La Foia i el Marquesat de Llombai

Vicent Climent Ferrando

És l’únic dels quatre pobles que formaven el marquesat de Llombai que estigué ubicat al marge esquerre del riu Magre. Poca cosa n’ha quedat en peu, després de l’expulsió dels moriscos del 1609. Situat junt a la séquia d’Alèdua, que porta l’aigua fins a les hortes del veí poble d’Alginet, el poble d’Alèdua s’alçava sobre un petit turonet, al capdamunt del qual encara es pot veure avui en dia l’esvelta torre i uns murs que l’envolten.

Alèdua fou una alqueria musulmana que va tindre més d’un centenar de cases, a més de forn, carnisseria, almàssera i molins. De la trama urbana d’Alèdua, no ens ha arribat cap vestigi en l’actualitat, ja que amb l’expulsió dels moriscos el poble quedà deshabitat i amb el temps es transformà en camps de cultiu. Només han arribat fins als nostres dies alguns enterraments en les parcel·les pròximes al camí paral·lel a la séquia, orientats cap a la Meca.

La séquia d’Alèdua és l’eix vertebrador de l’antic terme d’Alèdua. Naix de l’assut del riu Magre, aigües amunt, i continua fins al terme d’Alfarb, per passar més avall a Alginet. Pròxim a l’antic poble d’Alèdua, encara es pot veure el molí del mateix nom. És una construcció que conserva tota la instal·lació de molineria i aprofitava l’aigua de la séquia a través d’un desnivell.

La parròquia d’Alèdua tenia com a titular Sant Joan, així com l’antiga parròquia de Llombai. Amb l’erecció del convent de Santa Creu i per la butlla de Pau III, la parròquia d’Alèdua passà a ser regida per un dels frares dominicans del convent.

Després d’un llarg plet que es va resoldre a mitjans segle XX, el terme d’Alèdua fou annexionat al de Llombai. Les restes de la torre d’Alèdua, en un seriós estat de degradació, esperen que l’actuació dels poders públics consoliden i rehabiliten aquest vestigi de l’antic poble.