La Gandia dels Borja
PòrticEsperança Costa
El baró Charles Davillier, un de tants nobles i intel·lectuals europeus que al segle XIX recorrien la Península per conéixer-ne “l’exotisme”, va escriure sobre Gandia: “Aquesta petita ciutat va ser la capital d’un ducat que fou donat als Borja en 1485 per Ferran el Catòlic. L’antic palau del duc […] és una àmplia construcció, que no ha deixat altre senyal del seu esplendor que trossos dels daurats i algunes rajoles de Manises […] Gràcies a la generositat de l’actual duc de Gandia, 25 famílies s’allotgen en aquest palau”.
Quina imatge més reveladora del declivi d’un llinatge, de la fi d’un temps! El gran palau gòtic que construïren i habitaren des del segle XIV membres de la família reial catalanoaragonesa, on s’educaren i sovintejaren clàssics de la nostra literatura com Ausiàs Marc, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, i que el 1485 va ser adquirit ni més ni menys que pels fills d’un papa, Alexandre VI, estava, a la fi del segle XIX, en ruïnes i ple de famílies míseres que hi malvivien, gràcies a eixa “generositat” d’un duc absent que vivia a Madrid, que ja no duia el cognom Borja (l’extinció de la línia ducal de Gandia va tindre lloc el 1747, amb la mort de l’onzé duc), i ni tan sols s’interessava per mantindre les hisendes heretades.
El baró Davillier, que s’interessava molt pel patrimoni arquitectònic dels llocs que visitava, no va parar atenció, però, en les altres restes borgianes que romanen a Gandia, potser per desconeixement o perquè els edificis i la ciutat estaven en tan mal estat que no pagava la pena fer-hi més comentaris. Però, hui, després de tres dècades de recuperació i restauració que encara continuen, la ciutat ofereix un atractiu itinerari arquitectònic i cultural dels Borja des de la fi del segle XV fins al XVIII. Gandia es reivindica com a gran ciutat borgiana, potser amb més interés que les altres dues ciutats del triangle borgià valencià: Xàtiva i València.
Els Borja de Gandia (1485-1747) foren testimonis -i de vegades protagonistes- dels grans canvis que definiren la Història moderna: de la unió dinàstica dels regnes hispànics a l’absolutisme Borbó i les grans aliances europees; de la conquesta d’Amèrica als primers moviments independentistes; de l’expulsió dels jueus a la dels moriscs; de l’Humanisme i l’erasmisme a la Contrareforma; del gòtic tardà al barroc; del segle d’or de la literatura en català a la prohibició oficial de la llengua. Els Borja gandians podrien ser perfectament el paradigma de la noblesa a Espanya al llarg de tres segles.