Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 971, 310v-311r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Antonio, que abans “pro monacho [...] se gerebat” i després “pro abbatis [...] se gerit” del monestir de Santa Maria del Part (“de Partu”), extramurs de Castelbuono (“castro Boni”), a la diòcesi de Messina, havia estat acusat de l’assassinat d’un laic de la mateixa diòcesi i, per tant, va ser sotmès al judici de la cúria del virrei de Sicília. // Filippo Lo Granco (“Grancho”), canonge de Messina, suplica que se li concedeixi la gràcia especial que si Antonio, a causa de l’esmentat delicte, és privat del monestir, aquest benefici es declari vacant i que es permeti tenir-lo al mateix Filippo, juntament amb la canongia de Messina i la canongia amb prebenda d’Agrigent per les quals hi ha causes obertes davant de la cúria romana, i també amb els altres beneficis simples que posseeix o posseirà en el futur. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Solderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 310r-310v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Violant Ros, dona de València, filla del difunt Bartomeu Ros, havia contractat matrimoni “per verba de presenti” amb Jaume Esteve (“Sthene”), mercader de la mateixa ciutat. Després havia sabut que el padrí de Jaume era el seu pare Bartomeu, per la qual cosa, segons el dret canònic, el matrimoni era nul, així que va demanar l’anul·lació del seu matrimoni. // Com que té dubtes sobre l’actuació del vicari i l’oficial diocesà, responsables d’aquesta causa, Violant suplica que el papa Alexandre VI nomeni uns prohoms per jutjar sobre la causa, que tots els documents ja presentats pel vicari o l’oficial diocesà o qualsevol altre jutge siguin confiscats, i que totes les decisions ja preses perdin la seva eficàcia. “Concessum ut petitur in presentiam d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 971, 260r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso Carrillo (“Carillo”), clergue de Conca, cubiculari, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia renunciat en mans d’aquest diversos beneficis que posseïa a la diòcesi de Segòvia: “Dominigui Gotia” [Domingo García], “Bartin? de Palacios”, La Puebla, “Oratavella”, “Orayanam” [Orejana], “Montayo” [Montejo], Valdefuentes (“Val daren? de Fuente”), “Olivo” [Oliva de Plasencia?] i Castro de Fuentidueña (“Fuente Duiennam”). // El mateix Alfonso i Juan Núñez de Ferrera, clergue de la diòcesi de Toledo, supliquen que s’admeti la renúncia, que es concedeixin a Juan els dits beneficis i a Alfonso, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits d’aquests, que Juan li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 971, 241v-242r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Íñigo (“Enecus”) de Lobera, “assertus clericus”, amb suposades lletres expectatives del papa Sixt IV, havia ocupat el priorat de Caparroso (“Capurosa”), de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Pamplona, dependent del monestir de Conques (“Conches”), a la diòcesi de Rodés, a França, que estava vacant per la renúncia feta por Ugone de Aluigarato? al mateix papa Sixt IV, i que havia estat vacant durant tant de temps que la seva col·lació havia retornat a la seu romana. // El suplicant García (“Garsias”) Arnaldo de “Arrentera”?, clergue de la diòcesi d’Oloron, a França, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del priorat. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 199v-200r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jaume Despuig (“Spuig”) i Elionor Soler, laics de la diòcesi de Cartagena, havien exposat al papa Innocenci VIII que, encara que sabien que estava prohibit casar-se dins d’un cert grau d’afinitat, s’havien unit i tenien descendència; el mateix papa Innocenci havia comunicat al bisbe de Tarassona l’absolució de la parella de qualsevol censura eclesiàstica i la dispensa per a la descendència nascuda i no nascuda. // Atès que el bisbe de Tarassona encara no ha executat l’ordre, Jaume i Leonora supliquen que el papa Alexandre VI els concedeixi la gràcia especial d’ordenar al bisbe de València que ho faci. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 190v-191r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’un auditor del sacre palau apostòlic entre el suplicant Domingo Esteban (“Stephani”), clergue de la diòcesi de Saragossa, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “actorem”, i Martín Amigo, capellà perpetu de l’església parroquial de Sant Sebastià i Sant Miquel de “Serviri”?, i Sebastián Martín o Martínez ( “Martini”), canonge amb prebenda de l’església col·legiata de Santa Maria de Borja (“Boria”), “assertos clericos” de la diòcesi de Tarassona, “adversarios reos”. // Com que se suposava que Martín i Sebastián havien presentat documents falsos sobre la provisió dels beneficis que posseïen, i, per tant, s’havien demostrat indignes dels dits beneficis, el suplicant Domingo sol·licita que se li concedeixi la gràcia especial d’ordenar a l’auditor que verifiqui la informació i, si és certa, els privin dels seus beneficis i els hi concedeixin a ell mateix. “Concessum ut petitur prout de jure et in forma juris in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Després de “Serviri”? hi ha un “solit.” que podria formar part del topònim.Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 971, ff. 132r-132v, súplica amb data 1493/03/23.

Reg. Suppl. 971, 179r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro de Carranza, canonge de Sevilla, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia exposat al papa que Luis de Soria, “iniquitatis filius”, que “se pro portionario ecclesie Ispalensis gerit”, es vantava de tenir dret a rebre una pensió anual de 50 ducats d’or de cambra sobre els fruits de la seva canongia amb prebenda, en virtut d’una acta notarial signada amb Luis Sánchez de la Torre, aleshores canonge de Sevilla; Pedro creu que l’acta és falsa. // Pedro sol·licita que, per jutjar el cas, es creï una comissió de prohoms que, informats de l’afer, si reconeixen la falsedat de l’acta, alliberin Pedro i els seus successors de l’obligació de pagar la pensió. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.

Reg. Suppl. 971, 132r-132v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Martín Amigo, “pro canonico [...] se gerens” de l’església col·legiata de Santa Maria de Borja (“Boria”), a la diòcesi de Tarassona, havia estat acusat d’haver falsificat un instrument públic notarial, i, per tant, s’havia demostrat indigne del dit benefici. // El suplicant Antonio Jordán, clergue de la diòcesi de Saragossa, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, sol·licita que un o més prohoms verifiquin la informació i, si és certa, privin Martín del seu benefici, el qual serà concedit al mateix Antonio. “Concessum ut petitur prout de jure et in forma juris in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 971, ff. 190v-191r, súplica amb data 1493/04/01.

Reg. Suppl. 971, 103r-104r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando de Fonseca, clergue de Zamora, que havia obtingut la dispensa per poder ser admès als ordes sagrats i rebre els beneficis eclesiàstics que requerien la dignitat presbiteral, malgrat el seu “defectu natalium quem patitur de episcopo genitus”, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder obtenir lletres expectatives que li permetin adquirir qualsevol tipus de benefici a la diòcesi de Conca. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 095r-095v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de La Serrada, a la diòcesi d’Àvila, estava vacant perquè un cert Pedro González de “Hanisco”?, que “se gerit pro clerico”, havia obtingut l’església parroquial de Sant Vicenç extramurs d’Àvila, per l’autoritat ordinària o apostòlica. // Pedro Calabaza, clergue de la diòcesi de Palència, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la provisió de l’església parroquial de La Serrada. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: A la segona línia de l’acte hi ha una correcció d’una altra mà. S’elimina “Miron?”, amb un senyal de retorn a l’anotació al marge inferior, el tenor de la qual és el següent: “de La Serrada. Cassatum et additum de mandato reverendissimi domini A[ntoniotti Pallavicini], cardinalis Sancte Anastasie, prout in originali, per me G[uillermum] Lamberti”.

Reg. Suppl. 971, 095r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso de Orihuela (“Oriuala”), “iniquitatis filius”, que “pro clerico et canonico ecclesie Palentin. se gerit”, s’havia demostrat indigne del seu benefici per haver comès un homicidi. // El suplicant Pedro Calabaza, prevere de la mateixa diòcesi de Palència, sol·licita que se li concedeixi la gràcia especial d’escollir un prohom que verifiqui si la notícia és certa i, si ho és, que es privi Alfonso de la canongia amb prebenda, la qual serà concedit al mateix suplicant. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 092v-093r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pere Dessí o Dassí? (“Desii”), “iniquitatis filius”, “assertus presbiter parrocchialis ecclesie invicem unitis de Teana, Austis et Catu [Teti?] se gerit”, a la diòcesi d’Oristany, s’havia demostrat indigne del seu benefici per algunes qüestions relacionades amb la celebració de la missa i l’ofici diví. // El suplicant Pere Boí o Boi (“Boy”), prevere de la diòcesi de Càller, sol·licita que se li concedeixi la gràcia especial d’escollir alguns prohoms que verifiquin si la notícia és certa i, si ho és, que es privi Pere D. del benefici, el qual serà concedit al mateix suplicant. “Concessum ut petitur prout de jure et in forma juris in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Lionello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 081r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Atès que els fruits de l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Arca, a la diòcesi de Compostel·la, eren molt pobres, i que la meitat pertanyia a Rodrigo Sánchez, el bisbe diocesà els havia unit amb la meitat dels fruits de les parròquies de Sant Martí de Galegos i Sant Joan de Calvera? (“Caluerra”), a la mateixa diòcesi. // El mateix Rodrigo suplica que el papa Alexandre VI confirmi la unió i li concedeixi la possessió dels esmentats fruits. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. Santa Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 078v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Ramón “Granien” [Grañén], clergue de la diòcesi de Tarassona, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de la rectoria de l’església parroquial de Sant Andreu de “Gresei” [Grisel], vacant per la mort d’Esteban Romeyo, del “praestimonium seu praestimoniali portioni aut simplici beneficio” sota la invocació de Sant Pere de l’església de Vila-Rubla o Vila-rúbia (“Villa Rubea”), vacant per la mort d’Antonio de Funes, i d’un cert benefici perpetu simple a l’església major de “terre Calataiubii” [Calataiud], a les diòcesis d’Urgell i de Tarassona, vacant per la mort de Juan de Ortega. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 043v-044r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Encara que els priors del priorat d’Ejea o Exea (“Exeye”), de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Saragossa, havien de pagar una pensió anual de 35 florins d’or a favor del monestir de “Silva Major” [Sauve-Majeure], del mateix orde, a la diòcesi de Bordeus, del qual depenien, Gaspar de Sánchez, actual prior de l’esmentat priorat, es nega a pagar la pensió al suplicant mestre Jean de La Chassaigne (“Johanni de Chaissargurs”), canonge de Bordeus, protonotari de la santa seu i abat perpetu de l’esmentat monestir, per la distància entre el priorat, que es troba al regne d’Aragó, i el monestir, que es troba al ducat d’Aquitània i, per tant, està subjecte al rei de França. // Jean sol·licita que es creï una comissió per jutjar sobre el cas, integrada pels oficials de les diòcesis d’Oloron i Lascurren o per dos prohoms vinguts de les fronteres amb el regne d’Aragó. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 041v-042r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Juan de Soto, clergue de Segòvia i familiar i continu comensal de Raffaele [Riario], cardenal diaca de Sant Jordi “ad velum aureum”, havia exposat al papa Alexandre VI que un cert Juan de Vascuñana, canonge d’Osma, de l’orde de Sant Agustí, havia obtingut la canongia amb prebenda que posseïa amb simonia, donant uns diners. // El suplicant sol·licita que s’ordeni a alguns prohoms que verifiquin la informació i, si és certa, privin Juan de Vascuñana del seu benefici i l’hi concedeixin a ell mateix. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 020v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre el suplicant Antoni “Egual” [Igual o Gual], clergue de la diòcesi de Mallorca, “decretorum doctoris”, present a la cúria romana, i Miquel Mollet, Jaume Gallut i Simó Prats (“Pratz”), preveres de la vila de Lluc (“Luche”), a la mateixa diòcesi, i Pere Segura, laic i notari de la mateixa diòcesi, i altres, sobre els fruits i els béns de l’església col·legiata de Santa Maria de Lluc (“Lucio”), de l’església parroquial de Santanyí (“Sancto Anyno”), de la mateixa diòcesi, i de la sagristia de l’església parroquial de Santa Eulàlia de Mallorca. Cinc mesos enrere, Antoni havia obtingut un rescripte del papa Alexandre VI a favor seu, tanmateix els jutges del cas, Gaspar Albertí i Joan de “Soldonilla” [Soldevila], canonges de Mallorca, no van actuar en conseqüència, perquè quan Antoni va demanar el rescripte no sabia que Pere ja havia mort. // Per eliminar qualsevol dubte, Antoni demana que els jutges puguin procedir “summarie, breviter, simpliciter et de plano” com si en el rescripte s’indiqués amb noms i cognoms tots els hereus i successors del difunt Pere. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie. Et summarie etc. ut prefertur. Et in forma brevis cum introclusione presentis sine alia licterarum apostolicarum expedictione”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 971, 020r-020v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de “Paguan” [Pagán], frare del convent de Santa Caterina o Catalina de Badaya, a la diòcesi de Calahorra, havia exposat al papa Alexandre VI que, en altres temps, el convent havia estat ocupat per frares de l’orde de Sant Jeroni, sota la regla de Sant Agustí, i que després, per autoritat apostòlica, va passar als frares de l’orde de Sant Agustí, sota l’autoritat del vicari provincial. Juan era un frare profés de l’orde de Sant Jeroni que havia viscut de manera lloable en aquell convent, per la qual cosa se li va permetre quedar-s’hi, però el seu comportament va pertorbar la tranquil·litat del convent, per la qual cosa va incórrer en diverses censures eclesiàstiques. // Juan suplica al papa que se li concedeixi la gràcia especial de ser absolt de l’excomunió i de qualsevol censura eclesiàstica en què hagi incorregut, i que se li permeti continuar al convent i a l’orde de Sant Agustí. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 316r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de Pietro de Accoltis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Gaspar de Torrella (“Torella”), clergue de València, metge, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “actorem”, i Juan “Picamenas” de Fariza, “reum et defensorem”, sobre la possessió de la canongia amb prebenda d’Ortacesus (“Ordones”) i de Guamaggiore (“Gemaiori”), a la diòcesi de Dolia. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que Juan havia mort, Gaspar sol·licita que els drets sobre els beneficis, que havien retornat a Ascanio Maria [Sforza], cardenal diaca de Sant Vit “in Macello” i vicecanceller pontifici, siguin subrogats al seu favor. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Vegeu la butlla, amb la mateixa data, per la qual aquests i altres beneficis havien estat reassignats al cardenal Sforza, després de la mort de Juan de Fariza, familiar seu (reg. Vat. 776, ff. 58v-60v).

Reg. Suppl. 971, 313v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jeroni Abril, frare de l’orde de predicadors, del convent de Sant Onofre, a la diòcesi de València, que durant molts anys ha estudiat teologia a l’Estudi de Lleida, estant ara present a la cúria romana, suplica que es convoquin dos o tres doctors en teologia perquè l’examinin i, si el troben idoni, li concedeixin els graus des del batxillerat fins al doctorat. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 971, 313r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: En els estatuts i les pràctiques dels regnes de Castella i Lleó s’establia que només hi obtindrien beneficis els originaris de les seves diòcesis. // Álvaro de Solar, clergue de Sevilla i familiar i continu comensal d’Agostino de Maffeis, escriptor de lletres apostòliques, que ja havia obtingut una dispensa per poder rebre els ordes clericals, no obstant el “defectum natalium quem patitur de presbitero genitus”, suplica que se li concedeixi una dispensa per poder obtenir qualsevol tipus de benefici en aquells regnes, amb els seus privilegis. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 312v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Giovanna di Lazaro, professa de l’orde de Sant Benet, al monestir de Santa Maria dels Grecs, al territori de Vizzini (“Vizinis”), a la diòcesi de Siracusa, suplica que, malgrat “violationis ab uno et legitimo coniuge ex quo prolem suscepit patitur defectus”, se li concedeixi la gràcia especial de poder adquirir un dels beneficis que solen tenir les monges del mateix orde. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 312v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Isabel de San Víctor (“Sancto Victore”), dona (“mulier”) de la diòcesi de Saragossa, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder visitar el Sant Sepulcre i altres oratoris i llocs de Terra Santa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 309r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro González de “Sandera”? o “Gandera”? [Gándara?], prevere de la diòcesi de Palència, frare de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, com que no posseeix cap preceptoria ni benefici, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder tenir un benefici als llocs on residirà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 971, 304r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro González de “Sandera”? o “Gandera”? [Gándara?], prevere de la diòcesi de Palència, frare de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, com que no posseeix cap preceptoria ni benefici, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder tenir un benefici als llocs on residirà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 971, 270r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Bernardo “Vullanova” [sic per “Villanova”, Villanueva], laic de la diòcesi de Pamplona, que durant molts anys ha estudiat arts i teologia, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ordenar a Mateo Cirera, doctor en decrets, canonge i oficial de València, d’escollir dos o tres mestres en arts i teologia que l’examinin i, si el troben idoni, li concedeixin els graus de mestre en arts i batxiller en teologia. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie. Et per breve S.V. concessum. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 971, 204r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Gonzalo Gago, rector de l’església parroquial de Sobradillo de Palomares, a la diòcesi de Zamora, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder obtenir un altre benefici de qualsevol tipus, a més de la rectoria que ja posseeix. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 188v-189r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de Francesco Brevio, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Pedro de Toro, clergue de Zamora, “actorem”, i Diego Meléndez [de Valdés], bisbe de la diòcesi de Salamanca, “reum et possessorem”, sobre la possessió de l’església parroquial de “Ximen Morio”? [Jeminarre?], a la diòcesi de Segòvia. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que Diego havia estat traslladat al bisbat d’Astorga, Pedro sol·licita que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets d’aquest sobre el benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 971, 159r-159v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Elionor Serra, monja professa del monestir de Santa Clara, del mateix orde, a la diòcesi de Mallorca, havia estat escollida abadessa del monestir; la seva elecció havia estat confirmada pel ministre provincial de l’orde de frares menors, segons el costum. // Elionor, que té dubtes sobre la seva elecció i confirmació, suplica que l’autoritat apostòlica les ratifiqui. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Solderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 157r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juana, professa del tercer orde de Sant Francesc al monestir de Sant Bernabeu de Zamora, d’uns seixanta anys, estant malalta, suplica que, mentre visqui, se li concedeixi la gràcia especial de poder conviure amb alguns parents. “Concessum ut petitur de licentia superioris in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie. Et per breve S.V. concessum. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies