Resultats de la cerca per: Tot

Reg. Lat. 935, 105v-107r

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/30
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El noble Juan Chacón, prefecte (“prefectus”) de Múrcia, havia exposat al papa Innocenci VIII que, a causa de certa devoció que tenia a l’orde dels framenors regulars de l’observança, desitjava construir a l’ermita anomenada de Sant Genís de la Xara, en un lloc desert i fora de la ciutat de Cartagena, una casa per a l’ús i habitatge d’aquells frares, a càrrec seu si n’obtenia la llicència apostòlica. El papa havia enviat a l’ardiaca de Lorca unes lletres seves que contenien la llicència per a vuit frares de l’orde de l’observança de la custòdia de la província de Múrcia, que Joan escolliria. // El papa Alexandre VI, com que Joan li havia exposat que havia construït aquesta casa i hi havia instal·lat els frares de l’observança, ordena al degà, a l’ardiaca major i a l’ardiaca de Lorca, a l’església de Cartagena, que ningú no molesti els frares.
  • Redacció: B.- Jo. de Ferraris // B. XXX. Gavionibus prothonotarius

Reg. Lat. 935, 096r-096v

  • Signatura:
  • Data: 1493/07/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena a [Juan Ruiz de Medina], bisbe de Badajoz, al tresorer de l’església de Palència i a l’oficial de Sigüenza que executin a favor d’Alfonso Sánchez, clergue de la diòcesi de Toledo, la concessió d’una pensió anual de 2.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’església del castell (“opidi”) de Sarracín, a la diòcesi de Sigüenza, que Gonzalo Martínez, com a possessor, i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: B. XII. X. Gavionibus prothonotarius (f. 96v)

Reg. Lat. 935, 095r-096r

  • Signatura:
  • Data: 1493/07/04
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Alfonso Sánchez, clergue de la diòcesi de Toledo, havia exposat al papa Alexandre VI que s’havia obert una causa davant d’un cert jutge entre ell i Gonzalo Martínez, rector de l’església parroquial del lloc de Sarracín, a la diòcesi de Sigüenza, sobre la possessió de la mateixa església. La causa restava indecisa. Per arribar a una conclusió, s’havia arribat a una concòrdia per la qual Gonzalo romania en possessió pacífica de l’església. // Alexandre VI concedeix a Alfons, per les despeses, una pensió anual de 2.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’església, que Gonzalo i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: B. - N. Bregeon , B. de Maffeis (f. 95r)

Reg. Lat. 935, 079r-080r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/14
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena als bisbes de Burgos [Luis de Acuña] i de Sebaste [Rodrigo?], a Palestrina, que convoquin dos o tres doctors en dret canònic perquè examinin Alfonso de Villanueba [Villanueva], a la diòcesi de Salamanca, batxiller en decrets, que havia estudiat dret canònic a l’Estudi de Salamanca durant diversos anys i havia obtingut el grau del batxillerat, i si el troben idoni, li concedeixin el grau del doctorat amb totes les prerrogatives concedides per l’Estudi de Salamanca.
  • Redacció: B. - N. Bregeon // B. XXX. Bagarothus
  • Observacions: La súplica corresponent, amb la mateixa data, es troba al reg. Suppl. 973, ff. 291r-291v.

Reg. Lat. 935, 049r-050r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena als ardiaques de Moya i Robleda, a les esglésies de Conca i Astorga, respectivament, i a l’oficial de Sigüenza que concedeixin una pensió anual de 6.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de les esglésies parroquials de Santa Maria de Miedes i Cannamares [Cañamares], a la diòcesi de Sigüenza, a Pedro González de San Vicente, prevere de la diòcesi de Burgos, que Lorenzo i Pedro Martínez, com a possessors, li pagaran.
  • Redacció: B. XII. X. Gavionibus prothonotarius (f. 50r)

Reg. Lat. 935, 048r-049r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro González de San Vicente, prevere de la diòcesi de Burgos, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI l’església parroquial de Santa Maria del castell (“opidi”) de Miedes, a la diòcesi de Sigüenza. El papa havia admès la renúncia i havia concedit de nou el benefici en qüestió a Lorenzo Martínez, clergue de la mateixa diòcesi. // El mateix Alexandre VI concedeix a Pedro, per les despeses, una pensió anual de 6.000 morabatins: 4.000 sobre els fruits, les rendes i els ingressos de l’església parroquial de Miedes i 2.000 sobre els d’una altra església parroquial “etiam” de Santa Maria de Cannamares [Cañamares], a la mateixa diòcesi, que Pedro Martínez posseïa. La pensió la pagaran Lorenzo i Pedro Martínez i els seus successors.
  • Redacció: B. - B. de Maffeis, P. de Castello (f.48r)
  • Observacions: La súplica corresponent, amb la mateixa data, es troba al reg. Suppl. 971, ff. 41v-42r.

Reg. Lat. 935, 040v-042r

  • Signatura:
  • Data: 1493/06/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El noble Francesc Armengel [Armengol], soldat de la diòcesi de València, havia explicat al papa Alexandre VI que temps enrere va exposar al papa Innocenci VIII que un tal Jaume Erau, àlies de Folc, laic de la mateixa diòcesi, havia instituït en el seu últim testament que els seus marmessors venguessin tots els seus béns a fi d’obtenir una pensió anual per pagar un dot a una parenta seva. Com que els marmessors no ho van fer, Francesc, germà del testador, que tenia tres filles amb edat per casar-se, anomenades Anna, Úrsula i Isabel (“Elisabetta”), com que havia gastat molts dels seus béns a la guerra de Granada, ara exigia aquesta pensió. Francesc i les seves filles havien obert una causa sobre altres llegats del testament, però l’oficial de València va dictar sentència contra ells, que van apel·lar a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI nomena Pere Pau Rossell i Francesc de l’Ort i Pere Primer, canonges de les esglésies de València, Sogorb i Tortosa, respectivament, per resoldre com a comissaris la causa en qüestió.
  • Redacció: B. - N. Bregeon // B. XII. Gavionibus prtothonotarius

Reg. Lat. 935, 037v-038r

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena al tresorer de l’església de Palència i als oficials de Sevilla i Cadis que executin a favor de Juan Baxón, prevere de la diòcesi de Cadis, la concessió d’una pensió anual de 4.000 morabatins sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mitja porció de l’església de Cadis que Fernando Suárez, com a possessor, i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: B. XII. X. Gavionibus prothonotarius (f.38r)

Reg. Lat. 935, 036v-037v

  • Signatura:
  • Data: 1493/05/17
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan Baxón, prevere de la diòcesi de Cadis, havia renunciat en mans del papa Alexandre VI una mitja porció de l’església de Cadis. El papa havia admès la renúncia i havia concedit el benefici a Fernando Suárez, clergue de Cadis. // El mateix Alexandre VI concedeix a Juan, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos del dit benefici que Fernando, com a nou possessor, i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: B. - C. Millinus, B. de Maffeis (f. 36v)
  • Observacions: La súplica referent a la provisió de la mitja porció a favor de Fernando es troba, amb la mateixa data, al reg. Suppl. 974, ff. 143r-143v

Reg. Lat. 935, 010v-011v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Miquel Despès, laic de la diòcesi d’Urgell, havia exposat al papa Alexandre VI que els membres del capítol de l’església d’Urgell havien declarat falsament que ell havia ferit un venedor de carn. La causa havia estat portada davant de l’oficial d’Urgell, que va dictar una sentència a favor del capítol i contra Miquel, el qual va recórrer a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI nomena l’abat del monestir de Santa Maria de Populeto [Poblet], a la diòcesi de Tarragona, i Bartomeu de Salavert, canonge de l’església de Barcelona, com a comissionats per resoldre la causa.
  • Redacció: B. - F. de Parma // B. XIIII. Gavionibus prothonotarius

Reg. Lat. 935, 009v-010r

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena al bisbe de Badajoz, a l’abat de Salas, a l’església de Burgos, i a l’oficial de Plasència que executin a favor de García, bisbe de Laodicea, a Síria, la concessió d’una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mensa episcopal de Plasència que el bisbe Rodrigo [de Ávila] i els seus successors li pagaran.
  • Redacció: B. XXX.X. Bagarothus (f. 10r)

Reg. Lat. 935, 008v-009v

  • Signatura:
  • Data: 1493/03/20
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI concedeix “motu proprio” a García, que el mateix dia havia estat elegit bisbe de Laodicea a Síria, una pensió anual de 200 ducats “auri de Camera” sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la mensa episcopal de Plasència, amb el consentiment del seu bisbe Rodrigo [de Ávila], perquè la seva diòcesi estava encara parcialment ocupada pels infidels.
  • Redacció: B. - N. Bregeon, B. de Maffeis (f. 8v)

Reg. Lat. 927, 290v-292v

  • Signatura:
  • Data: 1493/02/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de León, notari pontifici, que, per concessió i dispensa pontifícia, té en comenda el monestir de Sant Isidor de Lleó, de l’orde de Sant Agustí, atès que a la mensa del predit monestir li corresponen els fruits de terres molt disperses, fins al punt que estan ocupades i governades per alguns senyors temporals, ha demanat al papa Alexandre VI que les pugui vendre o permutar-les amb altres més properes i útils per al monestir. // El papa Alexandre VI encarrega a l’abat del monestir de Sant Claudi extramurs de Lleó i a l’ardiaca de M[ay]orga, de l’església de Lleó, que prenguin una decisió al respecte.
  • Redacció: L. - N. Bregeon // L. L. Trottus prothonotarius

Reg. Lat. 927, 263r-264r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/15
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Les nobles Maria i Caterina de Castella, “sororum domicellarum” de la diòcesi de Palència, havien exposat davant del papa Alexandre VI que el comanador Garcías (“Garsias”) de Alvarado i els frares de l’Hospital del Rei extramurs de Burgos, cistercencs de l’orde de Sant Benet, afirmaven falsament que uns certs pous i altres béns immobles del castell de Poza, a la diòcesi de Burgos, estaven en possessió de la noble Elvira de Rojas, muller del noble Diego de Rojas, senyor del castell, amb motiu d’una concessió perpètua en emfiteusi, amb successió hereditària, feta per l’aleshores comanador i els frares del dit Hospital al difunt Diego i a la seva muller Caterina a canvi d’un cens anual. La causa ja ha estat jutjada en primera instància davant d’un vicari del bisbe de Burgos i després apel·lada a la santa seu apostòlica, i ara es presenta una segona apel·lació a la santa seu. // El papa Alexandre VI, tot i que ja ha expirat el termini per presentar un recurs, admet l’apel·lació i nomena els priors dels monestirs del Prado, de Sant Pau i de la Trinitat de Valladolid com a comissaris per dirimir la causa en qüestió.
  • Redacció: L. - N. Bregeon // L. XII. Trottus prothonotarius

Reg. Lat. 927, 184r-185r

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/12
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Sancho de Guesalaga, vicari parroquial de l’església de Santa Maria de Dena, diòcesi de Pamplona, Domingo (“Dominici”) d’Arrona i altres clergues beneficiats perpetus de la mateixa església havien exposat davant del papa Alexandre VI que Pedro, abat del monestir de [Santa Maria] de la Oliva i conservador dels drets i els béns del monestir de Roncesvalls, afirmava falsament que els fruits, els ingressos i la meitat de la dècima de Dena pertocaven al priorat i la comunitat del monestir de Roncesvalls, de l’orde de Sant Agustí, o al vicari de l’església parroquial d’Onnaya?, a la diòcesi de Pamplona, la qual pertanyia a l’esmentat monestir de Roncesvalls. La causa, després de ser jutjada en primera instància davant de Juan de Cáseda (“Casseda”), prior del priorat de Vellatio, a la diòcesi de Pamplona, ha estat apel·lada a la santa seu. // El papa Alexandre VI nomena l’abat “secolaris et collegiate” de l’església de Zenarruza, el xantre de Sant Andreu d’Armentia, a la diòcesi de Saragossa, i l’ardiaca d’Eguiarte, a la diòcesi de Pamplona, com a comissaris per dirimir la causa en qüestió.
  • Redacció: B.- N. Bregeon, B. de Maffeis // B. XII. Bagarothus

Reg. Lat. 927, 149v-151r

  • Signatura:
  • Data: 1492/12/13
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La priora claustral i la comunitat del monestir de monges de Sant Daniel extramurs de Girona, de l’orde de Sant Benet, havien exposat al papa Alexandre VI que havien consultat al capítol provincial de l’orde si era permès utilitzar un vel blanc “beatillam nuncupatum” [beatilla] en lloc del negre establert per l’antic costum benedictí. Més tard, l’actual abadessa de Sant Daniel havia demanat una verificació de l’ús d’aquest nou vel als abats dels monestirs de Sant Esteve “Balneolarum” [de Banyoles], a la diòcesi de Girona, i de Sant Pere “Gallicantus” [de Galligants] de Girona, del mateix orde, que van enviar un visitador al monestir, el qual va considerar adequat el vel. Però la priora i altres monges van presentar-hi un recurs i van portar la disputa davant dels abats Francesc [de Xatmar], del citat monestir de Sant Esteve, i Lluís [Ballús], del de Sant Pere de la Portella, del mateix orde, a la diòcesi d’Urgell, presidents de l’orde, i posteriorment a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI nomena el prebost del monestir de Sant Martí Sacosta (“Cucosta”) i Pere Coll, canonge de l’església de Girona, com a comissaris seus, perquè dirimeixin la qüestió.
  • Redacció: B. - N. Bregeon // B. XXIIII. Bagarothus

Reg. Lat. 927, 133v-134v

  • Signatura:
  • Data: 1492/10/31
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Juan de Vega, canonge de Badajoz, havia exposat al papa Alexandre VI que un jutge secular, a petició seva, havia obligat Lope Pardo, laic de Toledo, a concedir-li una de les seves cases i alguns béns com a hipoteca per una certa quantitat de diners que li devia, però Fernando de la Higuera, clergue "sive" laic de la ciutat “seu” diòcesi de Toledo, havia declarat falsament a Juan Sánchez, vicari de Pedro [González de Mendoza], arquebisbe de Toledo, que aquests béns se li devien a ell per un deute del mateix Lope. Més tard s’havia obert una causa entre Juan i Fernando davant del mateix vicari, que va dictar una sentència definitiva a favor de Fernando i contra Juan, el qual va apel·lar a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI ordena a Alfons García del Herena?, a Juan García de Chaves i a Fernando Pérez, canonges de l’església de Badajoz, que, com a comissaris seus, dirimeixin la causa en qüestió.
  • Redacció: B. - N. Bregeon // B. XIIII. Bagarothus

Reg. Lat. 927, 087r-088r

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Pedro de Vargas, laic de Còrdova, havia exposat al papa Alexandre VI que Fernando “etiam” de Vargas, laic de Còrdova, havia declarat falsament que alguns béns immobles de la ciutat i diòcesi de Còrdova, que Pedro posseïa, li pertanyien. Més tard, l’oficial cordovès havia condemnat Pedro a abandonar els béns en disputa, però aquest va apel·lar a la cúria de Toledo i després a la seu apostòlica. // El papa ordena a l’abat del monestir dels Sants Màrtirs de Còrdova, a Alfonso de Ajora, canonge de la diòcesi de Sevilla, i a Antonio Martínez, de l’església de Còrdova, que dirimeixin la causa.
  • Redacció: Ja. - N. Bregeon // Ja. XII. Electus Nucerinus

Reg. Lat. 927, 080r-081v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/27
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Fernando de Torres, laic i resident al lloc d’Aguaviva, a la diòcesi de Sigüenza, havia exposat al papa Alexandre VI que l’abadessa i la comunitat del monestir de monges de Santa Maria de Tulebras, de l’orde cistercenc, a la diòcesi de Tarassona, havien declarat falsament a Álvaro “Alfonsi” [Alonso], oficial de Tarassona i sotsconservador dels béns de l’orde, que una casa i els béns immobles anomenats de Sabas, a la mateixa diòcesi, propietat del citat Fernando, els pertanyien. L’oficial va promulgar una sentència favorable a les monges i Fernando va apel·lar a la seu apostòlica. // Alexandre VI nomena Juan de Montealegre, canonge i oficial de l’església de Sigüenza, comissari per jutjar la causa en qüestió.
  • Redacció: L. - N. Bregeon // L. XIIII. Trottus prothonotarius

Reg. Lat. 927, 052r-053r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena als bisbes de Burgos, Palència i Calahorra que executin la lletra de Felino de Sandeis per la qual es concedeix al monestir de Sant Salvador d’Oña, de l’orde de Sant Benet, a la diòcesi de Burgos, al seu abat i a les persones que hi viuen de considerar-se lliures del domini i presidència del prior i la comunitat del monestir de Sant Benet de Valladolid, del mateix orde, a la diòcesi de Palència, i la possessió del priorat o “grangia” (granja) de Sant Toribi de Liébana, del mateix orde, a la diòcesi de Lleó, tal com s’ha acordat en la concòrdia signada per ambdues parts.
  • Redacció: Ja . LXXX. X. Electus Nucerinus (f. 53r)

Reg. Lat. 927, 049r-052r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/01
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’abat i la comunitat del monestir de Sant Salvador de Oña i el prior i la comunitat del monestir de Sant Benet de Valladolid, de l’orde de Sant Benet, situats, respectivament, a les diòcesis de Burgos i Palència, havien exposat al papa Alexandre VI que el prior i la comunitat de Sant Benet exigien que el monestir d’Oña estigués sota el seu domini, jurisdicció i presidència, mentre que aquest reclamava estar-ne lliure. Com a conseqüència s’havia obert una causa entre ells, que el papa Innocenci VIII va confiar a Felino de Sandeis, auditor del sacre palau apostòlic, el qual va nomenar una comissió per jutjar el cas, i després va sentenciar que Oña estava lliure del domini i la jurisdicció de Valladolid i que podia posseir el priorat o “grangia” (granja) de Sant Toribi de Liébana, a la diòcesi de Lleó, objecte de disputa entre els dos monestirs. Més tard, el prior i el convent de Sant Benet havien presentat una apel·lació i el mateix papa va assignar la causa al mestre Pedro de Ferrera, capellà seu i auditor del sacre palau apostòlic, on la causa encara restava pendent i indecisa. Per concloure-la, els monestirs havien arribat a una concòrdia per la qual Oña acceptava la visita anual del prior de Sant Benet. L’abat i el prior apel·len al papa perquè confirmi aquesta concòrdia. // El papa Alexandre VI, per tal de donar més força a la concòrdia, li concedeix “robur perpetuo firmitatis”.
  • Redacció: Ja. F. de Parma, B. de Perusia (f. 49r)

Reg. Lat. 927, 020r-021r

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/11
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: Martín Fernández, arxipreste de la vila d’Olmedo, a la diòcesi d’Àvila, havia exposat al papa Alexandre VI que Pedro de Ávila, preceptor de la “domus” o convent de Nostra Senyora de la Mercè “opidi” de Huete, de l’orde de la Mercè “redemptionis captivorum”, a la diòcesi de Conca, havia declarat falsament que el mateix Martín s’havia apropiat d’uns béns mobles pels quals ara li exigia una indemnització monetària davant de Pedro de Ayala, tresorer de l’església de Santa Locadia “extra muros” de Toledo i sotsconservador dels béns de l’orde. La causa havia passat a Juan de Velasco, prior de Vélez, de l’orde (“militie”) de Sant Jaume de l’Espasa, a la diòcesi de Conca, que va nomenar una comissió, la qual es va declarar a favor de Pedro; Martín va apel·lar a la seu apostòlica. // El papa Alexandre VI nomena Luis de Aza [Haza] i Tristán de Medina, canonges de les esglésies de Toledo i Àvila, i l’oficial d’Àvila com a comissionats delegats seus per dirimir la causa en qüestió.
  • Redacció: B. - N. Bregeon // B. XIIII. Bagarothus

Reg. Lat. 927, 011v-012v

  • Signatura:
  • Data: 1492/09/08
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’administrador i els frares de la “domus” de la Santíssima Trinitat de Toledo, de l’orde de la mateixa Santíssima Trinitat “redemptionis captivorum” [trinitaris], havien exposat al papa Alexandre VI que Leonora Delgadillo, esposa de Gonzalo de Contreras, laic, havia declarat falsament que li pertanyien una casa (“domus”), unes vinyes i diversos immobles de la ciutat i diòcesi de Toledo, a més d’altres béns mobles llegats per la seva mare a la casa de la Santíssima Trinitat. Leonora havia fet citar l’administrador i els frares davant dels oficials de Pere [González de Mendoza], cardenal prevere de Santa Creu a Jerusalem i regent de l’església de Toledo, aquest va nomenar una comissió de jutges, la qual va dictar sentència a favor de l’administrador i els frares; aleshores Leonora va apel·lar davant de Juan de Estrada, canonge de l’església i vicari del cardenal, que va declarar injusta la sentència anterior. L’administrador i els frares van apel·lar a la santa seu. // El papa Alexandre VI nomena els priors dels monestirs de Sant Agustí de Toledo i Valladolid, “per priores gubernari solitorum”, i del priorat de Veles [Vélez], a les diòcesis de Palència i Conca, com a comissionats delegats seus per dirimir la causa en qüestió.
  • Redacció: IP 27-08-2021
  • Observacions: Ja. N. Bregeon // Ja. XII. Electus Nucerinus

Reg. Lat. 926, 302v-303r

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Alexandre VI ordena als ardiaques d’Alba, a l’església de Salamanca, i de Robleda, a l’església d’Astorga, i a l’oficial de Palència que executin la concessió d’una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia amb prebenda de l’església de Palència que Diego de Aranda, canonge de Palència, li pagarà com a possessor.
  • Redacció: L.VII. V. Trottus prothonotarius

Reg. Lat. 926, 301r-302v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: S’havia obert una causa a la cúria romana entre Pedro de Quirós, clergue de la diòcesi de Palència, familiar i consanguini del mestre Francisco de Torquemada, escriptor de lletres apostòliques, i Diego d’Aranda, canonge de Palència, sobre la possessió d’una canongia amb prebenda de l’església de Palència. Per arribar a una conclusió, Pere havia renunciat en mans del papa Innocenci VIII els seus drets sobre el benefici. El papa va admetre la renúncia i va concedir a Pere, per les despeses, una pensió anual sobre els fruits, les rendes i els ingressos de la canongia que el mateix Diego li havia de pagar. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis ipisius Innocentii predecessoris eius superveniente obitu littere apostolice confecte non fuerunt”, confirma la concessió a Pedro.
  • Redacció: L. - A. de Sancto Severino, F. de Parma (f.301r)

Reg. Lat. 926, 250r-251v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Lorenzo de Portillo, clergue de la diòcesi d’Àvila, la provisió del benefici simple perpetu de l’església parroquial de Sant Pere d’Olmedo, a la mateixa diòcesi, vacant per la mort de Diego de Tolosa, el seu últim possessor. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis ipsius Innocentii predecessoris littere eius superveniente obitu confecte non fuerunt”, confirma la provisió a Lorenzo i ordena a [Bartomeu Martí], bisbe de Sogorb, a [Pedro de Aranda], bisbe de Calahorra, i a l’oficial d’Àvila que n’executin la possessió.
  • Redacció: B. - F. de Parma // B. "Gratis pro Deo". Quarto kalendis octobris. Anno primo. Bagarothus

Reg. Lat. 926, 242r-244v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Jaume Jeroni Salom, canonge de Mallorca, la provisió del benefici simple perpetu de l’altar de Sant Miquel de l’església parroquial de Sóller, a la diòcesi de Mallorca, vacant per la renúncia en les seves mans del mestre Joan de Cardona, escriptor i familiar del papa Alexandre VI. // Alexandre VI, atès que “super illis ipsius Innocentii predecessoris littere eius superveniente obitu confecte non fuerunt”, confirma la provisió a Jaume Jeroni i ordena a Gaspar Albertí, canonge de Mallorca, que n’executi la possessió.
  • Redacció: B. - Jo. de Ferra[ris] // B. XXII. Sexto kalendas Octobris. Anno primo. Bagarothus

Reg. Lat. 926, 213v-215v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: L’església parroquial de Sant Pere i un cert benefici simple servitori de l’església parroquial de Sant Julià del castell (“oppidi”) d’Olmedo, vacants per la mort d’Alfonso Sánchez Gentil?, el seu últim possessor, havien estat concedits pel papa Innocenci VIII a Diego de Madrit [Madrid], clergue de la mateixa diòcesi i familiar del mestre Esteban de La Hoz, escriptor i familiar del papa Alexandre VI. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis prefati Innocentii predecessoris eius superveniente obitu littere confecte non fuerunt”, confirma la provisió a Diego i ordena a l’abat de Salas, a l’església de Burgos, al tresorer de Plasència i a l’oficial d’Àvila que n’executin la possessió.
  • Redacció: Ja. - F. de Parma // Ja. ? "nepote scriptoris" quinto kalendas decembris anno primo. Electus Nucerinus

Reg. Lat. 926, 211v-213v

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: La capellania perpètua de "Cabesaolio”? anomenada de l’església parroquial de Sant Nicolau de Plasència, fundada i dotada per Sancha de Carvajal, dona de Plasència, estava vacant per la renúncia de Fernando González en mans del papa Innocenci VIII. El mateix papa havia admès la renúncia i l’havia concedit a Rodrigo de Carvajal, clergue de la mateixa diòcesi, “ut asserebat dicte Santie consanguineus”. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis prefati Innocentii predecessoris eius superveniente obitu littere confecte non fuerunt”, confirma la disposició a Rodrigo i ordena a l’ardiaca de l’església de Salamanca que n’executi la possessió.
  • Redacció: Ja. A. de Scanne? // Ja. XXX. decimo octavo kalendas Januarii anno primo. Electus Nucerinus

Reg. Lat. 926, 191v-194r

  • Signatura:
  • Data: 1492/08/26
  • Lloc:
  • Tipologia:
  • Matèria:
  • Contingut: El papa Innocenci VIII havia concedit a Giovanni de Scalambro, clergue de la diòcesi de Siracusa, la provisió del monestir de Santa Maria de Roccàdia, de l’orde cistercenc, a la mateixa diòcesi, “de iure patronatus regine Sicilie”, vacant per la mort de Gregorio, el seu últim abat. // El papa Alexandre VI, atès que “super illis ipsius predecessoris littere eius superveniente obitu confecte non fuerunt”, confirma la provisió i ordena a [Cesare Nacci], bisbe d’Amèlia, que executi la possessió a favor de Giovanni.
  • Redacció: L. - Jo. de Ferraris // L. XXXXV. Trottus prothonotarius
  • Observacions: Sobre el mateix afer vegeu també reg. Suppl. 966, ff. 260v-261r. El 25/05/1493 Giovanni Scalambro també va presentar una súplica amb l’objectiu d’obtenir una pròrroga per prendre possessió del benefici, ja que la seva possessió encara era objecte d’una causa judicial davant de Francesco Brevio, auditor del sacre palau apostòlic (reg. Suppl. 974, ff. 240r-240v).

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència d'usuari. Si continues navegant-hi estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les cookies.
Què són les cookies? ACEPTAR

Aviso de cookies