La Romanya de Cèsar Borja

Eulàlia Duran

Aquest és el panorama que es trobà el 1492 Alexandre VI com a papa acabat d’elegir. L’autoritat i l’administració pontifícia a base de vicaris estaven en un nivell molt baix. Les lluites veïnals eren contínues. La zona no fou tanmateix per a ell un problema fins al 1499, a causa de l’ambició expansiva de Venècia. L’estratègia seguida pel papa i portada a terme pel seu fill Cèsar Borja -que havia renunciat a l’estat eclesiàstic i al títol de cardenal i s’havia casat amb una dama de la cort reial francesa- fou una política local de pactes amb part de la població, més que no una invasió militar, i comptant sempre amb neutralitzar els grans rivals: França, que des de Milà cobejava també la zona, i Venècia. L’ocasió per a la ingerència era sovint el no pagament els censos. Cèsar no s’imposà sobre la població, sinó que buscava la legitimació per part del papa segons el sistema de vicaris, és a dir com a súbdit mediat del papa, a qui pagava “religiosament” el cens degut com a feudatari de l’Església. Cèsar sempre fou senyor “pro Santa Romana Ecclesia” (1500). Tot i que es parla de Romanya, en record de la Romania romana, ell fou senyor de les poblacions de la Romanya, amb uns límits no sempre precisos: ho fou d’Imola, Faenza, Forlì, Cesena, Pesaro i Fano. Hi afegí, eventualment, altres ciutats de les terres de l’Església com Urbino, San Marino i Camerino, no pròpiament de la Romanya. Era, per tant, senyor d’unes ciutats, no d’un territori o d’una província, tot i que aconseguí el títol de duc de Romanya. Estratègicament era molt important perquè assegurava el pas per la Via Emília que unia Europa amb Roma. L’1 de maig de 1501 Cèsar apareixia per primera vegada com a “Romaniae dominus”, però persistia la fragmentació jurisdiccional. Subdividí el territori en dues àrees: Forlì amb Imola i Faenza i Cesena amb Rímini i Pesaro. S’ha dit que implantà un estat centralitzat històricament poc plausible. El seu fou un domini personal, però vicarial, potencialment hereditari, tal com ho eren els diversos senyors desbancats per ell. Però en realitat la seva gestió preparà la Romanya dels papes i posà fi a la Romanya dels senyors.

Tanmateix, durant la seva breu senyoria (1499-1503) sí que intentà reorganitzar el territori d’una manera més eficaç: Cesena fou considerada una mena de capital i Cèsar encomanà a Leonardo da Vinci resoldre el problema de la sortida navegable cap al mar, estratègicament indispensable. Militarment creà una milícia autòctona, elogiada per Maquiavel, per no dependre de mercenaris o d’ajudes foranes, com la francesa, no sempre segures. Creà un banc de la Rota (1502-1503) per tal de simplificar les gestions econòmiques i no obligar la gent a anar a Roma. Pel que fa les fortificacions, cal dir que les trobà en bon estat i acabades de construir recentment. Però també és cert que la nova tècnica militar els havia convertit en poc útils: la seva funció derivà no tant com a defensa de l’enemic exterior, sinó com a vigilància de l’enemic interior, de revoltats, de faccions ciutadanes internes. El duc de Ferrara, cunyat de Cèsar, es concentrà sobretot a la renovació tècnica militar, més que no en construir noves fortificacions. Maquiavel dedicà un dels seus discursos a demostrar la inutilitat, per regla general, de les fortaleses i dóna com a exemple que el duc d’Urbino, quan recuperà el seu ducat de mans de Cèsar, manà destruir totes les fortaleses del seu territori perquè les considerava perjudicials: no servien per defensar contra els forasters, i per mantenir la tranquil·litat interna era millor ser estimat del poble. El prestigi cultural era també un element important a tenir en compte. Cèsar no desestimà tampoc la cultura: havia estat educat al Studio Fiorentino amb seu a Pisa: s’apoderà de la famosa biblioteca dels ducs d’Urbino, però durà poc perquè els Montefeltro la recuperaren de nou. Foren uns anys intensos i moguts. Per a una millor comprensió aportem les dades principals en forma cronològica.

Cronologia de les campanyes de Cèsar

PRIMERA CAMPANYA, 1499-1500: IMOLA, FORLÌ, CESENA

1499, 9 de novembre: Cèsar surt de Milà per conquerir Imola i Forlì com a lloctinent general del rei de França Lluís XII amb un exèrcit francès costejat, sembla, però, pel papa Alexandre.

1499, 27 de novembre: Cèsar entra a Imola, on troba poca resistència.

1499, 13 de desembre: El cardenal Joan de Borja-Llançol entra a Imola procedent de Milà, en nom del papa, per rebre el jurament de fidelitat dels ciutadans.

1499, 19 de desembre: Cèsar entra a Forlì, però la Rocca, considerada la més inexpugnable d’Itàlia, resisteix defensada per la vídua de Girolamo Riario, Caterina Sforza.

1500, 12 de gener: Rendició de la Rocca de Forlì a l’assalt de Cèsar. Caterina, després d’una llegendària resistència, és feta presonera.

1500, 14 de gener: El cardenal legat Joan de Borja-Llançol mor a Urbino a causa de la febre.

1500, 23 de gener: Cèsar entra a Cesena, on s’havia establert el quarter general francès. Aquest, però, retorna a Llombardia en ajuda de l’exiliat duc de Milà Ludovico Sforza. La fortalesa de Cesena capitula. La ciutat resisteix fins al 2 d’agost.

1500, 26 de febrer: Cèsar entra triomfalment a Roma. Caterina Sforza forma part de la comitiva.

1500, 29 de març: Cèsar és nomenat pel papa capità general i gonfanoner de l’Església i confirmat en els vicariats dels Riario.

LA SEGONA CAMPANYA DE LA ROMANYA, 1500-1501: CESENA, PESARO, RÍMINI, FAENZA

1500, 10 d’abril: Ludovico il Moro és capturat pels francesos, que es refermen a Llombardia. Els Borja es decanten definitivament per França i abandonen Nàpols.

1500, 22 d’abril – 1500, estiu: Cèsar des de Roma forma un exèrcit per atacar el seu ex-cunyat Giovanni Sforza, senyor de Pesaro. L’empresa es durà a terme amb el vistiplau de França i de Venècia.

1500, 2 d’octubre: Cèsar marxa de Roma amb un exèrcit professional de 800 homes, entre els quals Joan de Cardona i Hug de Montcada, parent seu. Arriba a Fano, a l’Adriàtic, que li és lleial.

1500, 27 d’octubre: Pesaro obre les portes a Cèsar. El seu senyor, Giovanni Sforza, havia fugit a Venècia per demanar ajuda infructuosament. Els seus béns personals foren traslladats a Urbino, on la seva mare i germans havien trobat refugi.

1500, 30 d’octubre: Cèsar entra a Rímini, ja pacificada. El seu senyor, Pandolfo Malatesta, ja s’havia sotmès el dia 10 i havia fugit a Ravenna.

1500, 2 de novembre: Cèsar instal·la el seu quarter general a Cesena.

1500, 4 novembre: Cèsar trasllada la seva base d’operacions a Forlì per tal d’atacar Faenza, protegida per Venècia. El 10 de novembre inicia el setge contra la fortalesa; resistència del seu senyor Astorre Manfredi.

1500, 12 de desembre: Cèsar s’estableix a Cesena per a passar-hi l’hivern.

1501, 18 d’abril: Inici de l’atac contra Faenza. La ciutat es rendeix el 25 d’abril.

1501, 29 d’abril: Cèsar obté de Giovanni Bentivoglio, senyor de Bolonya, Castel Bolognese, important plaça estratègica per consolidar la conquesta de Faenza.

1501, 15 de maig: Cèsar rep el títol de “duc de Romanya”.

1502, 6 de juny: Astorre Manfredi, antic senyor de Faenza, que havia estat empresonat un any abans a Castel Sant’Angelo, és trobat ofegat al Tíber.

TERCERA CAMPANYA, 1502, JUNY – 31 DE DESEMBRE: URBINO, CAMERINO

1502, 20 de juny: Concentració de les tropes de Cèsar a les fronteres d’Urbino, el proper objectiu. Cèsar s’apodera de Cagli, la plaça forta més important del ducat, obra mestra de l’art de la fortificació. Guidobaldo fuig a Màntua. L’excusa era que Urbino ajudava el senyor de Camerino Giulio Cesare Varano i que la unió de les dues senyories podia bloquejar el pas de les tropes per la Via Flamínia des de Spoleto al mar.

1502, 22 de juny: Cèsar ocupa Urbino.

1502, 24 de juny: Maquiavel arriba a Urbino, escriu informant de la situació a la senyoria florentina i fa un elogi de Cèsar. Leonardo da Vinci arriba a Urbino i Cèsar li encomana la reforma de la canalització del port de Cesena, el Cesenatico i la reforma de fortificacions.

1502, 21 de juliol: Rendició de Camerino.

1502, 25 de juliol: Cèsar marxa d’Urbino, vestit de cavaller de Sant Joan, va a Ferrara -on arriba el 28 per veure la seva germana Lucrècia, malalta- i continua fins a Milà

1502, 5 d’agost: Entrevista entre Cèsar i Lluís XII. Al castell de Milà. Projecte de matrimoni de la filla de Cèsar, Lluïsa, de dos anys, amb el fill del marquès de Màntua Federigo Gonzaga.

1502, 2 de setembre: Cèsar és a Imola amb el cardenal Francesc de Borja i els principals administradors de la Romanya. Dedica el mes a l’organització militar. Contacta amb Leonardo da Vinci.

1502, 6 d’octubre: Maquiavel arriba a Imola per parlamentar amb Cèsar.

1502, 9 d’octubre: Ruptura entre Cèsar i els seus capitans. Esclata la revolta.

1502, 16 d’octubre: Urbino esdevé quarter general dels confederats. Guidobaldo Montefeltro hi torna.

1502, 29 d’octubre: El ducat borgià de Camerino es rendeix als confederats i els Varano tornen a la ciutat.

1502, 2 de desembre: Pacte entre Cèsar i Giovanni Bentivoglio, senyor de Bolonya.

1502, 6 de desembre: Cèsar recupera Urbino. Guidobaldo abdica.

1502, 12 de desembre: Cèsar s’estableix a Cesena, des d’on controla un nombrós exèrcit.

1502, 31 de desembre: Els cinc capitans conjurats que, confiats, acompanyaven Cèsar a Senigallia, hi foren empresonats i assassinats per ordre d’aquest. És el fet conegut com el “ bellissimo inganno”, “un miracle de l’art” segons Maquiavel.

1503, 5-6 de gener: Cèsar, ara com a gonfanoner de l’Església, aconsegueix la rendició de Città di Castello i poc després de Perusa a Úmbria. Són incorporades als Estats Pontificis.

1503, febrer: Cèsar intenta entrar a Siena: el seu senyor, cap dels revoltats, aconsegueix fugir. S’apodera de les possessions dels Orsini, entre Pienza i Viterbo, a la Toscana, i les incorpora als Estats Pontificis.

1503, 7 d’abril: Cèsar és a Roma. Hi organitza el seu exèrcit i pren mesures administratives per a la Romanya.

1503, 12 d’agost: Alexandre VI i Cèsar Borja cauen malalts.

1503. 19 d’agost: Alexandre VI mor.

1503, 28 d’agost: Guidobaldo entra triomfant a Urbino i Varano a Camerino.

1503, 3 de setembre: Giovanni Sforza entra a Pesaro.

1503, 6 de setembre: Pandolfo Malatesta entra a Rímini.

1503, setembre: Cesena, Imola i Faenza es mantenen fidels a Cèsar.

1503, 16-21 de setembre: El conclave elegeix el papa Piccolomini Pius III.

1503, 25 de setembre: El nou papa mana als condottieri que reconeguin Cèsar que actuava en nom de l’Església.

1503, 17 d’octubre: Mor el papa Pius III.

1503, 1 de novembre: És elegit el nou papa Juli II (Giuliano della Rovere), enemic personal de Cèsar.

1503, 22 de novembre: Cèsar és detingut. Fi del seu ducat de la Romanya.