La Foia i el Marquesat de Llombai

Vicent Climent Ferrando

Reunits els quatre nuclis de població de la foia de Llombai en mans dels Centelles, fou en l’últim quart del segle XV, quan Francesc Vives de Boïl comprava els llocs d’Alèdua, Alfarb, Catadau i Llombai al seu propietari Guillem Ramon de Centelles, amb una clàusula de venda a carta de gràcia de dos anys, després dels quals la família Centelles podia recuperar aquests llocs pagant les quantitats acordades. Un any més tard, el 17 de maig del 1479, el nou propietari venia la foia de Llombai al cardenal i bisbe de València Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI. Quatre dies més tard, els procuradors del bisbe de l’església valentina, Jofré de Borja i Bartomeu Ballester, prenien possessió de la foia de Llombai.

El juny de 1480, poc abans de complir-se els dos anys de la venda a carta de gràcia, els procuradors del cardenal Roderic de Borja requerien Guillem Ramon de Centelles perquè pagués la deguda quantitat i es quedés amb la foia de Llombai, però la manca d’acord entre Centelles i Borja sobre les quantitats a pagar desencadenà un plet. Com a conseqüència, la foia de Llombai romangué sota el poder del cardenal Roderic de Borja; després passà al seu fill Pere Lluís, primer duc de Gandia des del 1485, i, en morir aquest darrer, al seu altre fill Joan de Borja, segon duc de Gandia.

Joan de Borja heretà del seu germà Pere Lluís la baronia de Llombai i el ducat de Gandia. Es casà amb Maria Enríquez a Barcelona i es desplaçà a València per tal d’organitzar les seues possessions, entre les quals es comptava la baronia de Llombai. Joan de Borja tornà a Roma, on fou nomenat capità general dels exèrcits de l’Església i on acabà els seus dies assassinat, no se sap amb seguretat si per instigació dels barons romans o pel seu propi germà Cèsar Borja.

La baronia de Llombai passà, després de la mort de Joan de Borja, segon duc de Gandia, a Joan de Borja i Enríquez, tercer duc de Gandia, que es casà amb Joana d’Aragó, néta del rei Catòlic. Fruit d’aquest matrimoni va nàixer, el 28 d’octubre del 1510, Francesc de Borja i d’Aragó.

Francesc de Borja i d’Aragó va nàixer al Palau Ducal de Gandia i fou instruït en una educació cortesana, en el maneig de les armes, l’equitació, la gramàtica, l’aritmètica i la música. A partir de la mort de la seua mare, quan tenia deu anys, i coincidint amb la revolta de les Germanies, passà a residir durant alguns anys a Saragossa, d’on un oncle seu, Alfons d’Aragó, era arquebisbe. La família, en un primer moment, havia recalat a Peníscola, fugint de la ira dels agermanats. Francesc de Borja també va viure a Baza amb Maria de Luna, i durant un parell d’anys a Tordesillas, en la cort de Joana la Boja; i el 1528 passà al servei de l’emperador Carles V i de l’emperadriu Isabel de Portugal. La proximitat de Francesc de Borja amb la cort de l’emperador Carles motivà que acabés casant-se amb Elionor de Castro, dama portuguesa, favorita de l’emperadriu Isabel. Arran del casament de Francesc de Borja i d’Elionor de Castro, l’emperador, que s’estava a la ciutat alemanya d’Augusta, volgué honorar el nou matrimoni aquell 7 de juliol del 1530 i atorgà a Francesc de Borja els títols de marqués de Llombai i baró d’Alèdua. El nou marqués passà a ser munter major de l’emperador i, ja com a marqués de Llombai, participà en una expedició a la Provença uns anys després, el 1536, on va morir, als seus braços, el poeta Garcilaso de la Vega en el setge de la fortalesa de Le Muy, prop de Fréjus. Quan l’any 1539 va morir l’emperadriu Isabel de Portugal, a Toledo, Francesc de Borja va rebre l’encàrrec d’acompanyar el cadàver fins a Granada per donar-li sepultura al panteó reial.

Durant aquell imperial encàrrec es produí l’episodi més conegut de la vida de Francesc de Borja com a marqués de Llombai, descrit entre altres per Calderón de la Barca i pel duc de Rivas. Francesc de Borja hagué de reconèixer el cadàver de l’emperadriu, i en veure la descomposició de les despulles d’Isabel de Portugal féu aquell propòsit de “no tornar a servir cap senyor que es pugui morir”. Per aquest motiu la iconografia catòlica ha representat el sant Borja amb una calavera, la de l’emperadriu Isabel, a la mà representant el moment de la conversió.

Amb tot, Francesc continuà al servei de Carles V i el 26 de juny del 1539 fou nomenat lloctinent general del principat de Catalunya. Com a virrei de Catalunya destacà per la repressió del bandolerisme i per un cert sanejament de l’administració. Amb la mort del seu pare, l’any 1543, Francesc tornà a Gandia com a IV duc i es dedicà a governar els seus estats valencians i a ocupar-se de la seua nombrosa família. Atesa l’enorme presència morisca en els seus territoris, Francesc de Borja es dedicà a intentar evangelitzar els seus vassalls. Amb aquesta finalitat, el 3 de desembre del 1544 fundava el monestir i parròquia de Santa Creu de Llombai. Les obres duraren quatre anys i l’obra es lliurà als pares dominics, la vespra de la festa de sant Doménec. Abans s’havia fet pública una butlla del papa Pau III per la qual els dominics quedaven encarregats del culte a Llombai i els altres tres pobles del marquesat. Aquesta butlla es conserva en una vitrina ubicada en un lateral de l’altar major de l’Església de Santa Creu, i és un dels documents més valuosos i preuats que s’hi custodien.

El títol de marqués de Llombai és un títol de primogenitura i per tant ha anat unit al de duc de Gandia, tot i que en alguns casos, degut a la mortalitat infantil, el primogènit, marqués de Llombai, va morir sense arribar mai a ser duc de Gandia. Per aquesta raó hi ha hagut més marquesos de Llombai que no ducs de Gandia.

Després de la mort d’Elionor de Castro, Francesc concertà el casament del seu primogènit amb l’hereva del veí comtat d’Oliva i inicià un acostament a la Companyia de Jesús, on acabà professant l’any 1548. L’ascens de Borja a la Companyia fou ràpid: passà de comissari general d’Espanya a vicari general i a prepòsit general, el 1565.

La seua activitat a la Companyia de Jesús fou intensa, tant a Europa com a Amèrica, i finalment va morir a Roma el 30 de setembre del 1572, després de rebutjar el nomenament de cardenal. Fou beatificat el 1624 i canonitzat el 1671.

A partir de Francesc de Borja i d’Aragó, la senyoria de Llombai anà passant entre els membres de la nissaga Borja, fins a la novena marquesa, Anna Maria de Borja, que es casà amb el duc de Béjar, moment a partir del qual el títol l’ostentaren els membres de la família Pimentel. Més tard, el títol nobiliari passaria als Téllez-Girón, que encara hui, després de la dissolució del règim senyorial a primeries del segle XIX, el mantenen. La llista dels titulars del marquesat és aquesta: