La Foia i el Marquesat de Llombai
LlombaiVicent Climent Ferrando
Les restes prehistòriques més antigues de Llombai s’han trobat als abrics del Camí de Dosaigües i al corral del Cortissar, al cim de la Talaia i a la Foieta.
A Llombai també hi ha vestigis romans a la base de l’arc en el barranc de la Fadrina i en un jaciment situat a la partida del Castellar on s’han trobat fragments de tegula romana o de terra sigil·lata.
D’entre les restes medievals cal esmentar l’arquet, un aqüeducte que porta l’aigua de la séquia de Cabanyes des de l’assut del riu Magre. Construït de rajola, salva el desnivell del barranc anomenat de Muntanya.
Ubicada en una lloma pròxima a la població, l’ermita de Sant Antoni de Llombai és un edifici del segle XVII, d’una sola nau amb altars laterals. La façana queda rematada per una espadanya que li dóna l’aspecte típic de les ermites. El titular és sant Antoni Abat, patró de Llombai, objecte d’una extraordinària devoció entre la població i altres llocs de la comarca. L’accés a l’ermita es fa a través d’un camí costerut flanquejat pels casalicis del calvari, petites construccions adornades amb retaules ceràmics que reprodueixen les escenes de la passió de Jesucrist.
La celebració de sant Antoni del Porquet, els dies 16 i 17 de gener, té una especial rellevància a l’ermita i a la població. El 16 de gener, vespra de la festa, s’hi fa la benedicció d’animals a l’esplanada de l’ermita, i a continuació es baixa la imatge del sant fins a la població per celebrar la solemne processó. La imatge passà aquella jornada la seua única nit al poble. L’endemà, dia de sant Antoni, després de la missa solemne, la imatge és pujada novament a l’ermita, fins l’any següent.
La població de Llombai manté encara elements arquitectònics i ornamentals que presenten algun interés, com ara els retaules ceràmics o diverses fonts públiques. Així com algun racó que conserva el sabor de temps passats.
Un altre dels elements arquitectònics relacionats amb la senyoria és el graner que recau a la plaça Major. Benlloch, el 1756, el denomina “granero de la señoria”, un edifici que feien usar els senyors per tal de guardar el producte de la partició de fruits. Actualment és propietat particular.