Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 968, 224v-225r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso Fernández Benadeva, clergue de Sevilla, havia cedit en mans del papa Alexandre VI dos beneficis simples servitoris perpetus de les esglésies parroquials de Santa Maria de Carmona i de Santa Creu de Écija (“Astigia”) que Juan Benadeva, clergue, havia posseït, a la diòcesi de Sevilla. // García de Gibraleón, clergue de Sevilla, familiar de Francesco de Maffeis, escriptor de lletres apostòliques, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió dels beneficis. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 968, 224v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando de Fonseca (“Ffonsecha”), canonge de Conca, “ex nobili genere procreatus”, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una llicència per recitar les hores i l’ofici segons l’ús romà als seus beneficis amb un o dos socis o familiars. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri A. car. S. Anastasie…et per breve s. v. sub anulo piscatoris”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 968, 222v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Joan Bruda?, clergue de la diòcesi de Girona, prior del priorat de Santa Maria de Ridaura, de l’orde de Sant Benet, a la mateixa diòcesi, havia donat el seu consentiment a constituir una pensió anual sobre els fruits del seu benefici. // Juan de Carmona, àlies de Vilches, clergue de la diòcesi de Sevilla, antic familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de l’esmentada pensió amb el consentiment de Joan. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 968, 220v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/18
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Contingut: A favor de Rodrigo Alonso. Es demana afegir, a les lletres que s’estan preparant sobre la súplica presentada, que Rodrigo no és arxipreste de Villafranca, sinó rector de l’església de Sant Julià d’Agniar?, a la mateixa diòcesi [d’Astorga]. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Sobre el mateix suplicant vegeu també reg. Suppl. 966, f. 081v.

Reg. Suppl. 968, 217v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de la Porta, clergue de Jaén, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que s’esculli un prelat resident a la cúria romana que li confereixi el caràcter clerical. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri A. car. S. Anastasie…et quod presentis supplicationis sola signatura sufficiat”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 968, 216r-216v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa entre Juan Sánchez de Carrión, prevere de la diòcesi d’Àvila, “decretorum doctor”, capellà i conseller dels reis d’Espanya, i Diego de Cuéllar, arxiprest d’Arévalo, a la mateixa diòcesi, sobre la possessió d’aquest arxiprestat. Per arribar a una conclusió s’havia arribat a una concòrdia entre les parts per la qual Diego va restar en possessió del benefici. // Juan, per les despeses, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual de 5.000 morabatins sobre els fruits de l’església parroquial de Montejo i del benefici prestimonial de Velasconuncio?, a la mateixa diòcesi, que Diego i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Una còpia de la mateixa súplica amb data 1493/02/09 es troba al reg. Suppl. 969, ff. 015r-015v.

Reg. Suppl. 968, 213v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jorge [Costa], cardenal bisbe albanense, havia cedit en mans del papa Alexandre VI el benefici simple de Erebuxona?, a la diòcesi de Sevilla. // García de San Román, clergue de la diòcesi de Calahorra, familiar i continu comensal de Giovanni Giacomo [Sclafenati], cardenal bisbe parmense, suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 968, 213r-213v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La vicaria perpètua del lloc de Godella, a la diòcesi de València, vacant per la mort de Miquel Serra, el seu últim possessor, havia estat concedida per l’autoritat ordinària al suplicant Juan Fernández de Heredia (“de Redia”), nebot de Gonzalo Fernández de Heredia, arquebisbe de Tarragona, amb la clàusula d’obtenir-ne la possessió després d’un any i un cop aconseguida una dispensa sobre el seu “defectu natalium”. // Com que havia passat un any sense obtenir la dita dispensa i els ordes sagrats, Juan suplica que se li concedeixi una dispensa sobre l’edat i la provisió de la vicaria. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 968, 212v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Bernat Dassió, laic de València, volia instaurar una festa a l’església de València per devoció a la memòria de la transfiguració de Crist juntament amb el capítol de València. // El suplicant sol·licita que se li concedeixi una indulgència per poder celebrar o fer celebrar cada any l’esmentada festa. “Fiat ut petitur R[odericus]”.

Reg. Suppl. 968, 210v-211r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La mensa abacial del monestir de Santa Maria de Benevivas (“Benebibas”), de l’orde cistercenc, a la diòcesi de Palència, no es distingia de la conventual dels monjos i això havia provocat una baralla entre Baptista [Pinelli], arquebisbe de Cosenza, i Pedro Liqueti, abat d’aquest monestir, sobre els béns i la quantitat que, segons les normes, havia de romandre al monestir per al manteniment dels monjos. // Els monjos del monestir supliquen que s’ordeni a algun prohom que pugui separar del patrimoni del convent els béns necessaris per al seu manteniment. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 968, 210v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: En els estatuts i les constitucions sinodals de Palència s’establia que ningú obtindria dos o més beneficis patrimonials de diferents esglésies, a la diòcesi de Palència, encara que fos fill patrimonial de les mateixes. // Alfonso Gil, clergue beneficiat perpetu de l’església parroquial de la ciutat de Sanaguago?, a la mateixa diòcesi, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de poder obtenir una dispensa per poder rebre dos beneficis patrimonials presbiterials, diaconals o sotsdiaconals en esglésies de les quals és fill patrimonial, a més del benefici que ja posseeix. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 968, 210v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’abadessa i les monges del monestir de Santa Maria de la Consolació de la ciutat de Calabazanos, de l’orde de Santa Clara, a la diòcesi de Palència, havien exposat al papa Alexandre VI que una lletra del papa Innocenci VIII establia que només es permetria entrar 50 monges al monestir i a voluntat del difunt [Íñigo Manrique de Lara], arquebisbe de Sevilla, fill de la fundadora Leonor. Més tard, el mateix [Roderic de Borja], quan només era vicecanceller pontifici, va elevar el nombre fins a 55. // Les suplicants sol·liciten que es confirmi el nombre de 55 i que les monges només hi puguin ingressar per concessió d’[Íñigo Manrique de Lara] bisbe de Còrdova, nebot de la fundadora. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Observacions: Una altra còpia de la mateixa súplica amb data 1493/04/20 i registrada amb la matèria “indultum” es troba al reg. Suppl. 972, ff. 124v-125r.

Reg. Suppl. 968, 209r-209v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Joan Gerona [Girona], clergue de la Cambra apostòlica, escriptor de lletres secretes i apostòliques del papa Alexandre VI, perquè pugui residir a la cúria romana o en un altre benefici seu, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’un indult per poder rebre els fruits dels seus beneficis i els que obtindrà en el futur com si hi residís. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 968, 207v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Contingut: A favor de Pere Gual. En els estatuts i les pràctiques de l’església de Mallorca s’establia que només hi obtindrien canongies amb prebendes de l’esmentada església els “de nobili genere procreatus aut in altero iurium doctor fuit licentiatus existat”. Es demana afegir, a les lletres que s’estan preparant sobre la súplica presentada, una derogació. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 968, 199v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/10
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Álvaro de Bracamonte, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, dispensat sobre el seu “defectu natalium”, Pedro de Aguilar, clergue de la diòcesi de Segòvia, i Cristóbal Pilo, clergue de la diòcesi d’Osma, havien renunciat en mans del mateix papa, respectivament, l’església parroquial d’Atañes (“Atagnes”), a la diòcesi d’Àvila, la porció prestimonial de l’església de Santa Maria dels Màrtirs d’Íscar (“Hiscar”), a la diòcesi de Segòvia, i la porció prestimonial de l’església parroquial d’Aldeaseca, a la diòcesi de Salamanca. // Tots tres supliquen que s’admetin les renúncies i que es concedeixi a Pedro la gràcia especial de la provisió de l’església parroquial, a Álvaro les dues porcions i a Cristóbal, per les despeses, una pensió anual de 3.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’esmentada església, que Pedro i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Vat. 777, ff. 317v-318v.

Reg. Suppl. 968, 197v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Guillerm Scoda o Scocla?, beneficiat de l’església de Constantí, a la diòcesi de Tortosa, suplica que s’esculli un bisbe resident a la cúria romana que li confereixi els ordes sagrats i el promogui al grau del presbiterat, necessari per administrar l’església que posseeix. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie et quod presentis supplicationis sola signatura sufficiat attento quod orator est presens in romana curia”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 968, 196r-196v

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/28
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Vilanova de la Vagna?, a la diòcesi de Lleida, vacant per la mort d’Antoni Varona?, el seu últim possessor, havia estat concedida al suplicant Pascasius Rossell?, clergue de la mateixa diòcesi, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. // Pasqual suplica que se li concedeixi una pròrroga d’un any més del que la normativa disposa per prendre possessió del seu benefici. “Concessum ut petitur ad sex menses in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie et cum clausola absolutionis et cum prorogationis concessione, indultu et prorogatione predicti ad annum a fine dicti alterius anni computandi”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 968, 195v

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fra Jaume Martell? d’Alacant, de l’orde dels menorets, que havia estudiat “in artibus et theologia” durant molts anys a la Universitat de Salamanca, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ordenar al cantor de l’església de Salamanca que esculli dos o tres mestres “in eadem theologia” perquè l’examinin i, si el troben idoni, li concedeixin el grau de “magister in dicta theologia” amb tots els privilegis i indults que li corresponen. “Fiat ut petitur R[odericus]”.

Reg. Suppl. 968, 195v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jorge [Costa], cardenal bisbe albanense, havia obtingut del papa Alexandre VI l’ardiaconat de l’església de Palerm, al qual s’adjuntava una certa canongia amb prebenda de la mateixa església, vacant per la mort de Giovanni Di Martino “Vitalis”, el seu últim possessor, en virtut d’unes lletres de reserva del papa Innocenci VIII. Més tard, com que un cert Pedro de Candela?, “assertum clericum”, pretenia citar en judici el cardenal davant d’Egerdo [Duerkopp], bisbe de Schleswig i auditor del sacre palau apostòlic, sobre la possessió de l’esmentat ardiaconat i annexos, es van publicar les lletres del papa Innocenci VIII, en les quals es deia que el cardenal hauria de prendre possessió del benefici abans d’un any. // El cardenal suplica que se li concedeixi un any més de pròrroga per prendre possessió del seu benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie et quod presentis supplicationis sola signatura sufficiat et cum prorogatione predicta ad annum”.

Reg. Suppl. 968, 191v-192r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Gil de Prado, clergue de la diòcesi de Calahorra, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, volia obrir una causa contra Pedro Sánchez de La Corte?, possessor de la capellania perpètua de l’església parroquial de Sant Eugeni del lloc de Ylangas?,a la diòcesi de Calahorra, sobre una pensió que el papa Innocenci VIII li havia concedit. Més tard, Pedro va cedir els seus drets sobre la capellania. // Gil suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 968, 191r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Antoni Fiella, àlies Tost o Toet?, clergue de la diòcesi de Lleida, abat de l’església sota la invocació de Sant Esteve de Villar “Montissani”?, a la mateixa diòcesi, havia reservat una pensió anual a favor del suplicant Jaume Fiella, degà i canonge de l’església de Barcelona, escriptor de lletres apostòliques i familiar del papa Alexandre VI. // Tots dos supliquen que es concedeixi a Jaume l’esmentada pensió sobre els fruits de l’abadia, que Antoni li pagarà. “Fiat R[odericus]”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 968, 189v-190r

  • Signatura:
  • Data: 1493/01/25
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La porció prestimonial “seu” benefici simple de l’església parroquial de Sant Nicolau de Sevilla que Pedro de Pealia? [Pelia?], clergue de Toledo, posseïa, i de la qual havia estat privat amb tots els seus béns per una sentència, havia estat concedida al suplicant Bernardo “Textoris” [Tejedor o Teixidor?], clergue, pel papa Innocenci VIII. Més tard, Bernardo l’havia cedit en mans del papa Alexandre VI per “litteras super ea non confectas”. // Fernando Recio de Torquemada, clergue de la diòcesi de Palència, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i, a Bernardo, una pensió anual sobre la tercera part dels fruits del dit benefici, que ell mateix li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia d.n. pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 968, 189r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/05
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Berenguer [de Sos], bisbe de Torres, a Sardenya, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI el benefici perpetu sota la invocació de Sant Pere de l’altar major de l’església del monestir de Sant Pere de les Puelles (“Puellarum”) de Barcelona, que generalment era obtingut per clergues seculars i “de jure patronatus laicorum existit”. // El mateix bisbe i Antoni Joan de Turrih o Turris?, clergue de Barcelona, supliquen que s’admeti la renúncia, es concedeixi a Antoni la provisió del benefici i a Berenguer, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del mateix benefici, que el mateix Antoni i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 968, 186r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant de Giovanni Antonio [Sangiorgio], bisbe d’Alexandria, auditor lloctinent del sacre palau apostòlic, entre el suplicant fra Lorenzo de Mendana [Mendaña?], clergue de la diòcesi de Zamora, i Gómez de Mata, “scolasticum” de Conca, sobre la possessió de la capellania perpètua de Sant Joan de Lanche? del lloc fortificat de Castromoño?, a la diòcesi de Zamora. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Gómez havia cedit en mans del papa Alexandre VI els seus drets sobre el benefici. // Lorenzo suplica que s’admeti la cessió i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 968, 185v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Gregorio de Castromaño?, clergue de la diòcesi de Palència, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI la porció prestimonial de l’església parroquial del lloc d’Amatos que posseïa a la diòcesi de Salamanca. // Juan López de Calatayud, clergue canonge de l’església de Santa Maria de Valladolid, a la diòcesi de Palència, suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici, i a Gregorio, per les despeses, una pensió anual de 6.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia amb prebenda de l’església de Burgos, que el clergue Luis Simon?, com a possessor, li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. Card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 968, 185r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso de Sanlúcar, habitant del lloc fortificat de Sanlúcar de Barrameda, resident a la cúria romana, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’ordenar a qualsevol bisbe resident a la mateixa cúria que li confereixi els ordes menors i la primera tonsura. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 968, 184v-185r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El monestir de Santa Maria de Monfero, de l’orde cistercenc, a la diòcesi de Santiago de Compostel·la, vacant per la mort del seu abat Juan de Medín, havia estat concedit a Battista Pinelli, arquebisbe de Cosenza, “tunc Sancti Angeli de Urbe castellanus”, en virtut d’unes lletres apostòliques del papa Innocenci VIII. L’arquebisbe l’havia renunciat, “possessione non habita”, en mans del mateix papa, que l’havia concedit a Fernando de Suviado o Saviado?, monjo del mateix monestir i orde. Més tard s’havia obert una causa davant del difunt Pedro de Ferrera, auditor del sacre palau apostòlic, entre ell i Jaime de Colbazo, “qui se gerit pro monacho dicti ordini in eodem monasterio”, sobre la possessió del monestir. // Fernando suplica que, en cas de “si neutri”, s’ordeni al substitut de l’auditor que li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 968, 180v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Diego Nieto, “olim” rector de l’església parroquial de Santa Maria de Villasdardo, a la diòcesi de Salamanca, havia ocupat indegudament la cantoria de l’església de Còria durant molts anys, juntament amb una canongia amb prebenda de la mateixa església i una porció prestimonial “seu” benefici simple, a la mateixa diòcesi, que havien estat vacants durant tant de temps que la seva col·lació havia retornat a la seu romana. // Alfonso Criado, tresorer de l’església de Ciudad Rodrigo, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió de tots els beneficis esmentats. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 968, 179r-179v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Diego Muñoz posseïa l’església parroquial de Santa Maria del lloc de Sorihuela, a la diòcesi de Plasència, que vacava des de feia molts anys, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Sixt IV. La mateixa església estava, però, subjecta a Leonor Pimentel, duquessa de Plasència, senyora del dit lloc, que la reclamava per a un cert Diego Orguanistan o Organistán?, “assertum clericum”, familiar seu. Per concloure la causa, la duquessa va demanar una pensió anual de 4.000 morabatins sobre els fruits de l’església per al seu familiar. // Diego suplica que s’ordeni a alguns prohoms que comprovin si la informació és certa, i si ho és, que permetin la concessió de l’esmentada pensió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra
  • Observacions: Una altra súplica sobre el matex afer es troba, amb data 1493/02/07, al reg. Suppl. 969, ff. 23r-23v. La butlla corresponent, amb data 1493/03/05, es troba al reg. Lat. 935, ff. 15r-16v. Els comissaris designats són l’escolàstic de Còria, Pedro de Las Cuevas i Francisco Flores, canonges de l’església de Salamanca

Reg. Suppl. 968, 179r

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Diego Muñoz, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, arxiprest del lloc fortificat (“opidi”) de Béjar, i rector de l’església parroquial del lloc de Camblano o Cambrano?, a la diòcesi de Plasència, havia obtingut una sentència adjudicatòria en el sacre palau apostòlic davant d’un auditor contra els clergues i beneficiats del mateix lloc sobre la possessió de la mateixa església. Com a resultat d’aquesta, el suplicant havia posseït l’església pacíficament durant molts anys. Quan va caure malalt, els clergues van tornar a demanar-ne la possessió. // Diego suplica que s’ordeni a alguns prohoms que verifiquin si les informacions són certes, i si ho són, que li mantinguin la possessió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies