Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 975, 149v-150r

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Francesc Armengol, noble de la diòcesi de València, havia explicat al papa Innocenci VIII que un tal Jaume Erau, àlies Folc, laic de la mateixa diòcesi, havia instituït en el seu últim testament que els seus marmessors venguessin tots els béns a fi d’obtenir una pensió anual per pagar el dot a una parenta seva. Com que els marmessors no ho van fer, Francesc, germà del testador, que tenia tres filles amb edat per casar-se, anomenades Anna, Úrsula i Isabel (“Elisabetta”), i havia gastat molts dels seus béns a la guerra de Granada, havia exigit la dita pensió, que el papa li va concedir. // El mateix Francesc suplica ara que es doni “roboris firmitate(m)” a la decisió de l’anterior papa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Lat. 935, ff. 40v-42r.

Reg. Suppl. 975, 037v-038r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Moixent, a la diòcesi de València, vacant, havia estat concedida a Gaspar de Pertusa, rector de l’església de Sant Esteve de València, sol·licitador de lletres apostòliques i familiar del papa Alexandre VI, perquè la unís amb la seva. // Gaspar, també cubiculari, com que els fruits de les dues esglésies superaven el límit i, per tant, tenia por d’incórrer en el “surreptionis vitio”, suplica que es confereixi “roboris firmitatem” a les lletres de la provisió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 974, 274v-275r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro de Valencia, clergue de la diòcesi de Segòvia, familiar i continu comensal d’Ascanio Maria [Sforza], cardenal de San Vito i vicecanceller de la santa Església romana, havia exposat al papa Alexandre VI que se li havia concedit la provisió de la canongia amb prebenda de Badajoz i la prebenda de Pattada (“Pacada”) vacants per la renúncia, en mans del bisbe de Castro, de Francisco de Morajo, el seu últim possessor. // Pedro, que té dubtes sobre la concessió, suplica que es confirmin les lletres de provisió sobre els beneficis. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: La súplica s’ha de referir al reg. Suppl. 962, ff. 127v-128r, encara que aquí només s’esmenta la canongia i la prebenda de la ciutat de Pattada, a la diòcesi de Castro, a Sardenya, i el cognom de Francisco és Moronio.

Reg. Suppl. 974, 264v-265r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jorge [Costa], cardenal bisbe albanense dit de Portugal, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI el benefici servitori perpetu de l’església parroquial de Sant Isidre de Salamanca. El papa havia admès la renúncia i havia concedit el benefici a Clemente de “Aseator?”, clergue de la diòcesi de Jaén. // Clemente, familiar de Juan de Sousa, ambaixador portuguès, com que els fruits del benefici superaven la suma establerta i dubtava de la concessió, suplica que es confirmi “roboris firmitate” a les lletres de provisió.

Reg. Suppl. 974, 116v-117r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Martín de Requena, clergue de la diòcesi de Tarassona, familiar i continu comensal de Francisco de Torquemada, escriptor apostòlic, havia estat dispensat per l’autoritat ordinària pel seu “defectu natalium”, com a fill d’un prevere casat, perquè pogués obtenir els ordes menors i un benefici “sine cura” de l’església de Sant Miquel d’Alfaro, a la mateixa diòcesi. // Martín, que té dubtes sobre les lletres de dispensa que se li havien escrit, suplica que a través d’elles se l’ascendeixi al rang de sotsdiaca i pugui obtenir un altre benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 974, 103v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Sancho de Medina, canonge de Cartagena, havia obtingut una pensió anual de 20 ducats “auri de Camera” sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia amb prebenda de l’església de Sevilla, que Pedro de Carranza, “camerarius” del papa Alexandre VI, com a possessor, i els seus successors li haurien de pagar. // Atès que hi havia una altra pensió de 50 ducats sobre els fruits de la mateixa canongia amb prebenda a favor del clergue Luis de Soria, atorgada per l’autoritat apostòlica, de la qual no s’havia fet cap esment en les lletres en el seu poder, Sancho, tement “de surreptionis vitio notari”, suplica que es confirmi la seva pensió. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.
  • Observacions: Sobre la mateixa pensió vegeu també reg. Suppl. 968, f. 22v.

Reg. Suppl. 972, 012r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Pedro Ponce de León, clergue de Còrdova, famíliar i continu comensal del papa Alexandre VI, nebot de [Pedro González de Mendoza], cardenal de la Santa Creu a Jerusalem, de poder obtenir la primera canongia vacant a les diòcesis de Jaén i Còrdova. // Alexandre VI confirma les lletres escrites pel seu predecessor sobre el tema. “Concessum motu proprio in presentia d. n. pape. A. car. Santa Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 970, 075r-075v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El benefici simple de l’església parroquial de Sant Salvador del castell (“opidi”) de la Mora, a la diòcesi de Palència, vacant per la renúncia en mans del papa Innocenci VIII de Francisco de Valladolid, clergue de la mateixa diòcesi, havia estat concedit pel mateix papa al suplicant Diego del Castillo perquè pogués unir-lo a la preceptoria de la “domus” de Santa Maria de los Castellanos, de l’orde dels cavallers teutònics de l’Hospital de Santa Maria de Jerusalem, que ell posseïa a la diòcesi de Zamora. Més tard, el mateix papa també havia concedit al suplicant l’ermita de Sant Bartomeu extramurs de Conca, que els canonges de Sant Agustí solien posseir i que estava vacant, per unir-la als seus beneficis. Després, el papa Alexandre VI havia concedit a Diego la vicaria perpètua de l’església parroquial del lloc de Montalvo, a la diòcesi de Conca, vacant per la renúncia de Diego de Moya en les seves mans. // Diego del Castillo suplica que es confirmin les lletres sobre aquestes unió, comenda i provisió i se’ls doni “plenam roboris firmitatem”. “Fiat ut petitur R[odericus]”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 969, 232v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Geràsia? de Las Cuevas, dona de la diòcesi d’Àvila, havia obtingut de l’autoritat apostòlica una llicència per a un altar portàtil mentre era al lloc de Guaciato?, a la diòcesi de Zamora. // Geràsia, que té dubtes sobre la concessió, suplica que se li confirmin les lletres pertinents. “Concessum ut petitur in presentiam domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Una altra còpia de la mateixa súplica amb data 1493/02/23 es troba al reg. Suppl. 969, f. 280v.

Reg. Suppl. 969, 194v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La canongia amb prebenda i l’ardiaconat de l’església de Burgos vacants per la mort de Fernando Díaz de Fuentepelayo (“Fontepellayo”), el seu últim possessor, havien estat concedits a Antonio de Acuña (“Cugna”), clergue de la diòcesi de Palència, doctor en ambdós drets, escriptor i cubiculari, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, amb una dispensa per poder obtenir altres canongies a la mateixa diòcesi per un any. // Antonio suplica que se li doni “plenam et roboris firmitatem” a les lletres que s’havien escrit sobre aquest afer. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Vat. 774, ff. 129v-131v, i reg. Suppl. 966, f. 260r.

Reg. Suppl. 969, 146v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El benefici perpetu de l’església parroquial de Santa Maria de Palma, a la diòcesi de Còrdova, vacant per la renúncia en mans del papa Innocenci VIII de Fernando de Córdoba, havia estat concedit pel mateix papa al suplicant Diego Fernández, clergue de Còrdova i batxiller en teologia. // Diego, que té dubtes perquè els fruits del benefici superaven el valor establert en les lletres de provisió i, per tant, era punible “surreptionis vitio notarii”, suplica que se’ls atorgui “plenam roboris firmitatem”. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 961, 258r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’arxiprestat rural del lloc de Los Pinares, a la diòcesi d’Àvila, vacant per la renúncia en mans del papa Innocenci VIII de Pedro García de Yepos [Yepes], “ex causa permutationis”, havia estat concedit a Pedro de Ayala, clergue de la mateixa diòcesi, pel mateix papa. // Com que a l’època de les lletres apostòliques Pedro tenia 21 anys, suplica que se’n confirmi la validesa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: La butlla corresponent, amb la mateixa data, es troba al reg. Lat. 939, ff. 15v-17r.

Reg. Suppl. 961, 174r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Lluís de Gallac i Francesc del Milà (“de Milla”) havien renunciat en mans del papa Innocenci VIII “ex causa permutationis”, respectivament, certs beneficis, d’una part, i una canongia amb prebenda de l’església de Mallorca, de l’altra, que posseïen. El papa havia admès la renúncia i concedit els beneficis esmentats als nous titulars. Com que en els estatuts i les pràctiques de l’església de Mallorca s’establia que només hi obtindrien canongies els qui havien estudiat teologia o dret canònic o civil o arts o medicina durant set anys en alguna Universitat o Estudi i pertanyien al gènere dels nobles, militars o ciutadans (“cives”) notables, Lluís dubtava de la concessió per la qual havia obtingut una dispensa per “defectu natalium”. // El mateix Lluís, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la provisió del benefici i una derogació sobre el que establien els estatuts de l’església de Mallorca. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 961, 108v-109r

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia elegit el mestre Gonçal Roís, escriptor i familiar del papa Alexandre VI, com a coadjutor (“coadiutor”) de Giacomo, abat del monestir de Sant Salvador de la Placa (“Plaga”), de l’orde de Sant Blai, a la diòcesi de Messina, de manera que a la mort d’aquest últim Gonçal es faria càrrec del govern del monestir. // Gonçal suplica que es confirmi el contingut de les lletres del papa Innocenci VIII. “Fiat ut petitur R[odericus]”.

Reg. Suppl. 967, 245v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església de Sant Domènec de Mula, a la diòcesi de Cartagena, havia estat concedida a Gil de Molina, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, per la renúncia de Pedro de Solís, el seu últim possessor. // Com que els fruits de l’església superaven els que es declaraven a les lletres de concessió i dubtava que per aquesta raó les lletres podrien no ser vàlides, Gil suplica que se’ls atorgui plena “roboris firmitatem”. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 966, 148r-148v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: En temps del papa Sixt IV, el capítol de l’església de Santa Maria de la ciutat de Calatayud (“Calataiunbii”), a la diòcesi de Tarassona, i l’aleshores abat i la comunitat del monestir d’Oña? de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Burgos, no podien mantenir el priorat de Sant Benet de la mateixa ciutat i orde, que depenia del monestir. Per resoldre la qüestió, el mateix papa havia erigit una canongia amb prebenda i una “operariam” [obra] a la mateixa església per mantenir-lo i les havia unit al priorat per tal que un mateix possessor obtingués tots aquests beneficis. Més tard, el papa Innocenci VIII havia concedit a Domingo de Santacruz, laic de la mateixa ciutat, el juspatronat sobre el priorat. // Els suplicants sol•liciten que se’ls retorni el juspatronat sobre el priorat en virtut de les lletres del papa Sixt IV. “Concessum ut petitur in presentiam d.n. pape A. car. S. Anastasie.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 966, 104r-105v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El bisbe, el degà, el xantre, el tresorer i el capítol de l’església de Calahorra supliquen que els clergues de la mateixa diòcesi puguin prendre possessió lliurement dels seus beneficis i que per aquest motiu no siguin molestats pels senyors locals, tal com el papa Sixt IV havia concedit amb una lletra a l’abat del monestir de Sant Emilià de Calahorra i a la comunitat de les esglésies de Sant Pere, del lloc de Sòria, a la diòcesi d’Osma, i de Cavis?, a la de Tarassona.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 963, 041r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: En temps del papa Innocenci VIII, el benefici simple servitori d’Arenillas, a la diòcesi de Palència, vacant per la mort de García Pérez, el seu últim possessor, havia estat concedit al suplicant Alfonso de San Félix, clergue de Jaén. // Com que en les lletres apostòliques s’havia confós el lloc d’Arenillas amb un homònim existent a la diòcesi de Burgos, Alfonso suplica que se li concedeixi una nova lletra. “Fiat ut petitur R[odericus]”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 964, 254v-255r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: En temps del papa Innocenci VIII, els suplicants Gavino Corroy, aleshores beneficiat perpetu a l’església de Santa Maria Magdalena de València i Miquel Gomis, aleshores arxiprest de l’església de Dolia, a Sardenya, desitjaven permutar els beneficis que posseïen. Com que el seu benefici valia menys, Gavino havia concedit a l’altra part també una pensió anual sobre l’arxiprestat i sobre l’església parroquial anomenada “plebania” de Nuoro a la diòcesi d’Ottana, a Sardenya. El papa havia ordenat a Jaume Roig, canonge de València, rebre la renúncia dels respectius beneficis i la pensió que Gavino hauria pagat. // Com que el papa havia mort, sol•liciten que se’ls concedeixi la gràcia especial d’algunes lletres de confirmació “perinde valere”. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alessandria

Reg. Suppl. 965, 181v-182r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia assignat l’escolastria de l’església de Segòvia, vacant de feia temps, al suplicant Bernardo de Salamanca, clergue de Salamanca i notari del sacre palau apostòlic, amb unes lletres en les quals no havia fet menció del difunt Juan Garcia, clergue i “moderno”, el seu possessor. // Malgrat que el mateix papa havia corregit l’error amb l’emissió d’unes altres lletres, el suplicant sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alessandria

Reg. Suppl. 965, 092v

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Sancho García de Villena, clergue de la diòcesi de Cartagena, una pensió anual sobre els fruits d’una canongia amb prebenda de l’església de Salamanca que Diego de Cabria, possessor, hauria pagat. // El suplicant sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de continuar gaudint de la dita pensió malgrat un error del notari. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alessandria

Reg. Suppl. 965, 059r

  • Signatura:
  • Data: 1492/11/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Bartomeu Benítez (“Benedicti”), clergue de la diòcesi de Sogorb, havia estat presentat per a la meitat del benefici simple perpetu sota la invocació dels sants Fabià i Sebastià, “de iure patronatus laicorum”, a l’església del lloc de Perica, a la mateixa diòcesi; i el papa Innocenci VIII l’hi havia concedit un cop quedés vacant, amb unes lletres on es llegia, però, que el benefici estava sota la invocació de Santa Anna. // Com que el benefici ha quedat vacant, Bartomeu sol•licita que se li concedeixi la gràcia especial de la seva provisió, malgrat l’error detectat en les lletres del papa. "Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie".
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 962, 033v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Guillem Ramon Centelles?, clergue de València, familiar i continu comensal del papa, suplica que es confirmi la dispensa que li permet administrar els seus beneficis presents i futurs sense rebre els ordes sagrats necessaris. “Concessum in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies