Catedral de Rímini.
<p title="Catedral de Rímini. Font: Wikimedia Commons." class="issn">Catedral de Rímini.</p>

La Romanya de Cèsar Borja

Rímini

Eulàlia Duran

Rímini (130.074 habitants) és considerada la capital de la costa de la Romanya, avui centre turístic de primer ordre, i té en Federico Fellini el seu principal intèrpret. D’origen romà, fou després una de les ciutats de la pentàpoli marítima bizantina. A partir del segle XIII s’inicia la senyoria dels Malatesta. Aquesta, tot i que era de tradició gibel·lina, canvià i es convertí en güelfa. El segle XIV dos dels fills de l’iniciador de la senyoria, Giovanni, marit de Francesca da Polenta, i Paolo (dit el Bell) esdevindrien els autors de la tragèdia familiar immortalitzada per Dant a la Divina comèdia. Al segle XV la senyoria de Rímini passà a Sigismondo Pandolfo Malatesta, germà de Malatesta Novello, senyor de Cesena, un capità aventurer i fi diplomàtic, príncep refinat i mecenes que es voltà d’artistes, arquitectes i intel·lectuals famosos procedents de tot Itàlia. D’aquest temps són el Castel Sismondo, molt deformat, i el magnífic Templo Malatestiano, inacabat, en el qual intervingué Leon Batista Alberti, i que conserva frescos de Piero della Francesca (1451), i on fou enterrat (1468). El seu nét Pandolfo IV fou derrotat per Cèsar Borja, que es considerà senyor de Rímini; fou el darrer dels Malatesta senyors de Rímini.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies