Roma i els Borja

Teresa Lloret

Santa Maria Maggiore, situada en un dels set turons de l’antiga Roma, l’Esquilí, és una de les quatre grans basíliques romanes, molt sumptuosa i potser la més harmònica malgrat les distintes etapes de la seva construcció. La triple nau amb columnes jòniques i els mosaics remunten a l’edifici primitiu del s. V, el paviment de marbre de l’època dels Cosmati i el campanar romànic són medievals, el sostre enteixinat daurat -obra d’Alexandre VI que comentem amb més detall- del Renaixement i les dues cúpules i les dues majestuoses façanes d’època barroca.

Roderic de Borja havia estat arxiprest d’aquesta església des de 1483 fins al seu nomenament com a papa el 1492 i durant el seu pontificat féu en aquesta prestigiosa basílica romana una de les seves grans intervencions artístiques. Es tracta de l’enteixinat del sostre de fusta daurada de la nau central, que dóna la característica impressió que tota la lluminosa basílica és d’or, que Alexandre encarregà a Giovanni Stagi, amb supervisió d’Antonio da Sangallo il Vecchio. Consta de 105 cassetons profusament decorats que inclouen els símbols i emblemes borgians -bous, alguns coronats de llorer, raigs i dobles corones- que es combinen amb cornucòpies de la fertilitat i garlandes d’inspiració clàssica. Es destaca el plafó amb les armes i la tiara d’Alexandre VI i també veiem l’escut de Calixt III. Una tradició molt arrelada afirma que l’or utilitzat va ser el primer procedent d’Amèrica que els Reis Catòlics haurien donat al papa.

Sobresurten a l’interior dues grans capelles funeràries, la dita Sixtina, feta per Domenico Fontana, que té la tomba del papa Sixt V (mort el 1587), i la dita Paulina feta per Flaminio Ponzo (1613), amb la tomba de Pau V (mort el 1621), el baldaquí de pòrfir i bronze de Ferdinando Fuga (1740), autor també de la façana principal, sense oblidar l’austera tomba de Bernini prop l’altar major. La plaça de Santa Maria Maggiore és presidida per una gran columna procedent de la basílica de Constantí i Maxenci (s. IV) coronada per una Verge amb l’Infant (1615), i la placeta posterior, dell’Esquilino, per un obelisc egipci erigit aquí el 1587.