La Romanya de Cèsar Borja

Faenza (53.410 habitants) és una ciutat situada al llarg de la Via Emília, entre Imola i Forlì, avui coneguda com la capital de la ceràmica. El seu origen romà (Faventia, final del segle II a.C.) encara es pot resseguir pels seus carrers rectes, que s’entrecreuen a l’actual plaça de la Libertà. La senyoria dels Manfredi hi governa des del 1313. A la segona meitat del segle XV tingueren lloc significatives intervencions arquitectòniques i urbanístiques. Protegida per Venècia, a través de Ravenna, era, amb la seva Rocca i amb les seves muralles, avui desaparegudes, una ciutat inexpugnable. Cèsar no la sotmeté fins a haver-se apoderat d’Imola, Forlì, Rímini i Pesaro. El setge fou llarg, del 10 de novembre del 1500 al 18 d’abril del 1501, en què el senyor Astorre Manfredi es rendí i fou empresonat. Un any després, el 6 de juny de 1502, fou trobat ofegat al Tíber. Era el final dels Manfredi.

Un poema, Le battaglie date a Faienza dal duca Valentino, publicat per Júlia Benavent, descriu detalladament el setge de Faenza i demostra que Cèsar Borja fou també un personatge de la literatura popular. Hi relaciona els noms dels capitans “valentiani” que l’acompanyaven i acaba amb el setge de la ciutat: