Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 975, 049v-050r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La difunta Beatriu de Pinós, vídua d’un cert Francesc Galceran “etiam” de Pinós, laic de Mallorca, va ordenar en el seu testament que les pensions censals i altres fruits, rendes i ingressos que rebia dels seus béns fossin destinats a la manutenció d’un mestre i dotze estudiants de l’Art de Ramon Llull naturals del regne de Mallorca –o d’altra procedència, en cas que estiguessin malalts–, i el que sobrés s’assignés a altres causes pies. Ara, però, no hi ha estudiants de l’Art al regne, i a la ciutat de Mallorca s’ha començat a edificar fa poc un monestir de monges de Sant Jeroni sota la regla de Santa Elisabet de l’orde de Sant Agustí que, a causa de la pobresa de la comunitat, ha quedat interromput, però que es podria enllestir si se li assignessin aquelles pensions i els fruits, rendes i ingressos durant deu anys. // La priora i la comunitat conventual del monestir supliquen que se’ls assignin les citades pensions i els fruits, rendes i ingressos durant deu anys. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 975, 049r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Lorenzo Vaca, preceptor de la preceptoria de l’orde de l’Esperit Sant extramurs de la ciutat de Segòvia, familiar i continu comensal d’Ascanio Maria [Sforza], cardenal de Sant Vit i vicecanceller de l’Església romana, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder obtenir qualsevol altre tipus de benefici, a més de la preceptoria. “Concessum ut petitur sui ordinis in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 975, 046r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Bernat de Mont-rodon, canonge i precentor de l’església de Vic, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’escollir un bisbe resident fora de la cúria romana que el promogui als graus del diaconat i del presbiterat. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 975, 045v-046r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fra Alfonso de Céspedes, hispà (“ispanus”), profés de l’orde de Sant Francesc, que havia viscut molts anys a l’orde, suplica que se li permeti retirar-se a una ermita a Espanya (“in partibus Ispanie”) on pugui recitar les hores canòniques i celebrar missa amb alguns socis. “Concessum ut petitur cum licentia superioris in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 975, 044v-045r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La canongia amb prebenda de l’església de Càller vacant per la mort de Nicolau Asbert, el seu últim possessor, havia estat concedida a Onofre Torosani, clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI. Més tard s’havia obert una causa davant un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Onofre i Esteban Albacar sobre la possessió de la dita canongia amb prebenda. Per arribar a una conclusió, Esteban havia cedit els seus drets sobre el benefici, però Onofre no va rebre les lletres de subrogació pertinents. Per tant, Onofre va cedir el benefici en mans del papa. // Antoni Monrós, clergue de Càller, també familiar i continu comensal del papa, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Hauria de ser el mateix Antonio Monrós, clergue de Calahorra, per a qui vegeu reg. Vat. 780, ff. 51r-52v. Sobre el matex afer vegeu també reg. Suppl. 975, f. 5r.

Reg. Suppl. 975, 043v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Martín Sánchez de Borrospe (“Borrozpe”), canonge de l’església de Santa Maria de Tudela, a la diòcesi de Tarassona, suplica que, estudiant a Roma o en un altre lloc, se li concedeixi la gràcia especial de poder percebre els fruits dels seus beneficis actuals i futurs sense residir-hi. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 975, 041r-041v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Santa Maria de Conques, a la diòcesi d’Urgell, havia quedat vacant perquè Francesc de Bellera, el seu últim rector, l’havia ocupat sense ésser promogut als graus necessaris per administrar-la. // Bernat de Corbera, clergue de la diòcesi de Barcelona, familiar del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria
  • Observacions: La mateixa súplica havia estat presentada més d’un any abans (reg. Suppl. 967, f. 82r).

Reg. Suppl. 975, 037v-038r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Moixent, a la diòcesi de València, vacant, havia estat concedida a Gaspar de Pertusa, rector de l’església de Sant Esteve de València, sol·licitador de lletres apostòliques i familiar del papa Alexandre VI, perquè la unís amb la seva. // Gaspar, també cubiculari, com que els fruits de les dues esglésies superaven el límit i, per tant, tenia por d’incórrer en el “surreptionis vitio”, suplica que es confereixi “roboris firmitatem” a les lletres de la provisió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 975, 028r-028v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/21
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Luis Méndez de Parada, clergue de la diòcesi de Conca, “in decretis licentiatus”, havia exposat al papa Alexandre VI que havia estat acusat en diverses causes d’assassinats i disturbis. // El mateix suplica que se l’absolgui d’aquesta acusació perquè pugui ésser promogut als ordes sagrades. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 975, 025v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Giovanni Giacomo [Sclafenati], cardenal prevere de Sant Esteve “in Celio monte”, havia cedit en mans del papa Alexandre VI un benefici perpetu simple de l’església de Sant Joan i un altre de la de Santa Maria Magdalena que posseïa a la diòcesi de Jaén, “possessione non habita”. // Alfonso de Las Cañas (“Caynas”) i Pedro Uroz de Morillo, familiars i continus comensals d’Ascanio Maria [Sforza], cardenal diaca de Sant Vit “in macello” i vicecanceller de l’Església romana, supliquen que s’admeti la cessió i que es concedeixi a Alfonso la gràcia especial de la provisió del benefici de Sant Joan. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 975, 024v-025r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria: ,
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre els suplicants Macià Branencs (“Branenchs”), clergue de la diòcesi de Vic, i Pere Sala, prevere de Vic, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de Bancells (“Bancellis”), a la mateixa diòcesi, vacant per la mort de Ramon Boada (“Buada”), prevere i últim possessor seu, que havia estat concedida a Macià per l’autoritat ordinària. La causa restava indecisa en primera, segona i posteriors instàncies. Per arribar a una conclusió, Pere havia cedit en mans del papa els seus drets sobre el benefici i sobre l’església parroquial de Castanyadell, que posseïa a la mateixa diòcesi. // Tots dos i Pere “Cresos”? [Croses?], rector de l’església parroquial de Santa Maria de Vilanova (“Villanova”), a la mateixa diòcesi, supliquen que s’admeti la cessió, que es concedeixi el benefici a Macià amb l’església de Castanyadell i, en cas de morir, es concedeixi a Pere C. d’unir-la a la seva església, i a Pere Sala una pensió anual sobre els fruits del benefici, que Macià i Pere C. li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix benefici vegeu també reg. Suppl. 964, f. 84r, i reg. Suppl. 972, ff. 11r-11v.

Reg. Suppl. 975, 017r-017v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de Arbolance, clergue de la diòcesi de Calahorra, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici patronal de “Berucano”, a la matexa diòcesi, vacant per la mort de N., el seu últim possessor. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 975, 011v-012r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La capellania perpètua de l’església parroquial del lloc del Recuenco, a la diòcesi de Conca, fundada per Martín Palacio del Recuenco, laic de la mateixa diòcesi, i que “de iure patronatus laicorum existit”, havia estat vacant durant tant de temps que la seva col·lació havia tornat a la seu apostòlica, encara que Fernando de Molina, “qui se gerit pro clerico”, l’havia ocupat durant més de tres anys i la continuava ocupant indegudament. // Pedro de la Guerra, clergue de la mateixa diòcesi, familiar i comensal continu d’Ascanio Maria [Sforza], cardenal diaca de Sant Vit i vicencanceller de l’Església romana, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 975, 011r-011v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: De part dels suplicants Juan Roy i altres laics habitants del lloc de Castillonuevo (“Castriello Nuevo”), a la diòcesi de Pamplona, que eren part en una causa, es va exposar al papa Alexandre VI que García Calvo, canonge de Jaca, havia denunciat falsament davant Domingo Calvo, oficial de la ciutat i diòcesi de Jaca, que els suplicants posseïen indegudament alguns béns que li havien estat arrabassats. El mateix oficial va redactar una denúncia falsa. Es va dictar sentència contra els habitants, que van apel·lar a la seu apostòlica mitjançant unes lletres adreçades al degà i a Martín de Sangüesa (“Sanuessa”) i Bernardino Samper (“Xamper”), canonges de l’església d’Osca. // Els suplicants, com que són pobres i ignorants del dret, sol·liciten una altra comissió per jutjar la causa. “Concessum ut petitur constito de paupertate in presentia domini nostri pape. Jo. Alexandrinus”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 975, 011r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: A la diòcesi de Calahorra, per un costum antic i aprovat, només hi podien obtenir beneficis els seus fills patrimonials. El suplicant García Pérez de Salvatierra (“Salvaterra”), prevere de la diòcesi de Calahorra, “filius patrimonialis” de les esglésies de Santa Maria i de Sant Joan del castell (“oppidi”) de Salvatierra (“Savaterra” –sic–), a la mateixa diòcesi, “canonice invicem unitarum”, i beneficiat perpetu del benefici del diaconat d’aquestes esglésies, ja que el de presbiterat de les mateixes esglésies estava vacant per la mort de Juan Abad de Ocáriz (“Abbatis de Ocharis”), el seu últim possessor, havia estat presentat per a la seva provisió per les dites esglésies, a les quals pertanyia la presentació, i l’havia obtingut per l’autoritat ordinària. // Com que té dubtes sobre la presentació, García suplica que se li confereixi una nova provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 975, 010v-011r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Antoni Monrós, clergue de Càller, beneficiat perpetu de l’església de Càller, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de la canongia amb prebenda “de Santsperat [San Sperate] nuncupata”, vacant per la mort d’Esteban de “Alberar” o “Albecar” [Albacar], el seu últim possessor. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Sobre Esteban Albacar, clergue de Saragossa, i la mateixa canongia de San Sperate vegeu també reg. Suppl. 969, ff. 281r-281v.

Reg. Suppl. 975, 010r-010v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan Ruiz, escolar de la diòcesi de Burgos, suplica que s’esculli un bisbe resident a la cúria romana que li confereixi el caràcter clerical. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 975, 010r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan Martínez, rector de l’església parroquial de Sant Miquel d’Espinosa, a la diòcesi d’Astorga, “in romana curia presens”, suplica que se li concedeixi una llicència per poder resar les hores canòniques i l’ofici diví, tant diürn com nocturn, juntament amb dos socis o familiars que escollirà allà on es trobi, segons el costum romà i segons el ritu i el costum de l’església d’Astorga o d’altres esglésies de les quals sigui beneficiat ell mateix o els seus familiars, també en el futur. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 975, 007v-008r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant un cert auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Juan de Herrera, “reum et possessorem”, i un cert Alfonso de Cueva, clergue de Sevilla, “actorem”, sobre la possessió del benefici simple servitori de l’església parroquial de Sanlúcar de Barrameda i de la capellania perpètua de l’altar de Sant Martí de l’església parroquial de Tejada [la Vieja], a la mateixa diòcesi. // Com que després Alfonso havia cedit tots els seus drets sobre els beneficis, Juan suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en aquests i, en conseqüència, la seva provisió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 973, ff. 130r-130v.

Reg. Suppl. 975, 007r-007v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Luis de Ripalda, clergue de la diòcesi de Pamplona, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió [de l’església?] de Guenduláin, a la mateixa diòcesi, vacant per la mort de Sancho de Mendigorria, el seu últim possessor. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia,

Reg. Suppl. 975, 007r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’Antonio de Monte, auditor del sacre palau apostòlic, entre Lorenzo de Valverde i Juan de Vega, “assertos clericos respective adversarios”, sobre la possessió de la capellania perpètua situada a l’altar de Sant Sebastià “vocata communiter del Thesorero” de l’església de Badajoz, vacant per a la mort de Gonzalo Téllez (“Tillez”) de Vega, el seu últim possessor. La causa restava indecisa. // El suplicant Cristóbal de Castro, clergue de Salamanca, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que, en cas de “si neutri”, s’ordeni a l’auditor que li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia,

Reg. Suppl. 975, 005r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Felino de Sandeis, auditor del sacre palau apostòlic, entre el suplicant Onofre Torosani, clergue de València, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, actor, i un tal Esteban “Albacaro” [Albacar], “intrusum assertum clericum adversarium”, sobre la possessió d’una certa canongia amb prebenda de l’església de Càller que el dit suplicant, per la mort de Nicolau Albert, canonge i últim possessor, havia obtingut per autoritat apostòlica. La causa restava indecisa en primera instància. // Onofre suplica que, atès que mentrestant Esteban havia mort, se li concedeixi la gràcia especial d’ésser subrogat en els seus drets i, en conseqüència, d’obtenir la provisió del benefici. “Fiat ut petitur. R[odericus]”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 975, 003v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/22
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Battista [Pinelli], arquebisbe de Cosenza, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI algunes porcions patrimonials de Sant Joan d’Écija (“Asagia” –per “Astigia”–), a la diòcesi de Sevilla, i de “Mens...schette”? [Mencheta?], a la de Còrdova, que va ordenar concedir a Andrea de “Ordono”, clergue de Gènova, juntament amb una pensió anual de 75 ducats sobre els fruits de la mensa arxiepiscopal del mateix Battista, però després el mateix Andrea va cedir en mans del papa els beneficis, “litteris non confectis”. // L’arquebisbe de Cosenza suplica que se li torni a concedir la provisió dels beneficis i que s’extingeixi la pensió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 975, 002r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre el suplicant Esteban Fernández de Camporramiro (“Canporamiro”), canonge d’Ourense, i García Rodríguez de Quiroga, clergue de la diòcesi d’Astorga, sobre la possessió de l’església, “abbatia nuncupata”, de Sant Claudi de Ribas de Sil, a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa. En compliment d’una concòrdia, Esteban havia cedit els seus drets sobre el benefici. // Esteban suplica que, per les despeses i per a la solució de la concòrdia, se li concedeixi una pensió sobre la tercera part de cada fruit de cada llogaret o camp de la mateixa església. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 975, 001v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia escrit una lletra a l’ardiaca de Biscaia i a Gonzalo Sánchez o Sanz (“Santio”), canonge de l’església de Calahorra, en què es deia que el prior i els monjos del monestir de Santa Maria de Nájera, de l’orde de Sant Benet, a la mateixa diòcesi, li havien exposat que entre els seus béns hi havia algunes cases i herències que “pro utilitate” del dit monestir havien estat concedides en emfiteusi perpètua a Fernando Martínez de Navarrete, laic de la mateixa diòcesi, per un cens de 6.000 morabatins. El papa li havia ordenat que confirmés el que hi havia escrit, perquè el mateix Fernando se li havia adreçat amb dubtes. // Atès que un dels jutges de la lletra preinserta (1489/09/01) havia mort i l’altre havia abandonat el lloc de Logroño, on es trobaven els béns, se suplica que els substitueixi el cantor de les esglésies col·legiates de Sant Martí d’Albelda i de Santa Maria Rotonda de l’esmentat lloc de Logroño. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 974, 300v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso de Mengíbar (“Megivar”), clergue, rector de l’església parroquial d’Arconilla, a la diòcesi de Jaén, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia renunciat en les seves mans el benefici simple servitori de l’església de Sant Pere del lloc de Sanlúcar la Mayor, a la diòcesi de Sevilla. // Alfonso i Juan de Vallejo (“Valleyo”), clergue de la diòcesi d’Osma, també familiar i continu comensal del papa, supliquen que s’admeti la renúncia, que es concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici a Juan, i a Alfonso, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits de l’esmentada església parroquial d’Arconilla, que el papa Innocenci VIII havia concedit a Juan. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d’Alexandria

Reg. Suppl. 974, 281r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre Diego Fernández i Alfonso Rodríguez sobre la possessió d’un monestir a la diòcesi d’Oviedo. La causa restava indecisa. Per concloure-la, s’havia arribat a una concòrdia entre les dues parts: si Alfonso concedia la lliure possessió del monestir a Diego, aquest li pagaria una pensió anual de 12.000 morabatins sobre els seus fruits. // Tots dos supliquen que es confirmin els pactes acordats i, per tant, es concedeixi a Alfonso la pensió que Diego li pagarà. “Concessum ut petitur de commissione canonice in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: La part superior del foli està deteriorada. Per tant, no és possible aclarir els motius de la causa.

Reg. Suppl. 974, 278r-278v

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Enrique de Lobera, degà de l’església de Coria, familiar i continu comensal de Giuliano [Della Rovere], cardenal bisbe de Sant Pere “ad Vincula”, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI una canongia amb prebenda que posseïa a l’església d’Osca per la renúncia de Juan de Pomar, el seu últim possessor, “ex causa permutationis”. El mateix papa l’havia concedida de nou a Juan de Conchillos (“Chonchillos”), prevere de Tarassona, que al seu torn la va renunciar a favor seu. A més, una porció de l’església de Tarassona havia quedat vacant a causa de la renúncia de Baltasar de “Menezal”?, clergue de la mateixa diòcesi. // Baltasar i Juan de “Menezal”?, “etiam” clergue de la diòcesi de Tarassona, supliquen que se’ls concedeixin, respectivament, la canongia amb prebenda i l’esmentada porció.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: Una altra còpia de la súplica, amb la mateixa data, es troba al reg. Suppl. 975, ff. 148v-149r.

Reg. Suppl. 974, 278r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Velasco havia descobert que [la seva dona?] Elionor havia comès adulteri. Elionor, a causa de l’adulteri, va fugir de casa i va ingressar al monestir de l’orde de Sant Francesc als afores de la ciutat d’Ourense, on va continuar cometent adulteri amb altres homes. Velasco, com que encara era jove, va anar a viure amb Mencía Velázquez, verge de la diòcesi d’Ourense. Més tard, Elionor va ser assassinada amb un tall a la gola, i se’n va acusar Velasco. // Velasco, com que volia casar-se amb Mencía, suplica que li concedeixi una dispensa per l’assassinat de Leonor. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: La súplica és difícil d’interpretar perquè la relació entre Velasco i Leonor no és segura, ja que la part superior del full està mutilada.

Reg. Suppl. 974, 275r-275v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Garcia Alonso, laic d’Astorga, havia exposat al papa Alexandre VI que el difunt Juan Fernández Delgadillo, laic de la diòcesi d’Astorga, havia disposat en el seu testament que amb els fruits d’una determinada possessió o herència a la localitat anomenada de “Biagio”? o “Bragio”?, a la mateixa diòcesi, es pagués una missa a l’església de Santa Maria de l’esmentat lloc, i que la provisió de l’esmentada possessió, juntament amb una casa propera a l’església, es concedís a la difunta María Fernández, dona del dit lloc, i després als seus hereus. // Garcia suplica que es confirmi la voluntat del testador. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies