Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 975, 154v-155r

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els clergues de l’església de Santa Maria del castell (“oppidi”) de Lekeitio (“Lequeitio”), a la diòcesi de Calahorra, havien exposat al papa Alexandre VI que el difunt Joan, infant de Castella, Lleó i Biscaia (“Biscadie”), senyor temporal del lloc, havia concedit que els muntanyencs i caçadors dels llocs d’Amoroto (“Amoreto”), Ispaster (“Yzpaster”), Gardata i Asumendi (“Assumendia”), a l’esmentada diòcesi, havien de donar els delmes de les seves caceres per al baptisme i l’enterrament dels clergues esmentats. // Els clergues supliquen que es confirmi la donació. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 975, 074r-074v

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: En l’època en què era bisbe de Cartagena, Roderic de Borja havia concedit unes lletres de possessió sobre una capellania perpètua a l’altar del Crucifix situat a l’església de Sant Nicolau del castell (“oppidi”) d’Alacant, a la mateixa diòcesi, a Joan i Tomàs Pasqual, laics del lloc, i als seus fills o hereus perquè hi poguessin enterrar els seus parents. // Jaume Pasqual, laic del mateix lloc i descendent dels anteriors, suplica que es confirmi la facultat i que es pugui ampliar la capellania. “Concessum ut petitur postquam sufficienter dotaverint in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 974, 275r-275v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Garcia Alonso, laic d’Astorga, havia exposat al papa Alexandre VI que el difunt Juan Fernández Delgadillo, laic de la diòcesi d’Astorga, havia disposat en el seu testament que amb els fruits d’una determinada possessió o herència a la localitat anomenada de “Biagio”? o “Bragio”?, a la mateixa diòcesi, es pagués una missa a l’església de Santa Maria de l’esmentat lloc, i que la provisió de l’esmentada possessió, juntament amb una casa propera a l’església, es concedís a la difunta María Fernández, dona del dit lloc, i després als seus hereus. // Garcia suplica que es confirmi la voluntat del testador. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 974, 111v-112v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Joan “Terrecella” [Torroella], aleshores preceptor de la “domus” o casa de Sant Miquel de les Medes de la milícia de Sant Jaume de l’Espasa, a la diòcesi de Girona, havia exposat al papa Sixt IV que la preceptoria s’havia erigit en una de les illes, on hi havia una torre des de la qual s’advertia amb foc i fum de la presència de naus de sarraïns i de pirates; l’església de la preceptoria anava a càrrec de dotze capellans i havia obtingut alguns privilegis i exempcions de papes anteriors. // Gabriel “Gene” [Gener] i l’actual preceptor de la “domus” supliquen que es confirmin aquests privilegis i exempcions. “Concessum ut petitur de confirmatione indultis pro ducentis confratribus presentibus in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 974, 091v-092r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El bisbe Diego [Meléndez Valdés] i el degà i el capítol de l’església d’Astorga havien exposat al papa Alexandre VI que, tenint en compte que en l’època del bisbe García [Álvarez] de Toledo la ciutat d’Astorga havia estat concedida al domini temporal del difunt Álvaro Pedro Osorio, marquès de la ciutat, i que els seus successors havien fet moltes concessions a l’església local, aquestes s’havien de mantenir juntament amb un interdicte per als qui les amenacessin. // El bisbe, el degà i el capítol supliquen que es confirmi l’interdicte. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 974, 089r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Atès que diversos papes predecessors d’Alexandre VI havien atorgat a l’església de Santiago de Compostel·la i al seu arquebisbe algunes concessions, indults i privilegis, també sobre els seus beneficis, l’arquebisbe Alonso [de Fonseca] suplica que, com a confirmació, es redactin lletres de gràcia sobre aquells. “Concessum ut petitur de confirmitate quatenus sint in usu in presentia domini nostri papae A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 043v-044r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Guillermo Tuchido? i els clergues beneficiats “in sacris ordinis constituti” supliquen que es confirmi la concòrdia a què s’ha arribat sobre els funerals i enterraments en els límits de l’ardiaconat de Lendos o Mendos, a l’església de Santiago de Compostel·la. El text esmenta el bisbe de Tui-Vigo i un tal Guillermo Bernardo, ardiaca de Mendos. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: El text de la súplica és difícil de llegir a causa de l'escriptura cursiva.

Reg. Suppl. 971, 159r-159v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Elionor Serra, monja professa del monestir de Santa Clara, del mateix orde, a la diòcesi de Mallorca, havia estat escollida abadessa del monestir; la seva elecció havia estat confirmada pel ministre provincial de l’orde de frares menors, segons el costum. // Elionor, que té dubtes sobre la seva elecció i confirmació, suplica que l’autoritat apostòlica les ratifiqui. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Solderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 972, 029v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Montegudo, a la diòcesi de Conca, havia estat renunciada pel suplicant Juan de Las Cuevas, ara de nou rector d’aquesta església, en mans de l’ordinari. L’ordinari havia admès la renúncia i, abans de reassignar-la a Juan, havia erigit un benefici simple per al manteniment del nou titular. // El suplicant sol·licita que es confirmin totes les lletres emeses en relació amb l’erecció i aplicació del benefici a l’església. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 969, 243v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El prior i el convent del monestir de Santa Maria del Espino, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Burgos, supliquen que es confirmin alguns indults concedits pels papes anteriors. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 969, 101r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/09
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre Pere [Estornell], bisbe de Tempio, a Sardenya, i el suplicant Gavino Carroz, canonge de Tempio, sobre la possessió del benefici canonical perpetu de Sant Pere de Tempio, que el mateix Gavino posseïa, i la prebenda de Sant Jaume de la vila de Luras, a la mateixa diòcesi, “olim ad mensam episcopalem Civitaten. pertinens”. Tots dos havien arribat a una concòrdia: els dos beneficis havien de retornar al bisbe i a Gavino se li donaria el benefici canònic de la vila d’Agios [Aggius] i la prebenda de Sant Joan de Villalba, a la mateixa diòcesi. // Tots dos supliquen que es confirmi l’esmentada concòrdia. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 969, 002v-003r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El prior i el convent del monestir de Santa Maria de la Sisla, extramurs de Toledo, de l’orde dels frares de Sant Jeroni, havien exposat al papa Pau II que Fernando Gómez, canonge de Sevilla, havia renunciat una església “sine cura” de Santa Maria d’Oliva, “heremitorium [eremitori] nuncupatam”, “infra arcipresbiteratum de Maqueda”, a la diòcesi de Toledo, que normalment era governada pels mateixos frares. Pau II, a instàncies del prior i el convent del monestir i del rei Enric de Castella i Lleó, havia nomenat una comissió de jutges per comprovar si el monestir tenia realment dret a la seva provisió com a possessor de certes lletres i, en cas afirmatiu, d’unir-la al monestir. Així, doncs, un dels jutges, Bernardo, abat del monestir de Santa Maria de Monte Sion, la va concedir al monestir. Més tard, com que es dubtava sobre la provisió, els suplicants havien sol·licitat una altra provisió al papa Sixt IV. // Els suplicants, com que tenen dubtes sobre la concessió, sol·liciten que se’ls confirmi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 968, 247v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa fora de la cúria romana davant de l’oficial de València entre el suplicant Joan Ferrer, “utrusque juris doctor” de València, “actorem”, i una certa Miquela Cordà?, dona de la diòcesi de Lleida, “ream”, que havia contractat matrimoni “per verba de presenti” amb ell, sobre certs “molestantibus jactantibus perturbatione in quietibus et impedimentis”. La dona havia apel·lat a la cúria de Tarragona i el jutge va dictar una sentència definitiva contra ella afirmant que el seu assetjament era inadequat, va anul·lar el matrimoni i va imposar el silenci perpetu a la dona. Després es van dictar altres sentències d’apel·lacions // Joan, que desitjava mullerar-se amb una altra dona, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de confirmar les sentències. “Fiat ut petitur de confirmatione R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 968, 210v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’abadessa i les monges del monestir de Santa Maria de la Consolació de la ciutat de Calabazanos, de l’orde de Santa Clara, a la diòcesi de Palència, havien exposat al papa Alexandre VI que una lletra del papa Innocenci VIII establia que només es permetria entrar 50 monges al monestir i a voluntat del difunt [Íñigo Manrique de Lara], arquebisbe de Sevilla, fill de la fundadora Leonor. Més tard, el mateix [Roderic de Borja], quan només era vicecanceller pontifici, va elevar el nombre fins a 55. // Les suplicants sol·liciten que es confirmi el nombre de 55 i que les monges només hi puguin ingressar per concessió d’[Íñigo Manrique de Lara] bisbe de Còrdova, nebot de la fundadora. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Observacions: Una altra còpia de la mateixa súplica amb data 1493/04/20 i registrada amb la matèria “indultum” es troba al reg. Suppl. 972, ff. 124v-125r.

Reg. Suppl. 961, 196r-196v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Antoniotto [Pallavicini], cardenal prevere de Santa Pràxedis, dit de Santa Anastàsia, la facultat d’unir la canongia amb prebenda que posseïa a l’església de Sevilla amb el benefici simple servitori de l’església parroquial “invicem unitis” dels Sants Miquel i Jaume de la ciutat de Jerez, a la mateixa diòcesi, que el difunt bisbe de Mondoñedo havia posseït. // El papa Alexandre VI confirma “motu proprio” la unió a favor del cardenal. “Fiat motu proprio R[odericus]”.
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Vat. 780, ff. 164r-165r.

Reg. Suppl. 961, 125r-125v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre els suplicants, l’abat i el convent del monestir de Sant Salvador d’Oña, d’una part, i el prior del priorat de Valladolid, de l’altra, sobre la possessió d’una certa granja (“grangia”). La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió s’havia arribat a una concòrdia entre les parts. // Els suplicants, que vivien sota la regla de l’observança i en clausura perpètua, per tal de cessar les controvèrsies, sol·liciten la confirmació de la concòrdia. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: El text de la súplica és il·legible a causa de les taques de tinta. Per tant, és impossible conèixer els termes d’aquesta concòrdia.

Reg. Suppl. 967, 208r-208v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Diego Serrano, ardiaca de Robleda, a l’església d’Astorga, escriptor de lletres apostòliques, cubiculari i familiar del papa Alexandre VI, havia obtingut del papa Innocenci VIII unes lletres expectatives d’unió d’altres beneficis amb l’ardiaconat i la canongia amb prebenda que ja posseïa a la mateixa diòcesi. // Diego suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la confirmació de les citades lletres. “Fiat ut petitur R[odericus]”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 965, ff. 218v-219r.

Reg. Suppl. 967, 141r-141v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/ 09
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia designat Giusto de “Vonennis” [Bonanni?], prebost de l’església de Cortona “seu” cubiculari seu, com a comissari i jutge per reformar i reduir a l’obediència els monjos rebels del monestir de Sant Isidor [San Isidoro del Campo], de l’orde de Sant Jeroni, a prop de la ciutat de Sevilla, amb el consentiment d’Enrique de Guzmán, duc de Medina Sidonia, i el suport dels reis d’Espanya. // Juan Morgarcio? i Fulginus N., monjos del citat monestir, supliquen que es confirmi qualsevol absolució o dispensació concedida per Giusto. “Concessum ut petitur A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 966, 100r-100v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: En els estatuts de la diòcesi de Santiago de Compostel•la s’establia que els doctors en ambdós drets i els llicenciats en teologia tindrien preferència en l’obtenció de canongies amb prebendes. // El degà i el capítol de la mateixa diòcesi supliquen que es concedeixi a Diego de Muros, clergue de la diòcesi, la provisió de la primera canongia amb prebenda que hi vacarà. “Concessum ut petitur A. card. S. Anastasie”.
  • Observacions: La súplica podria estar relacionada amb la del reg. Supp. 965, f. 13v. La mateixa súplica, amb data diferent (1492/12/17), es troba al reg. Suppl. 963, f. 103v-104r.

Reg. Suppl. 963, 296r-296v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Joan d’Urgell (“Urgelli”), mestre en teologia, canonge de Barcelona, de l’orde de Santa Maria de la Mercè “redemtionis captivorum sub regula S. Augustini”, havia estat elegit mestre general de l’orde, càrrec que era vacant per la mort d’Antoni Morell, l’últim mestre general. // Joan suplica que se li concedeixi la gràcia especial de confirmar-li l’elecció. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 963, 259v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El ministre i els frares de l’orde de framenors del regne de Sicília supliquen que se’ls concedeixi la gràcia especial de confirmar-los alguns privilegis que posseïen a l’illa, encara que temps enrere alguns d’ells n’havien abusat amb gran escàndol. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 963, 043v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants del capítol de l’església d’Urgell sol•liciten que sel’s concedeixi la gràcia especial de confirmar algunes prerrogatives dels estatuts de la mateixa església. “Fiat R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 964, 259r-259v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Lope de Tamayo, escolàstic de l’església de Palència, havia erigit una capella sota la invocació de Sant Andreu a l’església parroquial de la ciutat de Piedrahíta, a la diòcesi d’Àvila, amb el consens dels eclesiàstics locals i del bisbe i amb l’obligació de celebrar diverses misses per als seus difunts. // El suplicant i els eclesiàstics locals sol•liciten que se li concedeixi la gràcia especial de confirmar els indults concedits. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 965, 276v-277r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La suplicant Inés de Castilla, monja del monestir de Santo Domingo el Real de Toledo, sota la cura de l’orde dels frares predicadors, havia sol•licitat la concessió d’algunes prerrogatives a Gioacchino Turriano, venecià, “sacre teologie professori” i general del dit orde. // La suplicant sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de la confirmació d’aquestes prerrogatives. “Fiat ut petitur de confirmatione. R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 964, 147r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial dels llocs de Valdemoro i Portarrim?, a la diòcesi de Conca, vacant per la mort de Juan López ("Lapi"), havia estat concedida al suplicant Fernando Sánchez de Gassión, prior de l’església de Sigüenza i capellà de la seu apostòlica, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Sixt IV. Més tard s’havia obert una causa entre el suplicant i Gómez de Mata, “scolasticus” de l’església de Conca, sobre la possessió del benefici. Per resoldre la causa es va crear una comissió que confirma la possessió del benefici al suplicant. // Fernando suplica que se li concedeixi la gràcia especial de confirmar la provisió del benefici. "Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie".
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alessandria

Reg. Suppl. 964, 066r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Martí V havia concedit algunes indulgències al mestre i als frares de l’orde de Santa Maria de la Mercè “redemptionis captivorum sub regula S. Agustini” sobre les comandes, priorats, vicaries i altres beneficis del mateix orde. // El suplicant Joan Urgell, mestre general de l’orde, sol•licita que es confirmin les indulgències concedides a aquesta. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 964, 013v-014r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: P[ere] de Cardona, bisbe d’Urgell, havia concedit al suplicant Antoni de Ferrera, clergue d’Urgell i secretari i familiar seu, el vicariat de la diòcesi (“seu scribaniam vel secretarie officium vulgariter nuncupatum urgellensem vicariatum”). // El suplicant sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de la confirmació papal de la concessió. “Concessum ut petitur in evidentem in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies