La Ferrara de Lucrècia Borja (1501-1519)

Eulàlia Duran

Cento i Pieve era una possessió del bisbe de Bolonya situada estratègicament entre Bolonya i Ferrara. Els bisbes administraven sense massa rigor la població, que gaudia d’una certa llibertat. Els administradors episcopals residien en un castell o roca medieval amb torres que encara es conserva. La situació canvià el 1502, quan Alexandre VI donà a la seva filla Lucrècia Borja, com a dot pel seu casament amb Alfons d’Este, aquesta possessió. Lucrècia en prengué possessió i féu construir un nou palau, dit del Governador, que encara es manté amb alguns retocs posteriors. A la seva mort passà als Este i el 1598 passà a la jurisdicció directa del papa, com tot el ducat de Ferrara.