Roma i els Borja
Riquesa i ostentació eclesiàstiquesTeresa Lloret
Els papes, d’altra banda, havien esdevingut poderosíssims senyors feudals i el pes del Vaticà sobre Roma i Itàlia s’afermava amb gran força. Exercien, a més, d’àrbitres entre les potències italianes i estrangeres, i la Roma vaticana esdevingué així una de les corts més fastuoses del món occidental. Com a conseqüència d’aquestes relacions internacionals, era escenari de solemnes visites de reis i magnats, habitualment en so de pau però també de guerra, com quan l’any 1494 Carles VIII de França entrà a Roma i el papa s’hagué de refugiar a Castel Sant’Angelo. La potestat de nomenament de cardenals i de concessió de les grans prebendes eclesiàstiques donava als papes un poder enorme sobre les grans famílies nobles, especialment italianes. Això comportava una activa política d’aliances polítiques per mitjà de matrimonis.
La riquesa particular dels papes i també de molts dels cardenals era enorme, i tenien, a més, un poder i habilitat molt gran per aconseguir préstecs dels grans banquers de l’època. Un personatge paradigmàtic fou Agostino Chigi, ric banquer i mecenes -féu construir la bellíssima Villa Farnesina a la dreta del Tíber-, que substituí els Mèdici en les finances vaticanes i tingué importants negocis amb Alexandre VI, i que finançà també les empreses guerreres de Cèsar Borja. Roderic, essent cardenal, tenia unes rendes que superaven els 80.000 ducats d’or. Els fills dels papes, reconeguts per la gran permissivitat de l’època, vivien a les estances vaticanes i així les celebracions familiars tenien lloc al Vaticà.
Les festes i saraus dels Borja, que recull en part el Liber notarum o dietari de Johannes Burckard, eren famosos. Foren especialment brillants les festes de la coronació d’Alexandre VI, el 1492, el jubileu o any sant del 1500, el casament per poders al Vaticà de Lucrècia amb el duc de Ferrara, amb la intervenció de Cèsar amb les seves espectaculars corregudes de bous. Lucrècia, casada abans amb el senyor de Pesaro, Joan Sforza (1493), havia viscut al costat mateix de la basílica, al palau dit de Santa Maria in Portico, on disposava d’una cort pròpia. Al Vaticà tenien lloc els bateigs amb gran solemnitat i escàndol. Els carnavals duraven mesos.