Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Suppl. 972, 003r-003v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Contingut: A favor de Juan de Las Cuevas. Atès que havia sorgit una causa davant certs auditors del sacre palau apostòlic entre ell i Martín Franco i Fernando de San Martín, “qui pro clericis se gerunt”, sobre la possessió d’una determinada vicaria, la qual restava indecisa en primera instància, i que per arribar a una conclusió de la mateixa causa els dos adversaris havien renunciat els seus drets en mans de l’auditor, se suplica que s’escriguin les lletres pertinents amb l’expressió que la causa s’ha acabat d’aquesta manera. “Concessum ut petitur A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio. Bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Hauria de ser la vicaria del castell d’Utiel, a la diòcesi de Conca; vegeu reg. Vat. 776, ff. 144r-147r.

Reg. Suppl. 972, 002r-002v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant de [Pietro] de Accoltis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Sancho de Velasco, clergue de la diòcesi de Burgos, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, i Diego [Meléndez] de Valdés, “olim” bisbe de Salamanca i ara d’Astorga, “reum et possessorem”, sobre la possessió de l’església parroquial de “Punion” [Puñón?] o Panemuño?, a la diòcesi de Segòvia. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, el bisbe, que havia de renunciar els seus beneficis després d’haver pres possessió de la nova diòcesi d’Astorga, havia cedit els seus drets sobre el benefici en qüestió. // Sancho suplica d’ésser subrogat en els drets del bisbe i que s’ordeni a l’auditor que se li concedeixi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. Santa Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio. Bisbe d'Alexandria
  • Observacions: Una altra còpia de la súplica, amb la mateixa data, es troba al reg. Suppl. 973, ff. 29r-29v.

Reg. Suppl. 972, 001v-002r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Joan Gerona [Girona], clergue de la cambra apostòlica, escriptor de lletres apostòliques i “actorem”, i Martín Zapata (“Cappata”), “assertum clericum adversarium reum et detentorem”, sobre la possessió d’una canongia amb prebenda de l’església de Barcelona vacant per la mort de Joan Navarro, el seu últim possessor. La causa restava indecisa en primera instància. // Joan Girona suplica que, en cas de “si neutri”, se li concedeixi la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia d. n. pape. A. car. Santa Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 972, 001v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Gonzalo Rogel, “iniquitatis filius”, s’havia fet indigne del benefici perpetu simple servitori de la Santa Trinitat del castell (“oppidi”) d’Olmedo, que posseïa a la diòcesi d’Àvila, per haver comès algunes irregularitats. // Diego de Madrid, clergue de la mateixa diòcesi, nebot del mestre Rodrigo de Cieza, escriptor de lletres apostòliques, suplica que s’ordeni a alguns prohoms que verifiquin la informació sobre Gonzalo i, si és certa, el privin del benefici i el concedeixin a ell mateix. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 972, 001r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan González Granado, “iniquitatis filius”, s’havia fet indigne del benefici perpetu simple servitori de Sant Miquel del castell (“oppidi”) d’Olmedo, que posseïa a la diòcesi d’Àvila, per haver comès algunes irregularitats. // Diego de Madrid, clergue de la mateixa diòcesi, nebot del mestre Rodrigo de Cieza, escriptor de lletres apostòliques, suplica que s’ordeni a alguns prohoms que verifiquin la informació sobre Juan i, si és certa, el privin del benefici i el concedeixin a ell mateix. “Concessum ut petitur in forma juris in presentia d. n. pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Soderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 315v-316r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/16
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Rodrigo de Cabredo, escriptor de lletres apostòliques i familiar continu del papa Alexandre VI, i Francisco Fernández Mendo, sobre la capellania anomenada “del voto” de l’església parroquial de Sant Pere d’Alba, a la diòcesi de Salamanca, “que de jure patronatus clericorum et laicorum existit”. La causa restava indecisa en primera instància. Per arribar a una conclusió, Rodrigo havia cedit els seus drets sobre el benefici. // Francisco suplica que s’admeti la cessió i es concedeixi a Rodrigo, per les despeses, una pensió anual de 7.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la capellania que ell, com a possessor, li haurà de pagar. “Concessum ut petitur in presentia domini nostre pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: Dues súpliques anteriors sobre el mateix benefici, però amb diferents decisions, es troben al reg. Suppl. 961, f. 253v (amb data 1492/09/11) i al reg. Suppl. 963, ff. 17r-17v (amb data 1492/10/18).

Reg. Suppl. 971, 307r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Bartolomé de Rabe, clergue de Salamanca, “sacre theologie magister”, havia consentit a constituir una pensió anual sobre els fruits de dos beneficis que posseïa: “super prestimonio seu prestimoniali portione aut simplici beneficio” de “Yvaroman.” [Barromán], a la diòcesi d’Àvila; “super prestimonio seu prestimoniali portione aut simplici beneficio” de Moronta i Corporario (“Corporalio”), a la diòcesi de Salamanca. // El suplicant Luis de Guzmán, clergue de la diòcesi de Palència i germà d’Antonio de Cuña [Acuña], escriptor de lletres apostòliques, suplica que se li concedeixi la gràcia especial de l’esmentada pensió, amb el consentiment de Bartolomé. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. card. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 272v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El suplicant Francesc Gacet [Gasset], “utriusque juris doctori”, canonge de Sogorb, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, havia renunciat en mans de l’ordinari del lloc el benefici simple perpetu de l’altar de la Translació de sant Agustí, a la diòcesi de Valencia, “que de jure patronatus laicorum existit”. L’ordinari havia admès la renúncia i havia concedit el benefici a Melcior Gacet, clergue de València. // Francesc, per les despeses, suplica que se li concedeixi la gràcia especial d’una pensió anual sobre els fruits del mateix benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Solderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 215v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Onofre “Tharsani” [Torosani o Torrosani?], clergue de N. diòcesi, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI els seus drets sobre la canongia de Càller amb prebenda de l’església parroquial de Furtei (“Fortey”). // Joan “Palucas”, prevere de la mateixa diòcesi, present a la cúria romana, suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 207r-207v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Joan [de Borja i Navarro d’Alpicat], “tunc” arquebisbe de Monreale i “nunc” cardenal prevere de Santa Susanna, la provisió de l’església parroquial de La Válgoma, a la diòcesi d’Astorga, “que de iure patronatum laicorum existit”, que estava vacant per la mort de Matías Alonso (“Alfonsi”), el seu últim possessor. Més tard, el mateix cardenal, “litteris apostolicis super ea non confectis”, l’havia renunciat en mans del papa Alexandre VI. // El suplicant Álvaro de Bracamonte, clergue de la diòcesi de Salamanca, familiar i continu comensal del papa i del cardenal, sol·licita que s’admeti la cessió, que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici i un indult per obtenir altres beneficis, i que es concedeixi a Rodrigo de Corcuera, clergue de la diòcesi de Calahorra, familiar i continu comensal del papa, una pensió anual de 10 ducats d’or de cambra sobre els fruits de l’esmentada església parroquial. “Concessum ut petitur et pro se in presentia domini nostre pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: La butlla amb la executòria de la cessió, amb la mateixa data, es troba al reg. Vat. 781, ff. 145v-147v.

Reg. Suppl. 971, 194r-194v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Jerónimo de Bobadilla (“Bonadilla” per Bovadilla) percebia una pensió anual de 6.500 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’ardiaconat d’Almazán, a l’església de Sigüenza, que Bartolomé de Medina posseïa; i Diego de Muros i el mateix Bartolomé percebien una pensió anual, respectivament, de 10.000 i 6.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’arxiprestat d’Almazán, a la mateixa església de Sigüenza, que Andrés de Paz (“Pace”), clergue de la diòcesi de Burgos, posseïa. // Bartolomé i Andrés supliquen que, amb el consentiment de Jerónimo i Diego, s’extingeixin les pensions. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 180r-180v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/03
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant de Matteo de Ubaldis, auditor del sacre palau apostòlic, entre Pedro de Briviesca, clergue de la diòcesi de Burgos, “actorem”, i Juan Núñez de Ferrera, clergue de la diòcesi de Toledo, “reum et possessorem”, sobre la possessió d’una canongia amb prebenda a l’església de Burgos que havia estat concedida primer a Pedro per Sixt IV (després de la mort de Gonzalo Fernández de Aguilar (“Aguillar”)) i després a Juan per Innocenci VIII (després de la renúncia de Pedro de Ferrera, auditor del sacre palau apostòlic). La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Pedro havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Juan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Francesco Solderini, bisbe de Volterra

Reg. Suppl. 971, 171r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Sant Joan de Lousame, a la diòcesi de Santiago de Compostel·la, vacant per la mort d’Alfonso Fernández de Torres, el seu últim possessor, havia estat concedida al suplicant Juan del Pozo, clergue de la diòcesi d’Astorga, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI i d’Antoniotto [Pallavicini Gentili], cardenal prevere de Santa Anastàsia, en virtut d’unes lletres expectatives del papa Innocenci VIII. Més tard, Juan havia cedit el benefici en mans del papa Alexandre VI. // El mateix Juan i Pedro Pascual (“Pascasii”), clergue de la diòcesi de Lleó, sol·liciten que s’admeti la cessió i que a Juan, per les despeses, se li concedeixi una pensió anual de 3.000 morabatins sobre els fruits de la mateixa església parroquial. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 137r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Filippo Pallavicini Gentili, clergue de Gènova, nebot d’[Antoniotto] Pallavicini Gentili, cardenal prevere de Santa Anastàsia, percebia una pensió anual de 24 ducats “auri de camera” sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’ardiaconat de Castillón, a la diòcesi d’Ourense, que Diego de Muros “tunc” posseïa. // Francisco Flores, actual ardiaca de Castillón, suplica que, amb el consentiment de Filippo, s’extingeixi la pensió i que a Filippo se li concedeixi la gràcia especial d’una altra pensió de 6.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’arxiprestat d’Almazán, a l’església de Sigüenza, que Andrés de Paz (“Pace”), clergue de la diòcesi de Burgos, posseïa. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 132v-133r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic, entre Juan de Mendoza, clergue de la diòcesi de Palència, “reum et possessorem”, i Antonio Manrique, clergue de la diòcesi de Sevilla, “actorem”, sobre la possessió del “prestimonium seu prestimonialem portionem aut simplici seu etiam servitorio beneficium” a l’església parroquial de Santaella, a la diòcesi de Còrdova. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Antonio havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Joan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 132r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/02
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando Castillo, canonge de la diòcesi de Toledo, percebia una pensió anual de 60 ducats “auri de camera” sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia amb prebenda que Pedro de Ayala, també canonge de Toledo, posseïa a la mateixa diòcesi. // Pedro suplica que, amb el consentiment de Fernando, s’extingeixi la pensió. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia

Reg. Suppl. 971, 105r-105v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/29
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana, davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic, entre Pere Vallescar, “actorem”, i el suplicant Joan Comes, cubiculari, familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, “reum”, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc d’Alcoletge (“Alcoleya”), prop de la ciutat de Lleida, a la diòcesi de Lleida. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Pere havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Joan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 090r-090v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La cambreria (“cameraria”) de l’església de Tortosa, de l’orde de Sant Agustí, vacant per la mort a la cúria romana d’Alfonso Muñiz (“Munis”), el seu últim possessor, havia estat concedida a Jaime García de Ateca (“Garsia de Atela”), clergue de Tarassona. Més tard, Jaime havia cedit el benefici en mans del papa Alexandre VI. // El mateix Jaime i Ramón Fernández de Heredia, clergue de la diòcesi de Saragossa i nebot de Gonzalo [Fernández de Heredia], arquebisbe de Tarragona, sol·liciten que s’admeti la cessió i que a Jaime, per les despeses, se li concedeixi una pensió anual de 24 ducats d’or de cambra sobre els fruits de la mateixa cambreria. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Leonello Chiericato, bisbe de Concordia
  • Observacions: El text de les catorze primeres línies del f. 90v està esborrat: al marge esquerre hi ha l’anotació “per errorem”.

Reg. Suppl. 971, 086v-087r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Els suplicants Francisco Fernández de Córdoba (“Corduba”), familiar i continu comensal del papa Alexandre VI, i Juan de Ortega havien renunciat en mans del papa “ex causa permutationis”, respectivament, el benefici perpetu a l’església parroquial de Sant Julià, a la diòcesi de Sevilla, el primer, i el benefici perpetu a l’església parroquial de Santa Maria Magdalena, a la diòcesi de Còrdova, el segon, que posseïen. // Els suplicants sol·liciten que s’admetin les renúncies, que es concedeixin els beneficis als nous titulars i que, per les despeses, es concedeixi a Francisco una pensió sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici simple servitori de l’església parroquial de Sant Salvador a Còrdova, que Gonzalo de “Graieda” [Grajeda] i els seus successors li pagaran. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa
  • Observacions: “Gundisalvus de Graieda” (T. Frenz, Die Kanzlei, núm. 893), és a dir, Grajeda. També està documentat per M. Vaquero Piñeiro com a administrador de l’església de Santiago dels Espanyols a Roma.

Reg. Suppl. 971, 058v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana entre Fernando de Fonseca, canonge de la diòcesi de Conca, i Alonso (“Alfonso”) de Cuenca, “qui pro clerico se gerit”, sobre la possessió de l’església parroquial del lloc de San Clemente, a la diòcesi de Conca. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Alonso havia renunciat els seus drets sobre el benefici en mans del papa Alexandre VI. // Fernando suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Sacchi, bisbe de Ragusa

Reg. Suppl. 971, 054r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana davant d’un cert auditor del sacre palau apostòlic entre Alonso Sánchez (“Alfonsus Sancii”) de Valdivieso (“Valdivielso”), clergue de la diòcesi d’Àvila, i Juan de Carroz, de la mateixa diòcesi i doctor en decrets, sobre la possessió de l’escolastria de l’església d’Àvila, d’una canongia amb prebenda de la mateixa església i de l’església parroquial d’Herradón de Pinares (“Herradon”), a la mateixa diòcesi. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, Alonso havia renunciat el benefici que posseïa en mans del papa Alexandre VI. // Juan suplica que s’admeti la renúncia i que se li concedeixi la gràcia especial de la provisió del benefici. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Redacció: Giovanni Antonio Sangiorgio, bisbe d'Alexandria

Reg. Suppl. 971, 024v-025r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Berenguer “Gamiz” [Gamis], beneficiat perpetu de l’església de València, i Llorenç Bassier, de la mateixa diòcesi, havien renunciat en mans de l’ordinari del lloc “ex causa permutationis”, respectivament, un benefici perpetu simple de l’altar sota la invocació dels Sants Calixt i Anna de l’església de Santa Maria de “Parma” i un benefici simple a l’església de “Lauer”, a la mateixa diòcesi. // Com que els fruits del benefici renunciat de Llorenç valien més, i per les despeses, Llorenç suplica que se li concedeixi una pensió anual que Berenguer li pagarà. “Concessum ut petitur in presentia domini nostri pape. A. car. S. Anastasie”.
  • Observacions: “Parma” podria ser un error per “Palma” [Palma de Gandia]. “Lauer”, podria ser “Canet” [per “Çanet”, és a dir, Sanet].

Reg. Lat. 940, 237r-238v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/07
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: [Alfons d’Aragó], arquebisbe de Saragossa, el clergat de la província de Saragossa, i els procuradors, síndics i ecònoms d’aquest clergat havien exposat al papa Alexandre VI que entre ells, d’una banda, i, de l’altra, alguns càrrecs, oficials, comunitats i habitants (“justiciam, juratos, procuratores, tertiarios, primiciarios, collectores, arendatores ac universitates et collegia, incollas quoque inhabitatores”) de les terres de Daroca, Terol (“Turolii”) i Calataiud (“Calataiubii”), i de les viles i llocs de Mosquerola, Alcanyís (“Alcaniz”), Montalbán (“Montisalbani”) i Casp, en aquesta província, s’havia obert una causa sobre l’aportació de la dècima o subsidi per a la guerra de Granada, que els laics afirmaven que no havien de pagar. El jutge va dictar una sentència definitiva a favor dels laics, que el bisbe i el clergat van apel·lar davant la seu apostòlica. Més tard, el papa Innocenci VIII va assignar la causa d’apel·lació a Antonio [de Grassi], bisbe tiburtí, que va morir poc després. La causa va passar llavors a Achille de Grassis, que no va arribar a cap conclusió. A continuació es va crear una comissió per jutjar la causa, formada per Sancho de “Acenis” [Acebes o Aceves], ardiaca de l’església de Palència i vicari del mateix bisbe, Martín de “Lonaga” [Lanaja] i Galcerán Ferrer, ciutadans de Saragossa i “legum doctores”, que van estar d’acord amb el bisbe i el clergat. // El papa Alexandre VI confirma tot el que s’havia decidit durant el pontificat del seu predecessor i ordena a l’abat del monestir de Santa Fe, a la diòcesi de Saragossa, que ho executi.
  • Redacció: B. - Jo. De Ferraris // B. XXXX. Bagarothus
  • Observacions: La súplica corresponent, amb la mateixa data, es troba al reg. Suppl. 971, ff. 77v-078r.

Reg. Lat. 940, 217v

  • Signatura:
  • Data: 1493/07/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix a Diego Osorio, senyor del lloc de Villahán, a la diòcesi de Burgos, germà del mestre Antonio de Acuña (“Cunna”), escriptor i familiar seu, de poder escollir un prevere adequat que sigui el seu confessor.
  • Redacció: N. - Jo Crothon (escrit a l'esquerra) // N. "Gratis pro fratre scriptoris" . Episcopus Ypor.

Reg. Lat. 940, 202r-204v

  • Signatura:
  • Data: 1493/08/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix a Martín de Acuña (“Acunia”), cavaller (“militi”) i senyor del lloc d’Hoyales, a la diòcesi d’Osma, la llicència per construir i dotar amb els seus béns un hospital per als pobres al castell (“oppido”) d’Aranda de Duero, a la diòcesi d’Osma, i el “jus patronatus et presentandi” una persona adequada per administrar-lo.
  • Redacció: N. - Jo. de Ferraris // N. "Gratis de mandato". Episcopus Ypor.

Reg. Lat. 940, 179r-179v

  • Signatura:
  • Data: 1493/07/23
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix a Diego Osorio, senyor del lloc de Villahán, a la diòcesi de Burgos, germà del mestre Antonio de Acuña, escriptor i familiar seu, de poder tenir un altar portàtil en què el prevere que esculli pugui celebrar els oficis divins en un lloc adequat.
  • Redacció: N. Crothon. (escrit a l'esquerra) // N. "Gratis pro fratre scriptoris". Episcopus Ypor.

Reg. Lat. 940, 154v-155r

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena als bisbes de Cartagena [Bernardino López de Carvajal] i de Badajoz [Juan Ruiz de Medina] i a l’oficial de Burgos que executin la concessió a favor del mestre Antonio de Acuña (“Cunna”), ardiaca de l’església de Burgos, “decretorum doctori”, escriptor i familiar seu, de poder escollir una persona adequada que s’encarregui del “visitationis officium” a les esglésies, els monestirs i altres llocs eclesiàstics dins dels límits del seu ardiaca durant tres anys.
  • Redacció: L. "Gratis pro socio". Trottus prothonotarius (f. 155r)

Reg. Lat. 940, 154r-154v

  • Signatura:
  • Data: 1493/04/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix al mestre Antonio de Acuña (“Cugna”), ardiaca de l’església de Burgos, “decretorum doctori”, escriptor, familiar i continu comensal seu, així com cubiculari, de nomenar una persona adequada que s’encarregui del “visitationis officium” a les esglésies, els monestirs i altres llocs eclesiàstics dins dels límits del seu ardiaconat durant tres anys.
  • Redacció: L. - Jo. de Ferraris, F. de Parma (f. 154r)
  • Observacions: La súplica corresponent, amb la mateixa data, però amb la matèria “indultum”, es troba al reg. Suppl. 972, f. 215r.

Reg. Lat. 940, 137v-138v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena als bisbes de Rímini [Giacomo Passarelli] i d’Amelia (“Amilien.”) [Cesare Nacci], i a l’oficial de Barcelona que executin a favor de Bartomeu Fàbregues la concessió d’una pensió anual de 20 florins “auri de Camera”: vuit sobre els fruits, les rendes i els ingressos del benefici perpetu de l’altar de Santa Maria Magdalena situat a l’església de Barcelona, vuit sobre els del benefici perpetu de l’església parroquial dels Sants Abdó i Senén i quatre més sobre els del benefici perpetu de l’església parroquial de Sant Antoni de Gelida (“Gillida”), a la diòcesi de Barcelona, que Pere Mafre, com a possessor, i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: L. VII. V. Trottus prothonotarius (f. 138v)

Reg. Lat. 940, 136v-137v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Bartomeu Fàbregues, clergue de Barcelona, havia renunciat en mans del papa Innocenci VIII el benefici perpetu de l’altar de Santa Maria Magdalena situat a l’església de Barcelona, que el mateix papa després havia concedit a Pere Mafre, prevere de Barcelona. Innocenci VIII, per les despeses, també havia concedit a Bartomeu una pensió anual de 20 florins “auri de Camera”: vuit sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’esmentat benefici, vuit sobre els del benefici perpetu de l’església parroquial dels Sants Abdó i Senén de Cornellà, i quatre més sobre els del benefici perpetu de l’església parroquial de Sant Antoni de Gelida (“Gillida”), a la diòcesi de Barcelona, que Pere, com a possessor, i els seus successors li haurien de pagar. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis ipsius predecessoris littere eius superveniente obitu confecte non fuerunt”, confirma la concessió de la pensió a favor de Bartomeu.
  • Redacció: L. - B. de Maffeiis, Jo. Bufolinus (f. 136v)

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies