era familiar, li havia de pagar una pensió per les despeses. // Pedro suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual sobre els fruits del benefici simple del lloc de Mengíbar, a la mateixa diòcesi, que Francisco, com a possessor, i els seus successors li haurien de pagar. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Una altra súplica amb data 1492/09/01 es troba al reg. Suppl. 961, ff. 229r-229v.

Reg. Suppl. 967, 294r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Miquel Joan, prevere de Girona, havia renunciat en mans de l’ordinari dels llocs l’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà, que posseïa a la diòcesi de Girona; més tard, aquesta havia estat concedida a Bartomeu Duran per l’autoritat ordinària. // Miquel, per les despeses, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual sobre els fruits de la mateixa església i de la capellania de Santa Elena, que Bartomeu posseïa al claustre de l’església de Barcelona, que el mateix Bartomeu li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 967, 258r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/09
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Matteo de Porta, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Martín Fernández de Tarassona, clergue de la diòcesi de la mateixa ciutat, “actorem”, i un cert Álvaro Alonso (“Alfonsi”), ardiaca d’Osma, “reum et possessorem”, sobre la possessió d’una certa canongia amb prebenda de l’església de Tarassona i altres coses. La causa restava indecisa en primera instància. // Per arribar a una conclusió, Martín suplica que s’admeti una concòrdia per la qual ell mateix deixa tots els seus drets sobre la canongia amb prebenda a Álvaro, que amb els seus successors li haurà de pagar, per les despeses, una pensió anual sobre els seus fruits i rendes. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 967, 052v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Miquel Muntaner, clergue beneficiat perpetu de l’església de Mallorca dit primicer o primatxer (“primicerio nuncupato”), suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual de quatre ducats “auri de camera” sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici de la mateixa església que Gabriel Verger, clergue i possessor, li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Vat. 774, 319v-320v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix a Nicolau Savila, clergue de València, familiar i continu comensal seu, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la prepositura de l’església de València que Roderic de Corella, com a possessor, i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: Ludovico Podocataro

Reg. Suppl. 966, 292v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una controvèrsia entre el suplicant Miquel Robinar [sic per Robinat?], prevere de Tarragona, i Ramon Solsona, canonge de Lleida, sobre la possessió del benefici simple perpetu de l’altar de Sant Jeroni de l’església de la ciutat de Verdú, a la diòcesi de Vic. Més tard, Ramon havia quedat pacíficament en possessió del benefici. // Miquel, per les despeses, suplica que se li concedeixi una pensió anual sobre els fruits del benefici, que Ramon i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 288r-288v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Diego de Muros, ardiaca de Carmona, a l’església de Sevilla, havia renunciat en mans de [Pedro González de Mendoza], cardenal prevere de Santa Creu de Jerusalem, administrador de l’església de Toledo, el benefici simple perpetu de l’església parroquial de Santa Maria de la Fuente de la ciutat de Guadalajara (“Guadalfaiarie”), a la diòcesi de Toledo. El cardenal havia admès la renúncia i havia concedit el benefici a Juan de la Peña (“Penna”), rector de l’església parroquial de Valdemoro i Valdemorillo, a la mateixa diòcesi. // Diego suplica, per les despeses, que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual de 6.000 morabatins sobre els fruits de l’esmentada església de Valdemoro i Valdemorillo, que Juan li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 966, 251r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una controvèrsia davant d’alguns àrbitres entre el suplicant García de Aguirre, prevere de la diòcesi de Pamplona, i Juan Marco de Isaba (“Ysava”), rector de l’església parroquial de Sant Cebrià del lloc d’Isaba, a la mateixa diòcesi, sobre la possessió de la citada església. Gràcies a una concòrdia, Juan Marco tenia pacífica possessió del benefici. // García suplica, per les despeses, que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’església, que Juan i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 966, 248v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Joan de Borja (“Boria”), clergue de València, protonotari de la seu apostòlica, nebot “secundum carnem” i familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, que havia cedit la canongia amb prebenda que posseïa a l’església de Lleida en mans del papa i després Miquel Soler l’havia obtingut, suplica que, per les despeses, se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mateixa canongia, que Miquel li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 966, 176r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pere Boïl (“Boyl”), clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici perpetu sota la invocació dels sants Cosme, Damià i Onofre de l’església parroquial de la ciutat de Gandia, a la diòcesi de València, que Joan Guitart, el seu beneficiat, i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentiam d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 966, 145v-146r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Pedro Ponce de León, clergue de Còrdova, “de magno nobilium gentem procreatus”, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, i Alfonso de Parraga, clergue de la diòcesi de Sevilla, també familiar i continu comensal del papa, havien renunciat en les seves mans “ex causa permutationis”, respectivament, una mitja porció de l’església de Còrdova, sobre la qual el clergue Juan Abril (“April”) percebia una pensió anual de 3.000 morabatins, i el benefici servitori de les esglésies dels llocs de Gatte? i La Finojosa [Hinojosa], “invicem unitis”, a la mateixa diòcesi, sobre el qual el clergue Pedro de Altamirano percebia també una pensió anual de 3.000 morabatins. // Pedro i Alfonso supliquen que s’admeti la renúncia, es concedeixin els citats beneficis als nous titulars i s’assigni a Pedro, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mitjana porció, que Alfonso i el seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Les butlles corresponents a la provisió i a l’executòria del benefici a favor de Pedro Ponce de León, amb data 1493/01/09, es troben al reg. Lat. 939, ff. 79r-80r i 80r-80v, respectivament.

Reg. Suppl. 966, 024r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Pedro García de Cadiñanos, canonge de l’església de Jaén, havia exposat al papa Alexandre VI que Juan López de Villaquirán, arxiprest, havia renunciat en mans del [jutge] ordinari l’arxiprestat rural de la ciutat de Granadilla, a la diòcesi de Còria, que posseïa “ex causa permutationis” amb un altre benefici de Pedro. // Per complir els termes de la concòrdia a què havien arribat, Pedro, per les despeses, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual de 5.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos del arxiprestat, que Joan li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 963, 243v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa “coram ordinario loci” entre el suplicant Pedro de Saldaña, clergue de la diòcesi de Santiago de Compostel•la, i Pedro Becuñes (“Becunnes”) sobre la possessió de l’església parroquial de Sant Sadurní del lloc de Soyan? o Seyan?, a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Pedro de Saldaña havia cedit en mans del mateix jutge els seus drets sobre el benefici i, en conseqüència, l’altre Pedro l’havia obtingut per l’autoritat ordinària. // El suplicant sol•licita, per les despeses, que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual de 2.500 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mateixa església, que Pedro Becuñes i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 963, 212v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Antoni Galbes [o Gualbes] i Bernat Poc (“Poch”) havien renunciat en mans del vicari del bisbe de Barcelona, respectivament, un benefici simple perpetu “certum tunc expressum” i “aliud secundum nuncupatum sub invocatione beate Marie” de l’església de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona “ex causa permutationis”. El vicari va admetre la permuta. // Bernat suplica que, per les despeses, se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual de cinc lliures sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici sota la invocació de Santa Maria, que Antoni i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 963, 070r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Oliviero [Carafa], cardenal bisbe sabinense i administrador perpetu de l’església de Salamanca, havia concedit la provisió de l’església parroquial del lloc de Cordovilla, a la mateixa diòcesi, vacant per la mort de Gonzalo Gómez (“Gometiis”), el seu últim possessor, a Francisco Calderón, clergue de la diòcesi de Salamanca, que desitjava constituir una pensió anual de cinc ducats d’or de cambra sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mateixa església per al suplicant Mateo de Escanilla, clergue de la diòcesi de Conca, familiar del cardenal. // Mateo suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la concessió d’aquesta pensió. “Concessum ut petitur in presentia d.n.pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 036r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre Francesc Comte, rector de l’església parroquial de Santa Maria de Càldegues, a la diòcesi d’Urgell, i el suplicant Mateu Canelles, clergue de la mateixa diòcesi i familiar del papa Alexandre VI, sobre la possessió d’aquesta església. // Mateu, que cedirà els seus drets sobre el benefici, suplica que se li concedeixi, per les despeses, la gràcia especial d’una pensió anual de quatre ducats d’or de cambra sobre els fruits, les rendes i els ingressos del mateix benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 963, 008v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana entre el suplicant Diego de Muros, ardiaca de Carmona, a l’església de Sevilla, i secretari de [Pedro González de Mendoza], cardenal prevere de Santa Creu a Jerusalem, d’una banda, i l’abat i els monjos d’un monestir “morimniensis”, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Santiago de Compostel•la, de l’altra, sobre la possessió del benefici simple servitori “dimidio nuncupato” de l’església parroquial de Sant Joan del lloc de Borneiro (“Borneyro”), a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, el suplicant havia cedit els drets que posseïa sobre el benefici i havia obtingut, per les despeses, una pensió anual de 2.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos del monestir, que l’abat i els monjos li havien de pagar. // Diego suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’aquesta pensió. “Concessum ut petitur A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Les butlles corresponents a la pensió i executòria, amb data 1492/10/19, es troben al reg. Lat. 938, respectivament, ff. 139v-140v i 141r-141v

Reg. Suppl. 962, 285r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Francisco de Roa, clergue de la diòcesi d’Osma, havia renunciat en mans del papa algunes “perstimoniales portiones” de les esglésies parroquials de certs llocs, que posseïa a la mateixa diòcesi. Més tard, els beneficis havien estat concedits per l’autoritat ordinària a Martín de Almarza, clergue d’aquella diòcesi. // Francisco suplica que, per les despeses, se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’església parroquial de Ferreros, també a la diòcesi d’Osma, que Antonio de San Clemente, clergue del mateix bisbat i possessor, li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. s. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Sobre el mateix tema vegeu reg. Suppl. 964, ff. 243r-243v.

Reg. Suppl. 962, 266r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Sant Jaume de la ciutat de Sòria, a la diòcesi d’Osma, que el suplicant Martín de Almarza, clergue de la mateixa diòcesi, havia renunciat, havia estat concedida per l’autoritat ordinària a Bernardino de Garnica, clergue de la mateixa diòcesi. // Martín, per les despeses, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual de 1.000 morabatins sobre els fruits i les rendes de l’església parroquial del lloc de Quintana Redonda, a la mateixa diòcesi, que posseïa un clergue d’aquesta, Juan del Burgo. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 962, 205r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Alfonso García, rector de l’església parroquial de Sant Esteve d’Abelleira, a la diòcesi de Santiago de Compostel•la, i possessor dels beneficis de les esglésies de Sant Cristòfor de Corzón i de Santa Baia de Vigo, havia renunciat tots els dits beneficis que posseïa en mans del papa Innocenci VIII i aquest els havia concedit a Pedro García de Pedraca [Pedraza], rector de l’església de Sant Vicenç d’Argozón, a la diòcesi de Lugo. // Alfonso, per les despeses, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual sobre els dits beneficis, que Pedro li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 962, 163v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Miguel de Ubani, tresorer de l’església de Pamplona, de l’orde de Sant Agustí, que tenia una causa oberta amb Joan [Crespo], bisbe de Castro de Sardenya, per la possessió de la tresoreria, havia obtingut –en compliment d’una ordre de l’oficial– una pensió anual que Juan de Lizarazu, canonge i vicari perpetu de la mateixa església, li havia de pagar. // El suplicant sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial d’aquesta pensió. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 962, 106r-106v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando de Alfaro, clergue de Sevilla i familiar del cardenal Ascanio Maria [Sforza], vicecanceller pontifici, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual de 3.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici simple de Sant Jaume d’Alcalá de Guadaíra, a la diòcesi de Sevilla, propietat del difunt Vasco de Ribera, que Pedro de la Berada? i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presenti ad.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 964, 289v-290r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Matteo de Ubaldis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Gonzalo de Sarria, prevere de la diòcesi de Lugo, i Lope Menéndez de Ferias, clergue de la mateixa diòcesi, familiar i continu comensal d’Antoniotto [Pallavicini], cardenal de Santa Anastàsia, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de Lugo vacant per la mort de Gómez Velázquez. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una concòrdia, Gonzalo havia cedit els drets que posseïa sobre el benefici. // El suplicant Gonzalo, per les despeses, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual de 2.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la dita canongia que Lope i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies