La Foia i el Marquesat de Llombai

Vicent Climent Ferrando

La foia de Llombai se situa en una vall travessada pel riu Magre, envoltada de muntanyes -a l’est la serra d’Alèdua, a l’oest la serra del Cavalló, la Colaita i el cim del Matamon- tret de la part sud, que s’obre a la resta de la Ribera del Xúquer seguint la planura del Magre.

Arran de la conquesta cristiana per Jaume I, les alqueries de Llombai -anomenada en la documentació del segle XIII Alumber– i Catadau van ser donades a Guillem Aulàbia, mentre que Alfarb fou donada a Pere de Montagut, i Alèdua al cavaller Blasco Maça. Aquestes alqueries, tot i la proximitat entre elles, mantindrien una trajectòria històrica pròpia i diferenciada durant un parell de segles, fins l’any 1451, en què quedaren reunides sota un mateix domini senyorial.

Llombai passà de ser propietat del cavaller de les hosts de Jaume I Guillem Aulàbia per donació reial, a ser-ho de Gonçal Garcia, en els primer anys dels segle XIV. Al Registre primer del rei Jaume, foli 35, es dóna compte de la concessió de Llombai a Aulàbia amb aquestes paraules: “G. Aulabia, Alcheriam de Valle de Alcalano, Catadauro, et Alumber, cum furnis et molendinis: quinto kalendas Augusti anno millesimo duecentesimo trigesimo octavo”.

Segons un privilegi del rei Alfons II expedit a València el 4 de novembre del 1330, es concedeix el mer imperi i tota la jurisdicció de Llombai al cavaller Gonçal Garcia. El 30 de setembre del 1388, l’alqueria de Llombai passà de les mans de Gonçal Garcia a Galceran de Centelles i, per testament d’aquest, al germà Eimeric de Centelles.

Aquest moriria a Llombai durant un combat entre els Centelles i els Soler, capitanejats pels Vilaragut, el 21 d’abril de 1404, durant una de les lluites nobiliàries que van portar a terme aquestes famílies. Segons el manuscrit dels Annals de València: “En lany 1404. ha 21. del mes de Abril, fonch lo conflicte de Mossen Gilabert Centelles tost á lo Loch de Lombay: hon morí lo noble Aymerich Centelles lexát en la Plaza per los seus. E perderén lo penó de Centelles. E moriren hi Damiá de Monsoriu, é Ferrer Suau, é altres. E fon ferit de mort Mossen Pere de Cervelló. E morí en Pere Soler que s’era fet Cavaller”.

També el dietari de Melcior Miralles, capellà del rei Alfons el Magnànim, es féu ressò del succés, amb una breu notícia: “En l’any 1404, a 21 de abril, fonc lo camp de Llombai dels Centelles contra los Solers, on fonc mort mossén Aimeric de Centelles e molta gent de una part e altra”.

Uns anys després, el 1445, apareix com a senyor de Llombai un altre Eimeric de Centelles, fill de l’anterior mort al combat de Llombai. I el 1478 figura com a senyor de tota la foia de Llombai Guillem Ramon de Centelles.

Alèdua, Eleydua en la documentació en llatí, fou donat pel rei en Jaume, deu mesos abans que Llombai, el setembre de 1237, al cavaller Blasco Maça: “Blaschus Maça miles Alcheriam de Eleydua sitam juxta torralbam, et domos et ortum in Valentia: quinto kalendas octobris anno 1237”.

Del 1239, dos anys després, es conserva una donació d’Alèdua a Sancho Fernández, i a mitjans del segle XIV apareixen com a senyors d’Alèdua Berenguer de Fabra i Jaume Escrivà. El 1364, el rei Pere II de València donava la jurisdicció criminal d’aquest lloc, que figurava com a propietat de Fabra i Escrivà, a Pere Boïl. El rei Pere II exercia el mer imperi i la suprema jurisdicció d’Alèdua i així pogué vendre aquests poders, el 1391, a Eimeric de Centelles. El lloc d’Alèdua es trobava dins dels termes de la vila d’Alzira, considerats per Pere II com a inseparables de la corona, fins i tot en cas d’extrema necessitat, però el rei Joan I no només no va revocar la venda d’Alèdua, sinó que li va atorgar perpetuïtat. Joan I necessitava diners per tal de pagar el dot de la seua filla, la infanta na Violant. Alèdua passà aleshores a mans del fill d’Eimeric, del mateix nom, que era també senyor de Llombai.

L’alqueria d’Alfarb, per la seua banda, fou donada a Pere de Montagut el 7 de juliol del 1238, un parell de mesos abans de l’entrada del rei Conqueridor a València: “Petrus de Monteacuto alqueriam de Alarb, que est in Valle de Alcalá cum furnis et molendinis. Nonis Iulii anno millesimo ducentesimo trigesimo octavo”.

I un segle més tard encara estava en mans de la família Montagut. Segon un privilegi, el rei Alfons II de València donà el 1330 a Pere de Montagut la meitat de les penes pecuniàries procedents de la jurisdicció civil o criminal, i es reservà el mer imperi i la jurisdicció suprema. Pere II, tot i haver fet jurament de no concedir aquests privilegis per trobar-se Alfarb dins dels termes d’Alzira, va vendre a Pere de Centelles el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa, amb carta de gràcia. El rei Joan I no sols no va suprimir la carta de gràcia, sinó que atorgà escriptura a favor d’Eimeric de Centelles, que va pagar tres mil sous de Barcelona més, a banda dels que havia pagat el seu avantpassat Pere de Centelles. Amb Eimeric de Centelles, Alfarb passava a la mateixa família que posseïa els altres pobles de la foia de Llombai.

El lloc de Catadau fou donat, com ja hem dit més amunt, referint-nos a Llombai, al cavaller Guillem Aulàbia, mesos abans de la conquista de la ciutat de València. Però a mitjans del segle XIV, el 1347, Catadau tenia com a senyors de manera compartida els germans Francesc i Ramon de Riu-sec. Segons una escriptura del 1358, el rei Pere II atorgà a Arnau Joan el mer i mixt imperi i la jurisdicció alta i baixa tant de la part que era propietat d’Arnau Joan com de l’altra meitat que era de Ramon de Riu-sec. Deu anys més tard continuava com a senyor de Catadau Ramon de Riu-sec i el monarca Pere II, necessitat de diners per tal de defensar l’illa de Sardenya, li vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions alta i baixa de Catadau. Amb posterioritat apareix com a senyor de Catadau Eimeric de Centelles. Catadau passa als Centelles pel casament de Ramoneta de Riu-sec i Pere de Centelles, dels quals Eimeric fou el successor. Podem afirmar, per tant, que el 1391 Catadau tenia com a senyor Eimeric de Centelles.

El primer document en què apareix Eimeric de Centelles com a senyor dels llocs d’Alèdua, Alfarb, Catadau i Llombai, coneguts com la foia de Torralbes, és una escriptura de venda a favor de mossén Guillem Ramon de Centelles de l’any 1451.

La relació dels senyors de la foia de Llombai des de la conquista cristiana, al segle XIII, fins a la creació del marquesat de Llombai és aquesta: