Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 975, 260r-260v

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Les esglésies parroquials dels llocs d’Oroz i de Mendia [Mélida?], “ad invicem perpetuo unitis”, a la diòcesi de Pamplona, vacants, havien estat concedides al suplicant García de Urioz, prevere de la mateixa diòcesi, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI. Més tard s’havia obert una causa davant de l’oficial de Pamplona entre ell i Martín de “Erdocayn” [Erdotzain] i Jimeno àlies Simón de Villava, “assertos clericos respective adversarios”, sobre la possessió d’aquests beneficis, que es van concedir a García, però els dos adversaris van apel·lar. Mentrestant, Simón havia renunciat els seus drets sobre aquests beneficis. El suplicant sol·licita que s’admeti la cessió de Simón i que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els seus drets. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 962, f. 300r.

Reg. Suppl. 975, 194v-195r

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Francisco Pérez, clergue de la diòcesi de Badajoz, “actorem”, i el difunt Juan de Villalpando, “reum et possessorem”, sobre la possessió de la porció íntegra de l’església de Còrdova que, vacant, havia estat concedida al dit Joan per l’autoritat apostòlica “vel” ordinària. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que mentrestant Joan havia mort i el suplicant Sancho Martínez de Valpuesta, clergue de la diòcesi de Burgos, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Sixt IV, havia reclamat el benefici per a ell mateix i el va obtenir, mentre que Francisco havia cedit els seus drets sobre ell en mans del papa Alexandre VI, el mateix Sancho suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 975, 186v-187r

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La porció prestimonial de Villanueva de “Lalaton”? o “Laboton”?, a la diòcesi de Conca, vacant per la renúncia de Gutierre de Fonseca, clergue, en mans de l’ordinari local, que l’havia acceptada, havia estat concedida al suplicant Fernando “etiam” de Fonseca, canonge de Conca. // Atès que en el moment de la renúncia de Gutierre hi havia una causa entre ell i un tal Iván [Juan] de Illanes, “qui pro clerico se gerit”, per la seva possessió, que va ser adjudicada al primer, Fernando suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ordenar a l’auditor que jutja el cas que li confereixi els drets sobre el benefici que eren de Gutierre i, en conseqüència, la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 975, 123r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El benefici simple perpetu de l’altar de la imatge de la Passió de nostre Senyor Jesucrist i la Santa Espina, a l’església de València, “quod de iure patronatus laicorum existit”, vacant per la mort de Joan Vidal, el seu últim possessor, havia d’ésser concedit a un prevere, segons l’acte de la seva fundació. Francesc Joan d’Artés, clergue de nou anys d’edat, va ser presentat davant del vicari de l’arquebisbe de València perquè se li concedís el benefici. Més tard es va obrir una causa davant del mateix vicari entre Francesc Joan i Ramon “Glaries?”, “qui pro clerico se gerit”, sobre la possessió del benefici. El vicari va dictar sentència a favor de Francesc Joan i contra Ramon, però ell mateix va renunciar el benefici en mans del papa Innocenci VIII, “litteris apostolicis super ea non confectis”. // El papa Alexandre VI ordena al vicari de l’arquebisbe de València que subrogui Joan d’Artés, familiar i continu comensal seu, en els drets que Francesc Joan posseïa sobre el benefici i que executi la seva possessió. “Concessum ut petitur in presentiam domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: Sobre el mateix acord vegeu també reg. Vat. 777, ff. 221v-224r, que hauria d’ésser la butlla corresponent a aquesta súplica, però el cognom de Ramon és Blanes. Tanmateix, no hem localitzat cap cognom “Glaries” (“Glories”?) o “Glanes”, que podria ser un error de l’escrivà per “Blanes”.

Reg. Suppl. 974, 157r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre el suplicant Pedro de Toro i Sancho de “Prestinis” [Prestines] sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de Palència vacant per la mort d’Alfonso Fernández de Osorio, el seu últim possessor. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Sancho havia renunciat als seus drets sobre el benefici. // El suplicant solˑlicita que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de la canongia. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: La part superior del foli està mutilada.

Reg. Suppl. 974, 106v-107r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Guillermus de Perreris, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Sancho Martínez de Valpuesta, porcionari de l’església de Còrdova, “reum” i possessor, d’una banda, i un tal Alfonso de Castroviejo, clergue de Còrdova, Andrés de Higes i altres, de l’altra, sobre la possessió d’una porció íntegra de l’església de Còrdova que havia estat concedida al mateix Alfonso en virtut d’unes lletres del papa Innocenci VIII. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que Alfonso havia mort a la seu apostòlica, Sancho suplica d’ésser subrogat en els seus drets sobre el benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri papae. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 974, 048v-049r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre el suplicant García Rodríguez de Quiroga, rector de l’església parroquial, “abbatia nuncupata”, de Sant Claudi de “Ribadesil” [Ribas de Sil], a la diòcesi d’Astorga, i Esteban Fernández, “qui se gerit pro clerico”, sobre la possessió de la mateixa església. La causa restava indecisa. En compliment d’una concòrdia, Esteban havia cedit els seus drets sobre el benefici. // García suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 973, 066v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de Matteo de Ubaldis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Luis de Molina, escriptor de lletres apostòliques, “actorem”, i Juan de “Uyana”?, “reum”, sobre la possessió de l’església parroquial de Santa Caterina del castell (“oppidi”) de Molina, a la diòcesi de Segòvia. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que Juan va renunciar, en mans del bisbe diocesà, els drets que posseïa sobre el benefici, Juan sol·licita que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets d’aquell sobre el benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 193r-193v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’Achille de Grassis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Pedro de Aranda, prevere de la diòcesi de Sevilla, i Lucas de Sarria, “assertum clericum”, sobre la possessió de la porció prestimonial del lloc de Santa Maria del Puerto, a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Lucas havia cedit en mans del papa Alexandre VI els seus drets sobre el benefici. // Pedro suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió d’aquella porció. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 972, 169v-170r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix a Juan Alfonso de Astorga, canonge de Còrdova, la gràcia especial de la provisió de la canongia amb prebenda de l’església de Mallorca que Martí Ponç (“Pontz”), elegit arquebisbe de Messina el mateix dia per la mort de Pedro [de Luna], havia deixat vacant. “Concessum motu proprio ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 972, 145r-145v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Fernando de Riero, clergue d’Astorga, familiar del papa Alexandre VI, i Pedro de Tara, “assertum clericum”, sobre la possessió del benefici simple de Santa Eulàlia del lloc de Ballesteros, a la diòcesi d’Astorga. La causa quedava indecisa en primera instància. Com que mentrestant Fernando havia mort, Juan [Ruiz de Medina], bisbe d’Astorga, en la persona del suplicant Alfonso de Mirantes, familiar seu, suplica que se’l subrogui en els seus drets i se li concedeixi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 101r-101v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant Guillermus de Perreris, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Johannes “Palucas”, prevere de Càller, “reum” i possessor, i Juan “Frizaz” [Fariza] sobre la possessió de l’església parroquial de “Frottei” [Furtei], a la diòcesi de Càller. Com que mentrestant Juan F. havia mort, Juan P. suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els seus drets i, en conseqüència, que se li faci provisió del benefici, que ha de ser desmembrat d’una canongia amb prebenda que el mateix Juan P. posseïa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 076v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de Francesco Brevio, auditor del sacre palau apostòlic, entre Ivón (“Yvonem”) de Illanes, clergue de la diòcesi de Conca, “actorem”, d’una part, i Lorenzo [Cybo Mari], cardenal de Santa Cecília, i Guillermo Ffalano, “assertum clericum adversarium”, de l’altra, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de Palomares, a la diòcesi de Conca. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, el cardenal i Guillermo havien cedit en mans del papa Alexandre VI els drets que posseïen sobre el benefici. // Ivón suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets de tots dos i, en conseqüència, la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre el mateix benefici vegeu també reg. Suppl. 970, ff. 135r-135v.

Reg. Suppl. 972, 051v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Guillermus de Perreriis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Guillem Ramon (“Raymundi”) de “Centegilles” [Centelles], clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, Juan Ximenes [Jiménez] de Fariza, Domènec “Spatla”, Ferran Renart i “nonnullos alios etiam clericos ex una” i el difunt Mateu “Malli” o “Molli” i altres clergues adversaris, de l’altra, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de Terralba i prebenda de “Sardinia” [Sardenya]. La causa restava indecisa en segona instància. // Com que mentrestant Juan de Fariza havia mort, Guillem suplica que s’ordeni a l’auditor que el subrogui en els seus drets sobre el benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. Car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 316r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de Pietro de Accoltis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Gaspar de Torrella (“Torella”), clergue de València, metge, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “actorem”, i Juan “Picamenas” de Fariza, “reum et defensorem”, sobre la possessió de la canongia amb prebenda d’Ortacesus (“Ordones”) i de Guamaggiore (“Gemaiori”), a la diòcesi de Dolia. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que Juan havia mort, Gaspar sol·licita que els drets sobre els beneficis, que havien retornat a Ascanio Maria [Sforza], cardenal diaca de Sant Vit “in Macello” i vicecanceller pontifici, siguin subrogats al seu favor. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Vegeu la butlla, amb la mateixa data, per la qual aquests i altres beneficis havien estat reassignats al cardenal Sforza, després de la mort de Juan de Fariza, familiar seu (reg. Vat. 776, ff. 58v-60v).

Reg. Suppl. 971, 188v-189r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de Francesco Brevio, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Pedro de Toro, clergue de Zamora, “actorem”, i Diego Meléndez [de Valdés], bisbe de la diòcesi de Salamanca, “reum et possessorem”, sobre la possessió de l’església parroquial de “Ximen Morio”? [Jeminarre?], a la diòcesi de Segòvia. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que Diego havia estat traslladat al bisbat d’Astorga, Pedro sol·licita que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets d’aquest sobre el benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 034r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Pietro de Accoltis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Gaspar de Torrella, clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, metge i “actorem”, i Juan “Picunevas” o “Picunenas” [Picón Uña?] de Fariza, “reum” i possessor, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de Dolia, a Sardenya, amb els territoris annexos d’Ortacesus i Guamaggiore, que l’autoritat ordinària havia concedit a Gaspar. La causa restava indecisa en primera instància. // Gaspar, com que mentrestant Juan havia mort, suplica de ser subrogat en els seus drets en el benefici i, en conseqüència, que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de la canongia. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 972, 016r-016v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Guglielmo de Perreriis, auditor del sacre palau apostòlic, entre un cert Juan de Fariza, “actorem”, i el suplicant Onofre Torresani (“Torrosani”), clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, sobre la possessió de l’església parroquial de Decimoputzu (“Decimopuzo”), a la diòcesi de Càller. La causa restava indecisa en primera instància. // Onofre, com que Juan havia mort a la seu apostòlica, suplica que s’ordeni a l’auditor de subrogar-lo en els drets que ell tenia sobre el benefici i, en conseqüència, la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 970, 041v-042r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els beneficis simples dels llocs de Quintanilla de Val de Trigueros i de Vallaverde i d’altres llocs a la diòcesi de Palència, vacants per la mort de Juan de Ayllón, sotsdiaca i capellà apostòlic, havien estat concedits a R[affaele Riario], cardenal de Sant Jordi “ad velum aureum”. Més tard s’havia obert una causa davant de Matteo de Ubaldis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el cardenal i Esteban de la Hoz, “que se gerit pro clerico” de Segòvia, protonotari de la seu apostòlica i del papa Alexandre VI, i escriptor apostòlic, sobre la possessió dels beneficis. La causa restava indecisa.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: A causa de la llacuna que presenta el foli no és possible determinar la conclusió de la causa, encara que tot fa pensar que el cardenal havia renunciat els seus drets sobre els beneficis a favor d’un familiar seu no identificable.

Reg. Suppl. 968, 236v-237r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa al sacre palau apostòlic davant de Francesco Brevis, auditor subrogat del mateix palau, entre el suplicant i familiar del papa Alexandre VI Andrés de Paz, clergue de Burgos, batxiller en decrets, i Pedro González, clergue de la diòcesi de Lleó, sobre la possessió del benefici simple servitori de Sant Salvador de Celadillo, a la mateixa diòcesi de Lleó. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Pedro havia cedit en mans del papa els seus drets sobre el benefici. // Andrés, familiar del mestre Alfonso de Lerma, clergue de Burgos i escriptor de lletres apostòliques, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets que Pedro posseïa sobre el benefici i, en conseqüència, la seva provisió, i al mateix Pedro, per les despeses, una pensió anual de 600 morabatins sobre els fruits del benefici, que Alfonso i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 961, 264v-265r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Felino de Sandeis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Cristòfor Planes, prior de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i un cert Joan Pérez, “assertum clericum”, sobre la possessió del dit priorat de Sant Joan de Barcelona. La causa restava indecisa en primera instància. // Cristòfor suplica que, en cas de “si neutri”, s’ordeni a l’auditor de subrogar-lo en els drets que l’últim possessor tenia sobre el benefici i, en conseqüència, la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 962, ff. 015r-015v.

Reg. Suppl. 961, 225r-225v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant Girolamo Porcari, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Lluís Despont, clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI i possessor, d’una part, i Miquel “Sanc” [Sanç?], “assertum clericum”, i Vicent “Terega” [Tàrrega?], clergue de València, “actores”, de l’altra, sobre la possessió del benefici simple perpetu sota la invocació de la Santa Trinitat de l’altar major de l’església parroquial de Sant Joan del Mercat, a València. La causa restava indecisa en segona instància. Mentrestant, Vicent havia cedit en mans del mateix papa els drets que posseïa sobre el benefici. // Lluís suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els drets que Vicent posseïa sobre el benefici. “Concessum in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 962, ff. 023v-024r.

Reg. Suppl. 961, 108r-108v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La sagristia de l’església de Tarassona, vacant, havia estat concedida pel papa Innocenci VIII al suplicant García González, clergue de Saragossa, fill de Luis, laic de la mateixa ciutat i secretari de Ferran, rei de Castella, Lleó i Aragó, quan tenia uns 10 anys d’edat. Més tard s’havia obert una causa davant de Girolamo Porcari, auditor del sacre palau apostòlic, entre el mateix García, d’una part, i Juan de “Corneliana” [Cornellana o Cornellà] i Juan de Santoro, “adversarios”, de l’altra, sobre la possessió de la dita sagristia. L’auditor havia dictat una sentència a favor de García i contra Juan, que havia interposat una apel·lació. // Com que més tard Juan de “Corneliana” havia mort, García suplica d’ésser subrogat en els drets que el difunt posseïa sobre el benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 961, 104r

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de Girolamo Porcari, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Jaume Salvana, rector de l’església parroquial de Borriol, a la diòcesi de Tortosa, i Joan de Cornellana o Cornellà, “tunc in humanis agentem et pro clerico se gerebat”, sobre la possessió del benefici simple perpetu a l’església de Tarragona, que, vacant, havia estat concedit al mateix suplicant pel papa Innocenci VIII. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que més tard Joan havia mort, el suplicant sol·licita d’ésser subrogat en els drets que el difunt posseïa sobre el benefici i, en conseqüència, la seva provisió. “Fiat R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 961, 067v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Les capellanies perpètues dels Sants Simó i Judes i de Sant Martí de la capella del mateix Sant Martí a l’església d’Osca, “institutis ad invicem perpetuo unitis que de jure patronatus laicorum existunt”, estaven vacants per la mort de Martín de Morisco, el seu últim possessor. En la seva fundació s’establia que només l’obtindrien els parents del fundador, “peritus in arte musica”, per dirigir el cant al cor de l’església d’Osca i instruir els nens. Pedro Fernández, prevere beneficiat de la mateixa església d’Osca, parent del fundador, havia obtingut les dues capellanies pel degà i el capítol de l’església d’Osca. Més tard s’havia obert una causa entre ell i Antonio Gras, “assertum clericum”, presentat per Martín de Boler, sobre la possessió de les dues capellanies. // Com que Antonio havia mort, Pedro suplica d’ésser subrogat en els drets que el difunt posseïa sobre els beneficis i, en conseqüència, la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 961, 032r

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de l’auditor del sacre palau apostòlic entre el suplicant Diego de “Ollague”, clergue de la diòcesi de Calahorra, i Fernando Martínez de “Alchon” [Alcón, sic per Alesón?], clergue de Calahorra, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de la mateixa ciutat. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que Fernando havia mort, Diego suplica que s’ordeni a l’auditor de subrogar-lo en els drets que el difunt posseïa sobre el benefici i, en conseqüència, que se li concedeixi la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.

Reg. Suppl. 961, 021r-021v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Guglielmo de Perreriis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Fernando de Enciso, clergue de la diòcesi de Calahorra i La Calzada, “actorem”, d’una part, i Fernando Martínez de Alesón, “reum et possessorem”, i altres, de l’altra, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de Calahorra. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que Fernando Martínez havia mort, Fernando de Enciso suplica que s’ordeni a l’auditor de subrogar-lo en els drets que el difunt posseïa sobre el benefici i, en conseqüència, la seva provisió. “Fiat ut petitur R[odericus]”.

Reg. Suppl. 961, 004v-005r

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El benefici simple perpetu sota la invocació dels Sants Pere i Bartomeu de l’església parroquial de Sant Joan del Mercat (“Merciato”), a la ciutat de València, estava vacant per la mort de Francesc de Tous (“Thous”), el seu últim possessor. Gaspar i Bernat de Tous havien presentat al vicari del bisbe de València Joan de Tous, “assertum clericum” i fill del mateix Bernat; Pere Mercader de Sabata (“Cabata”) havia presentat Jeroni Barceló, “assertum clericum”, i Jaume Honorat Roig (“Rog”), “decretorum doctor” i canonge de València, com a procurador de Gaspar Pellicer, i Caterina de Santacília (“Sentacilia”), muller de Gaspar, havien presentat el suplicant Joan de Santacília, prevere de València. Més tard s’havia obert una causa davant del vicari entre Joan de Tous i Joan de Santacília sobre la possessió del benefici. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que més tard Joan de Tous havia mort, el suplicant sol·licita d’ésser subrogat en els drets que el difunt posseïa sobre el benefici i, en conseqüència, la seva provisió. “Fiat ut petitur R[odericus]”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: La butlla corresponent amb data 1492/09/27 es troba al reg. Vat. 773, ff. 087v-088v.

Reg. Suppl. 961, 001r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/06
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre el suplicant Andreu Vives, clergue de la diòcesi de Saragossa, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, i Joan Ferrer, “qui se pro clerico gerebat”, sobre la possessió de l’església parroquial de Cretes, a la diòcesi de Tortosa, que, vacant, havia estat concedida al mateix suplicant. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que més tard Joan havia mort, el suplicant sol·licita d’ésser subrogat en els drets que el difunt posseïa sobre el benefici i, en conseqüència, la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. card. s. Anastasie”.
  • Observacions: Una altra súplica sobre el mateix afer amb data 1492/08/26 es troba al reg. Suppl. 961, ff. 003r-003v.

Reg. Suppl. 967, 192r-192v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/19
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Pedro de Ferrera, capellà del papa Alexandre VI i auditor del sacre palau apostòlic, i un cert García de Mendoza, sobre la possessió de la canongia amb prebenda de l’església de Palència vacant per la mort de P[ietro?] de Monterosso, que Pedro havia obtingut en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. La causa restava indecisa en primera instància. // Com que Pedro havia mort, el papa Alexandre VI ordena “motu proprio” a l’auditor de subrogar Alfonso Carillo [o Carrillo], clergue de Conca, notari i cubiculari, familiar seu, en els drets que el difunt posseïa sobre el benefici i, en conseqüència, la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies