Botticelli, Càstig dels rebels (detall). Capella sixtina.
<p title="Botticelli, Càstig dels rebels (detall). Capella sixtina. Font: Wikimedia Commons." class="issn">Botticelli, Càstig dels rebels (detall). Capella sixtina.</p>

Roma i els Borja

La Capella Sixtina

Teresa Lloret

Capella sixtina.

Miquel Àngel, Judici final (detall). Capella sixtina.

Molt a prop dels Apartaments Borja hi ha la famosíssima Capella Sixtina, amb algunes traces borgianes que cal remarcar. Els frescos de la volta de Miquel Àngel, encarregats pel papa Juli II della Rovere i realitzats en 1508-1512 i el posterior Judici Universal del mateix Miquel Àngel (1535-1541), de la paret oest, encarregat per Climent VII, conjunt que avui brilla en tot el seu esplendor gràcies a la restauració feta en 1980-1994, no han de fer-nos oblidar les obres d’art anteriors, de gran refinament i bellesa. Aquesta capella fou construïda en 1471-1484 per iniciativa del papa Sixt IV -d’on el nom- com a capella palatina de les estances o palau dels papes a l’interior de la fortalesa vaticana, i en ella s’hi han celebrat tradicionalment el conclave i altres cerimònies oficials, com les coronacions papals.

La seva decoració pictòrica al fresc anterior a l’obra de Miquel Àngel, es va iniciar immediatament després de la seva construcció (1484), quan Roderic Borja era cardenal. Els frescos de les dues parets laterals són obra de diversos artistes com Sandro Botticelli, Lucca Signorelli, Perugino, Pinturicchio i Ghirlandaio, entre d’altres. Representen, encarades, la vida de Moisès (Antic Testament) i la vida de Crist (Nou Testament). En una de les escenes del cicle de Moisès, dita El càstig dels rebels (Core, Dathan i Abiron), obra de Botticelli, a l’extrem dret de la composició hi ha un personatge de perfil, de pell bruna, nas enèrgic i boca sensual, que l’estudiós Mario Menotti ha identificat amb el cardenal Roderic Borja, al costat d’un personatge identificat amb el mateix Botticelli.

Una intervenció més tardana dels Borja a la Capella Sixtina, durant el papat d’Alexandre VI, fou l’encàrrec al pintor Giovanni Battista Buoncontento dels frescos de la seva sagristia, conservats només en alguns fragments, entre els quals l’escut borgià, que la darrera restauració (1995) ha recuperat en petita part i ha respectat. Dins la Capella Sixtina, a la porta dreta de l’altar situada al mur on hi ha les pintures del Judici Final, a la llinda de la porta, figura l’escut de marbre d’Alexandre VI, probablement fet a partir d’algun projecte del papa Borja que la seva mort va deturar.

A la Pinacoteca dels Musei Vaticani hi ha un magnífic retrat del papa Alexandre VI, datat vers 1495, atribuït a Roderic d’Osona.

Roderic d'Osona (atrib.), Alexandre VI.

Roderic d’Osona (atrib.), Alexandre VI.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies