La Romanya de Cèsar Borja

Eulàlia Duran

És un cas especial. Ciutat d’uns 8.000 habitants, situada dalt d’un contrafort apení, es transformà al final del segle XV d’una ciutat medieval a una cort renaixentista, freqüentada per humanistes, pintors i arquitectes, a imitació de la d’Urbino. El castell fou transformat en un palau renaixentista, acabat el 1480, obra del senyor Giulio Cesare Varano. Conserva uns famosos frescos que representen les noces de Giulio Cesare amb Giovanna Malatesta (1451).

Camerino fou objecte de dues ocupacions borgianes. La ciutat fou ocupada per les tropes papals dirigides per Francesco Orsini el juliol de 1502. Cèsar, aleshores a Urbino, d’on havia fet fora el duc Montefeltro, ho escrivia a la seva germana Lucrècia. Alexandre VI creà el 2 de setembre de 1502 el ducat de Camerino per al seu fill Joan, de quatre anys, sota la regència de l’arquebisbe de Cosenza Francesc de Borja. El cardenal Joan de Borja en prengué possessió el mateix setembre de 1502. La primera ocupació havia durat del 20 de juliol al 24 d’octubre de 1502, moment en què Giovanni Maria Varese, fill de Giulio Cesare (que havia estat estrangulat per Miquelot Corella) reprengué el poder (25 octubre – 23 desembre 1502). El Nadal de 1502 Cèsar ocupa de nou Camerino i conservà la ciutat fins al 28 d’agost de 1503 quan, arran de la mort del papa, es veié pràcticament desposseït de tots els seus dominis.