Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 972, 023r-023v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Fernando de Fonseca, clergue de la diòcesi de Zamora, tot i el seu “defectu natalium” per ser fill d’un bisbe, a l’edat de 18 anys, una dispensa per poder aconseguir tots els ordes sagrats i obtenir qualsevol tipus de benefici. // Fernando, que ara té 19 anys, suplica que s’estengui la dispensa a altres tipus de beneficis i derogacions dels estatuts dels regnes de Castella i Lleó. “Concessum ut petitur et pro se in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: IP 22-02-2022

Reg. Suppl. 972, 017v-018v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Lope de Villada, ardiaca de Saldaña, a l’església de Lleó, i Juan González havien renunciat en mans del papa Alexandre VI, respectivament, el benefici de Trobajo del Cerecedo (“Trobaiozirezero”), d’una banda, i l’arxiprestat rural de Tordesillas, a la diòcesi de Palència, i el benefici simple del lloc de l’erem de San Juan de Laguardia, a les diòcesis de Lleó i Palència. // El suplicant Alfonso de Quintanilla, laic de la diòcesi de Salamanca, “computator” [“contador”] i conseller dels reis Ferran i Isabel de Castella i Lleó, el qual havia fet construir una capella de l’altar major de l’església parroquial de Sant Joan de Sardón del castell (“opidi”) de Medina del Campo, a la diòcesi de Salamanca, en la qual havia col·locat sis capellans, volia incorporar-hi els fruits d’aquests beneficis per al seu manteniment. // Alfons, els capellans i el “magister fabrice” de l’església supliquen que s’admeti la renúncia i que s’uneixin els beneficis de Trobajo del Cerecedo i de San Juan de Laguardia i s’anexionin a la capellania i fàbrica de l’església, que s’exingeixin els seus fruits a favor dels capellans i que, per les despeses, es paguin a Lope i a Juan dues pensions anuals. “Fuit ut petitur R[odericus].
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Lat. 938, ff. 91v-93r.

Reg. Suppl. 972, 017r-017v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro del Castillo (“Castello”), preceptor de la preceptoria “sive domus” de La Mata, de l’orde de Santa Maria dels Teutònics, a la diòcesi de Zamora, com que posseïa també la preceptoria i l’església parroquial de Montalbo (“Montealvo”), a la diòcesi de Conca, i un altre benefici incompatible sense la dispensa pertinent, s’havia fet indigne d’ells. // Cristóbal Alonso, clergue de la diòcesi de Sevilla, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la provisió de l’esmentada església parroquial. “Concessum ut petitur etiam in forma juris in presentia d. n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 016r-016v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Guglielmo de Perreriis, auditor del sacre palau apostòlic, entre un cert Juan de Fariza, “actorem”, i el suplicant Onofre Torresani (“Torrosani”), clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, sobre la possessió de l’església parroquial de Decimoputzu (“Decimopuzo”), a la diòcesi de Càller. La causa restava indecisa en primera instància. // Onofre, com que Juan havia mort a la seu apostòlica, suplica que s’ordeni a l’auditor de subrogar-lo en els drets que ell tenia sobre el benefici i, en conseqüència, la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 016r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Miquel Ferrer (“Ferrarii”), de 25 anys d’edat, rector de l’església del Mercadal “in insula Minoricarum” [Menorca], a la diòcesi de Mallorca, suplica que s’esculli un bisbe resident fora de la cúria romana que li confereixi els ordes sagrats menors i el promogui al grau de presbiterat, necessari per administrar el benefici que posseeix. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 012r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Pedro Ponce de León, clergue de Còrdova, famíliar i continu comensal del papa Alexandre VI, nebot de [Pedro González de Mendoza], cardenal de la Santa Creu a Jerusalem, de poder obtenir la primera canongia vacant a les diòcesis de Jaén i Còrdova. // Alexandre VI confirma les lletres escrites pel seu predecessor sobre el tema. “Concessum motu proprio in presentia d. n. pape. A. car. Santa Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 011r-011v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Atès que els fruits, les rendes i els ingressos de les esglésies parroquials de Sant Pere de Castanyadell (“Castanyidallo”) i de Sant Andreu de Bancells (“Bancellis”), a la diòcesi de Vic, eren molt pobres, el bisbe de Vic les havia unit i incorporat. // El rector actual, Pere Sala, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que es confirmi la unió i que se li concedeixi la possessió dels esmentats fruits. “Concessum ut petitur de novo in presentia d. n. pape. A. car. Santa Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre l’església de Sant Andreu vegeu també reg. Suppl. 964, f. 84r.

Reg. Suppl. 972, 006v-007r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Gil de “Novarens” [Nogarons?], “asserti clerici Maioricensi”, havia exposat davant del papa Alexandre VI que, juntament amb Antoni Ribes, “asserto etiam clerico”, havien renunciat en mans del col·lateral ex “causa permutationis”, respectivament, un cert benefici anomenat de la Candela (“Candella”), a l’església de Mallorca, i un altre benefici, i atès que els fruits del seu benefici superaven els d’Antoni, també havia obtingut una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia amb prebenda de l’església de Mallorca que Gaspar Descatllar (“de Callar”), com a possessor, i els seus successors li havien de pagar. // Gil, com que Gaspar havia mort, suplica al papa que es creï una comissió per obligar els successors de Gaspar a pagar-li l’esmentada pensió. “Concessum ut petitur de commissione cause sine ritardationis solutione pensionis in presentia d. n. pape. A. car. S. Anastasie et per breve s. v. sub anulo piscatoris. Concessum A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 005r-005v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fra Miguel de Ávila, de l’orde dels framenors de l’observança, havia exposat davant del papa Alexandre VI que, estant malalt, desitjava romandre en el seu orde i ser atès pels seus familiars o en una casa de l’orde. // Miguel suplica que s’ordeni a algun prevere de comprovar si és possible obtenir una “licentia superioris” per al seu cas perquè algun parent o consanguini en pugui tenir cura o en una casa o ermita de l’orde i perquè algú altre pugui celebrar els oficis divins en lloc seu. “Concessum ut petitur datam licentiam superioris in presentia d. n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 004r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de Santa María, canonge i ardiaca d’Eguiara, a l’església de Pamplona, de l’orde de Sant Agustí, suplica que se li concedeixi una dispensa sobre el seu “defectum natalium” per tal de poder administrar la seva canongia i ardiaconat. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 003v-004r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Cebrià (“Ciprianus”) Mestre havia cedit en mans del papa Alexandre VI el benefici perpetu que posseïa a l’església parroquial de Santa Caterina de la vila d’Alzira (“Algezira”), a la diòcesi de València, fundat pel difunt Bernat de Corbins. // Cebrià i el suplicant Andreu Albelda, prevere de l’església de València, supliquen que s’admeti la renúncia, que es concedeixi la provisió del benefici a Andreu i, a Cebrià, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici perpetu simple de l’altar o sota la invocació de Sant Mateu a l’església de Santa Maria de la mateixa vila, que Joan Guerau, com a possessor, i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 972, 002r-002v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de [Pietro] de Accoltis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Sancho de Velasco, clergue de la diòcesi de Burgos, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, i Diego [Meléndez] de Valdés, “olim” bisbe de Salamanca i ara d’Astorga, “reum et possessorem”, sobre la possessió de l’església parroquial de “Punion” [Puñón?] o Panemuño?, a la diòcesi de Segòvia. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, el bisbe, que havia de renunciar els seus beneficis després d’haver pres possessió de la nova diòcesi d’Astorga, havia cedit els seus drets sobre el benefici en qüestió. // Sancho suplica d’ésser subrogat en els drets del bisbe i que s’ordeni a l’auditor que se li concedeixi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. Santa Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio. Bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Una altra còpia de la súplica, amb la mateixa data, es troba al reg. Suppl. 973, ff. 29r-29v.

Reg. Suppl. 972, 001v-002r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Joan Gerona [Girona], clergue de la cambra apostòlica, escriptor de lletres apostòliques i “actorem”, i Martín Zapata (“Cappata”), “assertum clericum adversarium reum et detentorem”, sobre la possessió d’una canongia amb prebenda de l’església de Barcelona vacant per la mort de Joan Navarro, el seu últim possessor. La causa restava indecisa en primera instància. // Joan Girona suplica que, en cas de “si neutri”, se li concedeixi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. Santa Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 001v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Gonzalo Rogel, “iniquitatis filius”, s’havia fet indigne del benefici perpetu simple servitori de la Santa Trinitat del castell (“oppidi”) d’Olmedo, que posseïa a la diòcesi d’Àvila, per haver comès algunes irregularitats. // Diego de Madrid, clergue de la mateixa diòcesi, nebot del mestre Rodrigo de Cieza, escriptor de lletres apostòliques, suplica que s’ordeni a alguns prohoms que verifiquin la informació sobre Gonzalo i, si és certa, el privin del benefici i el concedeixin a ell mateix. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 972, 001r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan González Granado, “iniquitatis filius”, s’havia fet indigne del benefici perpetu simple servitori de Sant Miquel del castell (“oppidi”) d’Olmedo, que posseïa a la diòcesi d’Àvila, per haver comès algunes irregularitats. // Diego de Madrid, clergue de la mateixa diòcesi, nebot del mestre Rodrigo de Cieza, escriptor de lletres apostòliques, suplica que s’ordeni a alguns prohoms que verifiquin la informació sobre Juan i, si és certa, el privin del benefici i el concedeixin a ell mateix. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia d. n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 315v-316r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Rodrigo de Cabredo, escriptor de lletres apostòliques i familiar continu del papa Alexandre VI, i Francisco Fernández Mendo, sobre la capellania anomenada “del voto” de l’església parroquial de Sant Pere d’Alba, a la diòcesi de Salamanca, “que de jure patronatus clericorum et laicorum existit”. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Rodrigo havia cedit els seus drets sobre el benefici. // Francisco suplica que s’admeti la cessió i es concedeixi a Rodrigo, per les despeses, una pensió anual de 7.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la capellania que ell, com a possessor, li haurà de pagar. “Concessum ut petitur in presentia domini nostre pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Dues súpliques anteriors sobre el mateix benefici, però amb diferents decisions, es troben al reg. Suppl. 961, f. 253v (amb data 1492/09/11) i al reg. Suppl. 963, ff. 17r-17v (amb data 1492/10/18).

Reg. Suppl. 971, 307r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Bartolomé de Rabe, clergue de Salamanca, “sacre theologie magister”, havia consentit a constituir una pensió anual sobre els fruits de dos beneficis que posseïa: “super prestimonio seu prestimoniali portione aut simplici beneficio” de “Yvaroman.” [Barromán], a la diòcesi d’Àvila; “super prestimonio seu prestimoniali portione aut simplici beneficio” de Moronta i Corporario (“Corporalio”), a la diòcesi de Salamanca. // El suplicant Luis de Guzmán, clergue de la diòcesi de Palència i germà d’Antonio de Cuña [Acuña], escriptor de lletres apostòliques, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de l’esmentada pensió, amb el consentiment de Bartolomé. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 272v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Francesc Gacet [Gasset], “utriusque juris doctori”, canonge de Sogorb, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia renunciat en mans de l’ordinari del lloc el benefici simple perpetu de l’altar de la Translació de sant Agustí, a la diòcesi de Valencia, “que de jure patronatus laicorum existit”. L’ordinari havia admès la renúncia i havia concedit el benefici a Melcior Gacet, clergue de València. // Francesc, per les despeses, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual sobre els fruits del mateix benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Solderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 215v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Onofre “Tharsani” [Torosani o Torrosani?], clergue de N. diòcesi, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI els seus drets sobre la canongia de Càller amb prebenda de l’església parroquial de Furtei (“Fortey”). // Joan “Palucas”, prevere de la mateixa diòcesi, present a la cúria romana, suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 207r-207v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Joan [de Borja i Navarro d’Alpicat], “tunc” arquebisbe de Monreale i “nunc” cardenal prevere de Santa Susanna, la provisió de l’església parroquial de La Válgoma, a la diòcesi d’Astorga, “que de iure patronatum laicorum existit”, que estava vacant per la mort de Matías Alonso (“Alfonsi”), el seu últim possessor. Més tard, el mateix cardenal, “litteris apostolicis super ea non confectis”, l’havia renunciat en mans del papa Alexandre VI. // El suplicant Álvaro de Bracamonte, clergue de la diòcesi de Salamanca, familiar i continu comensal del papa i del cardenal, sol·licita que s’admeti la cessió, que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i un indult per obtenir altres beneficis, i que es concedeixi a Rodrigo de Corcuera, clergue de la diòcesi de Calahorra, familiar i continu comensal del papa, una pensió anual de 10 ducats d’or de cambra sobre els fruits de l’esmentada església parroquial. “Concessum ut petitur et pro se in presentia domini nostre pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: La butlla amb la executòria de la cessió, amb la mateixa data, es troba al reg. Vat. 781, ff. 145v-147v.

Reg. Suppl. 971, 194r-194v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jerónimo de Bobadilla (“Bonadilla” per Bovadilla) percebia una pensió anual de 6.500 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’ardiaconat d’Almazán, a l’església de Sigüenza, que Bartolomé de Medina posseïa; i Diego de Muros i el mateix Bartolomé percebien una pensió anual, respectivament, de 10.000 i 6.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’arxiprestat d’Almazán, a la mateixa església de Sigüenza, que Andrés de Paz (“Pace”), clergue de la diòcesi de Burgos, posseïa. // Bartolomé i Andrés supliquen que, amb el consentiment de Jerónimo i Diego, s’extingeixin les pensions. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 180r-180v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant de Matteo de Ubaldis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Pedro de Briviesca, clergue de la diòcesi de Burgos, “actorem”, i Juan Núñez de Ferrera, clergue de la diòcesi de Toledo, “reum et possessorem”, sobre la possessió d’una canongia amb prebenda a l’església de Burgos que havia estat concedida primer a Pedro per Sixt IV (després de la mort de Gonzalo Fernández de Aguilar (“Aguillar”)) i després a Juan per Innocenci VIII (després de la renúncia de Pedro de Ferrera, auditor del sacre palau apostòlic). La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Pedro havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Juan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Solderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 171r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Sant Joan de Lousame, a la diòcesi de Santiago de Compostel·la, vacant per la mort d’Alfonso Fernández de Torres, el seu últim possessor, havia estat concedida al suplicant Juan del Pozo, clergue de la diòcesi d’Astorga, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI i d’Antoniotto [Pallavicini Gentili], cardenal prevere de Santa Anastàsia, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. Més tard, Juan havia cedit el benefici en mans del papa Alexandre VI. // El mateix Juan i Pedro Pascual (“Pascasii”), clergue de la diòcesi de Lleó, sol·liciten que s’admeti la cessió i que a Juan, per les despeses, se li concedeixi una pensió anual de 3.000 morabatins sobre els fruits de la mateixa església parroquial. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 137r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Filippo Pallavicini Gentili, clergue de Gènova, nebot d’[Antoniotto] Pallavicini Gentili, cardenal prevere de Santa Anastàsia, percebia una pensió anual de 24 ducats “auri de camera” sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’ardiaconat de Castillón, a la diòcesi d’Ourense, que Diego de Muros “tunc” posseïa. // Francisco Flores, actual ardiaca de Castillón, suplica que, amb el consentiment de Filippo, s’extingeixi la pensió i que a Filippo se li concedeixi la gràcia especial d’una altra pensió de 6.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’arxiprestat d’Almazán, a l’església de Sigüenza, que Andrés de Paz (“Pace”), clergue de la diòcesi de Burgos, posseïa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 132v-133r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic, entre Juan de Mendoza, clergue de la diòcesi de Palència, “reum et possessorem”, i Antonio Manrique, clergue de la diòcesi de Sevilla, “actorem”, sobre la possessió del “prestimonium seu prestimonialem portionem aut simplici seu etiam servitorio beneficium” a l’església parroquial de Santaella, a la diòcesi de Còrdova. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Antonio havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Joan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 132r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando Castillo, canonge de la diòcesi de Toledo, percebia una pensió anual de 60 ducats “auri de camera” sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia amb prebenda que Pedro de Ayala, també canonge de Toledo, posseïa a la mateixa diòcesi. // Pedro suplica que, amb el consentiment de Fernando, s’extingeixi la pensió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 105r-105v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic, entre Pere Vallescar, “actorem”, i el suplicant Joan Comes, cubiculari, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “reum”, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc d’Alcoletge (“Alcoleya”), prop de la ciutat de Lleida, a la diòcesi de Lleida. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Pere havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Joan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 090r-090v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La cambreria (“cameraria”) de l’església de Tortosa, de l’orde de Sant Agustí, vacant per la mort a la cúria romana d’Alfonso Muñiz (“Munis”), el seu últim possessor, havia estat concedida a Jaime García de Ateca (“Garsia de Atela”), clergue de Tarassona. Més tard, Jaime havia cedit el benefici en mans del papa Alexandre VI. // El mateix Jaime i Ramón Fernández de Heredia, clergue de la diòcesi de Saragossa i nebot de Gonzalo [Fernández de Heredia], arquebisbe de Tarragona, sol·liciten que s’admeti la cessió i que a Jaime, per les despeses, se li concedeixi una pensió anual de 24 ducats d’or de cambra sobre els fruits de la mateixa cambreria. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: El text de les catorze primeres línies del f. 90v està esborrat: al marge esquerre hi ha l’anotació “per errorem”.

Reg. Suppl. 971, 086v-087r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Francisco Fernández de Córdoba (“Corduba”), familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, i Juan de Ortega havien renunciat en mans del papa “ex causa permutationis”, respectivament, el benefici perpetu a l’església parroquial de Sant Julià, a la diòcesi de Sevilla, el primer, i el benefici perpetu a l’església parroquial de Santa Maria Magdalena, a la diòcesi de Còrdova, el segon, que posseïen. // Els suplicants sol·liciten que s’admetin les renúncies, que es concedeixin els beneficis als nous titulars i que, per les despeses, es concedeixi a Francisco una pensió sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici simple servitori de l’església parroquial de Sant Salvador a Còrdova, que Gonzalo de “Graieda” [Grajeda] i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: “Gundisalvus de Graieda” (T. Frenz, Die Kanzlei, núm. 893), és a dir, Grajeda. També està documentat per M. Vaquero Piñeiro com a administrador de l’església de Santiago dels Espanyols a Roma.

Reg. Suppl. 971, 058v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana entre Fernando de Fonseca, canonge de la diòcesi de Conca, i Alonso (“Alfonso”) de Cuenca, “qui pro clerico se gerit”, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de San Clemente, a la diòcesi de Conca. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Alonso havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Fernando suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies