La Romanya de Cèsar Borja

Al cor de la Romanya, a la plana, a l’antic traçat de la Via Emília, a 19 Km de Cesena, avui una població de més de 100.000 habitants, era al segle XVI una ciutat essencialment medieval i voltada de muralles. El seu origen era romà, entorn del castrum que servia de centre de producció agrícola. A l’època medieval fou una població gibel·lina (contra el papa), en contraposició de les ciutats güelfes veïnes de Faenza i de Bolonya, i fou un refugi d’exiliats gibel·lins com el propi Dant. Visqué després les disputes entre dues famílies principals, els Orgogliposi i els Ordelaffi. Aquests darrers es mantingueren fins el 1480, any en què la ciutat retornà al papa Sixt IV, el qual en donà el domini al seu nebot Girolamo Riario, que morí víctima d’un conjura el 1488. La seva muller Caterina Sforza assumí aleshores el govern de la ciutat, i la defensà fins que el 1500 Cèsar Borja l’assetjà i s’apoderà del castell. Amb Cèsar Borja retornaren els Ordelaffi. Però fou per poc temps, perquè el nou papa Juli II della Rovere recuperà la ciutat i la posà directament sota el domini pontifici.

Entorn de la plaça Saffi hi ha el palau comunal, que havia estat residència de Girolamo Riario i de la seva muller Caterina Sforza, avui molt renovat. I l’abadia de Sant Mercurial amb un esvelt campanar romànic. Ens interessa sobretot la Rocca di Ravaldino, iniciada el 1300, però erigida especialment a partir del 1471 i acabada sota el govern de Riario el 1483. Durant la senyoria de Cèsar Borja, aquest disposà de traslladar a la Rocca tots els tresors de Guidobaldo de Montefeltro, duc d’Urbino, inclosa la cèlebre biblioteca del seu pare Federico. Deixà de tenir funcions militars el segle XVI, arran de la incorporació de Forlì als Estats Pontificis i per la introducció de la nova artilleria, que feia obsolet el castell. L’aspecte de la ciutat canvià radicalment el segle XIX, arran de la invasió napoleònica; les esglésies i el castell foren convertides en casernes o botigues, i foren construïts palaus de la petita i mitjana burgesia que caracteritzen, amb les seves formes neoclàssiques, l’actual Corso della Republica i via Regnoli. El 1815 la ciutat tornà sota el domini de l’Església. Forlì és coneguda tanmateix com “la città del Duce”, amb tots els atributs simbòlics i arquitectura feixista, que transformà de nou la ciutat.

Entre Forlì i Cesena, a Forlimpopoli, hi ha un altre castell. Es troba al centre, a la plaça Garibaldi, cor del centre històric. És un majestuós castell edificat pel cardenal Albornoz a la segona meitat del 1300 sobre restes de la catedral, poc després que ell mateix havia arrasat la ciutat (1361). Passà després als Ordelaffi, senyors de Forlì, que n’acabaren la construcció, i després a Caterina Sforza, que resistí infructuosament el setge de Cèsar Borja (1500). És una fortalesa de granit de planta rectangular amb quatre torres circulars als angles i un magnífic camí de ronda. Al soterrani es troba el Museo archeologico civico, important per les restes romanes. Al segle XIX hi fou construït el Teatre Verdi. No lluny, a Bertinoro, hi ha una altra Rocca que seguí els mateixos passos que Forlì i Forlimpopoli: al segle XV fou dels Malatesta, dels Sforza i de Cèsar Borja. El 1584 esdevingué seu de bisbat.