Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 971, 207r-207v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Joan [de Borja i Navarro d’Alpicat], “tunc” arquebisbe de Monreale i “nunc” cardenal prevere de Santa Susanna, la provisió de l’església parroquial de La Válgoma, a la diòcesi d’Astorga, “que de iure patronatum laicorum existit”, que estava vacant per la mort de Matías Alonso (“Alfonsi”), el seu últim possessor. Més tard, el mateix cardenal, “litteris apostolicis super ea non confectis”, l’havia renunciat en mans del papa Alexandre VI. // El suplicant Álvaro de Bracamonte, clergue de la diòcesi de Salamanca, familiar i continu comensal del papa i del cardenal, sol·licita que s’admeti la cessió, que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i un indult per obtenir altres beneficis, i que es concedeixi a Rodrigo de Corcuera, clergue de la diòcesi de Calahorra, familiar i continu comensal del papa, una pensió anual de 10 ducats d’or de cambra sobre els fruits de l’esmentada església parroquial. “Concessum ut petitur et pro se in presentia domini nostre pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: La butlla amb la executòria de la cessió, amb la mateixa data, es troba al reg. Vat. 781, ff. 145v-147v.

Reg. Suppl. 971, 194r-194v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jerónimo de Bobadilla (“Bonadilla” per Bovadilla) percebia una pensió anual de 6.500 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’ardiaconat d’Almazán, a l’església de Sigüenza, que Bartolomé de Medina posseïa; i Diego de Muros i el mateix Bartolomé percebien una pensió anual, respectivament, de 10.000 i 6.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’arxiprestat d’Almazán, a la mateixa església de Sigüenza, que Andrés de Paz (“Pace”), clergue de la diòcesi de Burgos, posseïa. // Bartolomé i Andrés supliquen que, amb el consentiment de Jerónimo i Diego, s’extingeixin les pensions. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 180r-180v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant de Matteo de Ubaldis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Pedro de Briviesca, clergue de la diòcesi de Burgos, “actorem”, i Juan Núñez de Ferrera, clergue de la diòcesi de Toledo, “reum et possessorem”, sobre la possessió d’una canongia amb prebenda a l’església de Burgos que havia estat concedida primer a Pedro per Sixt IV (després de la mort de Gonzalo Fernández de Aguilar (“Aguillar”)) i després a Juan per Innocenci VIII (després de la renúncia de Pedro de Ferrera, auditor del sacre palau apostòlic). La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Pedro havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Juan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Solderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 171r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Sant Joan de Lousame, a la diòcesi de Santiago de Compostel·la, vacant per la mort d’Alfonso Fernández de Torres, el seu últim possessor, havia estat concedida al suplicant Juan del Pozo, clergue de la diòcesi d’Astorga, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI i d’Antoniotto [Pallavicini Gentili], cardenal prevere de Santa Anastàsia, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. Més tard, Juan havia cedit el benefici en mans del papa Alexandre VI. // El mateix Juan i Pedro Pascual (“Pascasii”), clergue de la diòcesi de Lleó, sol·liciten que s’admeti la cessió i que a Juan, per les despeses, se li concedeixi una pensió anual de 3.000 morabatins sobre els fruits de la mateixa església parroquial. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 137r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Filippo Pallavicini Gentili, clergue de Gènova, nebot d’[Antoniotto] Pallavicini Gentili, cardenal prevere de Santa Anastàsia, percebia una pensió anual de 24 ducats “auri de camera” sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’ardiaconat de Castillón, a la diòcesi d’Ourense, que Diego de Muros “tunc” posseïa. // Francisco Flores, actual ardiaca de Castillón, suplica que, amb el consentiment de Filippo, s’extingeixi la pensió i que a Filippo se li concedeixi la gràcia especial d’una altra pensió de 6.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’arxiprestat d’Almazán, a l’església de Sigüenza, que Andrés de Paz (“Pace”), clergue de la diòcesi de Burgos, posseïa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 132v-133r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic, entre Juan de Mendoza, clergue de la diòcesi de Palència, “reum et possessorem”, i Antonio Manrique, clergue de la diòcesi de Sevilla, “actorem”, sobre la possessió del “prestimonium seu prestimonialem portionem aut simplici seu etiam servitorio beneficium” a l’església parroquial de Santaella, a la diòcesi de Còrdova. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Antonio havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Joan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 132r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando Castillo, canonge de la diòcesi de Toledo, percebia una pensió anual de 60 ducats “auri de camera” sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia amb prebenda que Pedro de Ayala, també canonge de Toledo, posseïa a la mateixa diòcesi. // Pedro suplica que, amb el consentiment de Fernando, s’extingeixi la pensió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 105r-105v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic, entre Pere Vallescar, “actorem”, i el suplicant Joan Comes, cubiculari, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “reum”, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc d’Alcoletge (“Alcoleya”), prop de la ciutat de Lleida, a la diòcesi de Lleida. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Pere havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Joan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 090r-090v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La cambreria (“cameraria”) de l’església de Tortosa, de l’orde de Sant Agustí, vacant per la mort a la cúria romana d’Alfonso Muñiz (“Munis”), el seu últim possessor, havia estat concedida a Jaime García de Ateca (“Garsia de Atela”), clergue de Tarassona. Més tard, Jaime havia cedit el benefici en mans del papa Alexandre VI. // El mateix Jaime i Ramón Fernández de Heredia, clergue de la diòcesi de Saragossa i nebot de Gonzalo [Fernández de Heredia], arquebisbe de Tarragona, sol·liciten que s’admeti la cessió i que a Jaime, per les despeses, se li concedeixi una pensió anual de 24 ducats d’or de cambra sobre els fruits de la mateixa cambreria. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: El text de les catorze primeres línies del f. 90v està esborrat: al marge esquerre hi ha l’anotació “per errorem”.

Reg. Suppl. 971, 086v-087r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Francisco Fernández de Córdoba (“Corduba”), familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, i Juan de Ortega havien renunciat en mans del papa “ex causa permutationis”, respectivament, el benefici perpetu a l’església parroquial de Sant Julià, a la diòcesi de Sevilla, el primer, i el benefici perpetu a l’església parroquial de Santa Maria Magdalena, a la diòcesi de Còrdova, el segon, que posseïen. // Els suplicants sol·liciten que s’admetin les renúncies, que es concedeixin els beneficis als nous titulars i que, per les despeses, es concedeixi a Francisco una pensió sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici simple servitori de l’església parroquial de Sant Salvador a Còrdova, que Gonzalo de “Graieda” [Grajeda] i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: “Gundisalvus de Graieda” (T. Frenz, Die Kanzlei, núm. 893), és a dir, Grajeda. També està documentat per M. Vaquero Piñeiro com a administrador de l’església de Santiago dels Espanyols a Roma.

Reg. Suppl. 971, 058v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana entre Fernando de Fonseca, canonge de la diòcesi de Conca, i Alonso (“Alfonso”) de Cuenca, “qui pro clerico se gerit”, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de San Clemente, a la diòcesi de Conca. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Alonso havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Fernando suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 054r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Alonso Sánchez (“Alfonsus Sancii”) de Valdivieso (“Valdivielso”), clergue de la diòcesi d’Àvila, i Juan de Carroz, de la mateixa diòcesi i doctor en decrets, sobre la possessió de l’escolastria de l’església d’Àvila, d’una canongia amb prebenda de la mateixa església i de l’església parroquial d’Herradón de Pinares (“Herradon”), a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Alonso havia renunciat el benefici que posseïa en mans del papa Alexandre VI. // Juan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 971, 024v-025r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Berenguer “Gamiz” [Gamis], beneficiat perpetu de l’església de València, i Llorenç Bassier, de la mateixa diòcesi, havien renunciat en mans de l’ordinari del lloc “ex causa permutationis”, respectivament, un benefici perpetu simple de l’altar sota la invocació dels Sants Calixt i Anna de l’església de Santa Maria de “Parma” i un benefici simple a l’església de “Lauer”, a la mateixa diòcesi. // Com que els fruits del benefici renunciat de Llorenç valien més, i per les despeses, Llorenç suplica que se li concedeixi una pensió anual que Berenguer li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: “Parma” podria ser un error per “Palma” [Palma de Gandia]. “Lauer”, podria ser “Canet” [per “Çanet”, és a dir, Sanet].

Reg. Lat. 940, 237r-238v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: [Alfons d’Aragó], arquebisbe de Saragossa, el clergat de la província de Saragossa, i els procuradors, síndics i ecònoms d’aquest clergat havien exposat al papa Alexandre VI que entre ells, d’una banda, i, de l’altra, alguns càrrecs, oficials, comunitats i habitants (“justiciam, juratos, procuratores, tertiarios, primiciarios, collectores, arendatores ac universitates et collegia, incollas quoque inhabitatores”) de les terres de Daroca, Terol (“Turolii”) i Calataiud (“Calataiubii”), i de les viles i llocs de Mosquerola, Alcanyís (“Alcaniz”), Montalbán (“Montisalbani”) i Casp, en aquesta província, s’havia obert una causa sobre l’aportació de la dècima o subsidi per a la guerra de Granada, que els laics afirmaven que no havien de pagar. El jutge va dictar una sentència definitiva a favor dels laics, que el bisbe i el clergat van apel·lar davant la seu apostòlica. Més tard, el papa Innocenci VIII va assignar la causa d’apel·lació a Antonio [de Grassi], bisbe tiburtí, que va morir poc després. La causa va passar llavors a Achille de Grassis, que no va arribar a cap conclusió. A continuació es va crear una comissió per jutjar la causa, formada per Sancho de “Acenis” [Acebes o Aceves], ardiaca de l’església de Palència i vicari del mateix bisbe, Martín de “Lonaga” [Lanaja] i Galcerán Ferrer, ciutadans de Saragossa i “legum doctores”, que van estar d’acord amb el bisbe i el clergat. // El papa Alexandre VI confirma tot el que s’havia decidit durant el pontificat del seu predecessor i ordena a l’abat del monestir de Santa Fe, a la diòcesi de Saragossa, que ho executi.
  • Redacció: B. - Jo. De Ferraris // B. XXXX. Bagarothus
  • Observacions: La súplica corresponent, amb la mateixa data, es troba al reg. Suppl. 971, ff. 77v-078r.

Reg. Lat. 940, 217v

  • Signatura:
  • Data: 1493/07/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix a Diego Osorio, senyor del lloc de Villahán, a la diòcesi de Burgos, germà del mestre Antonio de Acuña (“Cunna”), escriptor i familiar seu, de poder escollir un prevere adequat que sigui el seu confessor.
  • Redacció: N. - Jo Crothon (escrit a l'esquerra) // N. "Gratis pro fratre scriptoris" . Episcopus Ypor.

Reg. Lat. 940, 202r-204v

  • Signatura:
  • Data: 1493/08/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix a Martín de Acuña (“Acunia”), cavaller (“militi”) i senyor del lloc d’Hoyales, a la diòcesi d’Osma, la llicència per construir i dotar amb els seus béns un hospital per als pobres al castell (“oppido”) d’Aranda de Duero, a la diòcesi d’Osma, i el “jus patronatus et presentandi” una persona adequada per administrar-lo.
  • Redacció: N. - Jo. de Ferraris // N. "Gratis de mandato". Episcopus Ypor.

Reg. Lat. 940, 179r-179v

  • Signatura:
  • Data: 1493/07/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix a Diego Osorio, senyor del lloc de Villahán, a la diòcesi de Burgos, germà del mestre Antonio de Acuña, escriptor i familiar seu, de poder tenir un altar portàtil en què el prevere que esculli pugui celebrar els oficis divins en un lloc adequat.
  • Redacció: N. Crothon. (escrit a l'esquerra) // N. "Gratis pro fratre scriptoris". Episcopus Ypor.

Reg. Lat. 940, 154v-155r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena als bisbes de Cartagena [Bernardino López de Carvajal] i de Badajoz [Juan Ruiz de Medina] i a l’oficial de Burgos que executin la concessió a favor del mestre Antonio de Acuña (“Cunna”), ardiaca de l’església de Burgos, “decretorum doctori”, escriptor i familiar seu, de poder escollir una persona adequada que s’encarregui del “visitationis officium” a les esglésies, els monestirs i altres llocs eclesiàstics dins dels límits del seu ardiaca durant tres anys.
  • Redacció: L. "Gratis pro socio". Trottus prothonotarius (f. 155r)

Reg. Lat. 940, 154r-154v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix al mestre Antonio de Acuña (“Cugna”), ardiaca de l’església de Burgos, “decretorum doctori”, escriptor, familiar i continu comensal seu, així com cubiculari, de nomenar una persona adequada que s’encarregui del “visitationis officium” a les esglésies, els monestirs i altres llocs eclesiàstics dins dels límits del seu ardiaconat durant tres anys.
  • Redacció: L. - Jo. de Ferraris, F. de Parma (f. 154r)
  • Observacions: La súplica corresponent, amb la mateixa data, però amb la matèria “indultum”, es troba al reg. Suppl. 972, f. 215r.

Reg. Lat. 940, 137v-138v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena als bisbes de Rímini [Giacomo Passarelli] i d’Amelia (“Amilien.”) [Cesare Nacci], i a l’oficial de Barcelona que executin a favor de Bartomeu Fàbregues la concessió d’una pensió anual de 20 florins “auri de Camera”: vuit sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici perpetu de l’altar de Santa Maria Magdalena situat a l’església de Barcelona, vuit sobre els del benefici perpetu de l’església parroquial dels Sants Abdó i Senén i quatre més sobre els del benefici perpetu de l’església parroquial de Sant Antoni de Gelida (“Gillida”), a la diòcesi de Barcelona, que Pere Mafre, com a possessor, i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: L. VII. V. Trottus prothonotarius (f. 138v)

Reg. Lat. 940, 136v-137v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Bartomeu Fàbregues, clergue de Barcelona, havia renunciat en mans del papa Innocenci VIII el benefici perpetu de l’altar de Santa Maria Magdalena situat a l’església de Barcelona, que el mateix papa després havia concedit a Pere Mafre, prevere de Barcelona. Innocenci VIII, per les despeses, també havia concedit a Bartomeu una pensió anual de 20 florins “auri de Camera”: vuit sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’esmentat benefici, vuit sobre els del benefici perpetu de l’església parroquial dels Sants Abdó i Senén de Cornellà, i quatre més sobre els del benefici perpetu de l’església parroquial de Sant Antoni de Gelida (“Gillida”), a la diòcesi de Barcelona, que Pere, com a possessor, i els seus successors li haurien de pagar. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis ipsius predecessoris littere eius superveniente obitu confecte non fuerunt”, confirma la concessió de la pensió a favor de Bartomeu.
  • Redacció: L. - B. de Maffeiis, Jo. Bufolinus (f. 136v)

Reg. Lat. 940, 121v-122r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI dispensa Alfonso de Uceda (“Uzeda”), clergue de la diòcesi de Sevilla, sobre el seu “defectum natalium” perquè pugui obtenir tots els ordes sagrats i qualsevol tipus de benefici.
  • Redacció: N. - B. de Maffeiis // N. XX. Episcopus Ypor.

Reg. Lat. 940, 117r-119r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Raffaele [Riario], cardenal diaca de Sant Jordi “ad velum aureum” i cambrer, havia cedit en les mans del papa Alexandre VI la preceptoria “domus Sepulcri Dominici Jerosolimitani”, de l’orde de Sant Agustí, “in suburbiis legionen.”. // El mateix papa admet la cessió i concedeix a Fernando de Fonseca, canonge de l’església de Conca, la provisió de l’esmentada preceptoria perquè pugui unir-la al priorat del mateix Sant Sepulcre del castell (“oppidi”) de Toro, a la diòcesi de Zamora, que ja posseeix.
  • Redacció: B. - B. de Maffeiis // B. "Gratis de mandato sanctissimi Domini nostri pape". Gavionibus prothonotarius
  • Observacions: La súplica corresponent, amb data 1493/05/12, es troba al reg. Suppl. 974, ff. 162r-162v.

Reg. Lat. 940, 115v-116v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena a [Bernardino López de Carvajal], bisbe de Cartagena, i als oficials de Toledo i Sigüenza que executin a favor de Fernando de Fonseca, canonge de Conca, la concessió d’una pensió anual de 120.000 morabatins (“morapetinorum”) sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mensa episcopal de Conca que Raffaele [Riario], cardenal diaca de San Giorgio “ad velum aureum”, com a administrador de la diòcesi, i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: B. "Gratis de mandato sanctissimi domini nostri pape". Bagarothus (f. 116v)

Reg. Lat. 940, 114r-115v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/24
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix a Fernando de Fonseca, canonge de Conca, a qui ja havia dispensat el seu “defectum natalium” per ser fill del bisbe de Conca, una pensió anual de 120.000 morabatins (“morapetinorum”) sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mensa episcopal de Conca que Raffaele [Riario], cardenal diaca de San Giorgio “ad velum aureum”, com a administrador de la diòcesi, i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: B. - Jo. de Ferraris, F. de Parma (f. 114r)

Reg. Lat. 940, 060r-061v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Durant el pontificat d’Innocenci VIII, per saldar els deutes contrets amb alguns creditors pel monestir de Sant Joan de la Penya, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Jaca, s’havia concedit al seu abat Francesco [Casisi o Casis] una “licentia arrendandi” els fruits del mateix monestir durant tres anys. L’abat havia satisfet la majoria dels creditors, però un havia continuat molestant-lo. // El papa Alexandre VI, a petició dels reis d’Espanya, concedeix a Francesc que pugui llogar durant dos anys més els fruits del monestir i una pensió anual perquè no se’l molesti més.
  • Redacció: N. - N. Bregeon // N. XXXXI. Episcopus Ypor.
  • Observacions: L’abat consta com a “Francisco Casisi” o “Casis” en documentació castellana dels s. XVI-XVII.

Reg. Lat. 940, 059v-060r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena al degà i a l’ardiaca de Sarrablo (“Sarraublo”), a l’església d’Osca, i a l’oficial de la mateixa ciutat que executin el que ha escrit en les lletres enviades al prior i al capítol de l’església de Santa Maria de Barbastre, a la diòcesi d’Osca.
  • Redacció: N. LX. X. Episcopus Ypor. (f. 60r)

Reg. Lat. 940, 058r-059v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: [Joan d’Aragó i Navarra], bisbe d’Osca, i el prior i el capítol de l’església secular i col·legiata de Santa Maria de “Barbastro” [Barbastre], a la diòcesi d’Osca, havien exposat al papa Alexandre VI que el bisbe, per augmentar els fruits de l’esmentada església, havia suprimit una de les seves prebendes per oferir els seus fruits, rendes i ingressos a la mensa del capítol i, per augmentar el culte, havia establert quatre “loca servitia nuncupata” per a quatre persones de la mateixa església: un ofici de cantor, un altre d’organista i dos “loca” més per als preveres. // Alexandre VI confirma tot el que el bisbe havia concedit.
  • Redacció: N. -N. Bregeon (f. 58r)

Reg. Lat. 940, 007v-008v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena a [Antonio Ursi], bisbe de Canea, a [Bernardino Venier], bisbe de Chioggia, i a l’oficial de Sevilla que executin la concessió a favor de Giovanni [Michiel], cardenal bisbe de Porto, d’una pensió de 50 florins sobre els fruits de l’ardiaconat de Reina, a la diòcesi de Sevilla, i una altra de 130 florins “auri de Camera” sobre la mensa arxiepiscopal de Cosenza que Battista [Pinelli], arquebisbe de Cosenza, i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: N. "Gratis pro persona cardinalis". Episcopus Ypor. (f. 8v)

Reg. Lat. 940, 006r-007v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI -com que Giovanni [Michiel], cardenal bisbe de Porto, havia cedit en les seves mans l’ardiaconat de Reina, a la diòcesi de Sevilla, que després havia estat concedit a Andrea d’Odono, clergue de Gènova- concedeix a Giovanni, per les despeses, una pensió anual de 50 florins sobre els fruits de l’esmentat ardiaconat i una altra de 130 florins “auri de Camera” sobre la mensa arxiepiscopal de Cosenza que Battista [Pinelli], arquebisbe de Cosenza, i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: N. - Jo. De Ferraris, S. de Castello (f. 6r)
  • Observacions: La súplica corresponent es troba, amb la mateixa data, al reg. Suppl. 974, f. 153v. Sobre el mateix afer vegeu també reg. Lat. 939, ff. 53v-55r.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies